des del marge
el paisatge i altres accidents
LA FINESTRA BLANCA
D’acolorir les cireres que hi solia haver als quaderns de pintar, me’n sortia força bé. Un dels llapis més curts i gastats de la capsa era el vermell, és clar. Jo, obedient, sabia respectar els límits i no trepitjava mai la ratlla del perímetre ni la de la finestreta quadrada al centre de la cirera que, segons el model, calia deixar en blanc. Això últim, però, ho considerava un entrebanc sense sentit: què hi feia allà al mig aquell quadradet que no es podia pintar?
La finestra blanca –ho he sabut després observant bodegons– era el que donava volum a la cirera, la seva gran llum, el seu gruix, la lluentor de la pell, el suc fruitós, la molsa…
Tota la seva emoció dins el buit d’una finestra blanca.
Una mena de dietari juny 2015
imatge: cartell fira de Ceret 2015
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!