des del marge

el paisatge i altres accidents

15 de juny de 2015
0 comentaris

NO ES POT DIR BLAT

 

Publicat a El9Nou el juny de 1996

 

Al cap dels anys el paisatge potser ha canviat. I nosaltres també

“En temps de sega les nostres carreteres s’omplen de tractors i remolcs que, amb catxassa i amb un fanal estrident i giravoltant, formen algunes cues de cotxes que –per força–  acompanyen el pagès un tros de camí fins a la Cooperativa Comarcal o les fàbriques de pinso per descarregar el gra.

La cosetxadora,  ella sola ara fa dues feines: la de segar i la de batre i, amb la seva forma compacta i mastodòntica, per molt que la mirem no acabem d’entendre què passa allà dintre. Només veiem que va engolint, implacable, les espigues i que deixa al seu darrere un mas d’onades de palla daurades i quietes.

Després passa l’embaladora que escampa pels rostolls unes defecacions allargades, o de vegades més grosses i cilíndriques, potser per culpa d’una mica de restrenyiment. En un parell de dies els camps madurs s’han convertit en una estesa de bales.

La màquina de segar i batre recull al Vallès l’ordi de 2.500 hectàrees, el blat de 1.500 i la civada de 1000. Això pot significar segons l’anyada 400.000 sacs de gra, encara que avui això d’ensacar ja ens ho podem estalviar abocant directament a la sitja.

A la comarca el cultiu del blat ha anat cedint al de l’ordi que raja més, és més rendible i és un element important en l’elaboració de pinsos. Però quan pensem en segar encara pensem en el blat mític.

Pels camins on passen els remolcs carregats de cereal s’hi amunteguen els pardals que, amb tota facilitat, arrepleguen els grans que van caient de les escletxes, amb el sacseig. Les formigues, estressades, també s’hi acosten en llargues fileres i les cigales diu que s’ho van mirant tot fent aquella cantarella mandrosa i monòtona.

De cosetxadores, al Vallès n’hi ha més de seixanta i no en tenen prou amb la feina de casa sinó que es desplacen a les comarques veïnes per continuar la campanya. La màquina recol·lectora és cara i s’ha d’amortitzar, i ha de viure en règim de transhumància de sud a nord. Perquè quan al Vallès el cereal ja és mort i a punt de segar, a la plana de Vic encara no, i al Ripollès encara està més endarrerit. La màquina segar i batre treballa parsimoniosa, sense encantar-se i al mateix ritme que madura l’estiu.”

 

Foto: Marata juny 2015      © ddm

Hola
10.06.2015 | 10.57

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.