Publicat a El9Nou l’abril de 20008 Al cap dels anys el paisatge potser ha canviat. I nosaltres també Hi ha un acord general en que el dia de sant Jordi s’ha de mantenir com a dia laborable. Si fos oficialment festiu, la diada se’ns fondria a les mans. Deu ser el sant patró,
Al cap dels anys el paisatge potser ha canviat i nosaltres també. Publicat a el 9Nou el febrer de 2008 Diumenge passat vaig anar a veure el ball de Gitanes de Sant Esteve de Palautordera. Feia tres o quatre anys que no hi anava i, de camí, el primer record que em venia
He començat a intuir l’olor dels espàrrecs primerencs en algun marge arrecerat. Ara només cal una mica més de sol al migdia i, amb l’ajuda de la mateixa humitat de l’herba i del sotabosc, ja trauran el cap, decidits i solitaris. M’escaparé a collir el primer manat per fer una truita. Potser no hi
Al cap dels anys el paisatge potser ha canviat. I nosaltres també. Publicat a El9Nou el març de 1995 Com que la mostra del carboneig dura tot un mes, penses que ja tindràs temps de deixar-t’hi caure un moment o altre. Saps que sempre val la pena visitar la carbonera perquè la situació
Encara que tots s’ho pensessin, no era la coca amb xocolata del berenar el que se li entravessava i la feia vomitar. No: era la maregassa. Cada any, quan anaven a casa de l’oncle Joan per felicitar-lo, la pobra Antònia, tan sensible, en observar com tots els quadres de la paret penjaven torts, li
Treure el pessebre de sobre el moble de l’entrada m’ha portat poca feina. Fa alguns anys encara m’entretenia a posar molsa, l’àngel de l’anunciata penjat en alguna branca, els pastors i, sobretot, la pastora que muny una cabra, una figureta italiana molt bonica que em va regalar l’amic Josep Mañà. Darrerament el pessebre es
De tant que t’he esperat per pelar les patates i començar junts a fer el dinar, el ganivet s’ha esmussat. L’aigua, de tant bullir, s’ha tornat calç agafada a les parets de la cassola. Tot s’ha assecat i ja no llisca l’oli. foto©ddm una casa derruïda en un carrer de Caldes de
Quan fa trenta anys va aparèixer El nom de la rosa vaig llegir una crítica, no recordo de qui, on s’exposava que la història de Guillem de Baskerville no era creïble sense la menció de la influència de Ramon Llull en aquell monestir i aquells ambients, donat la influència intel·lectual que havia tingut
Entremig de tants missatges urbans, una discreta placa recorda l’assassinat del militant guerriller. Darrerament he pensat sovint en Quico Sabaté arrel de la novel·la històrica d’Almudena Grandes, El lector de Julio Verne, que parla de la repressió i el dolor dels anys quaranta a Andalusia; la vida del maquis a les muntanyes de
Al cap dels anys el paisatge potser ha canviat. I nosaltres també. Publicat a El9Nou el gener de 1990 Al Vallès l’aplec de Sant Hilari és el primer de l’any, i segurament el més freqüentat, ja que reuneix a l’ermita unes tres mil persones, veïns de Cànoves, de Cardedeu i de Corró. S’hi
Carta als Reis Una mica de bon humor Una mica més de carinyo pels qui estimo Una mica més de ràdio Una mica més de pelll Una mica més d’indiferència cap als que em fan enfadar Una mica més d’atenció a les petites coses Una mica més de principis Una mica més de brindar
. . .
Publicat a El9Nou el desembre de 1992 Al cap dels anys el paisatge potser ha canviat. I nosaltres també. Quan sortim de l’Ametlla per la carretera de Puigraciós, després de travessar unes inhòspites urbanitzacions amb tanques altes i portals barrats, arribem al veral del Serrat, que tots hem vist sempre com un
Cada dilluns, quan pujava pel Mekong a comprar carbassons i naps, la xalana lliscava lleugera com un jonc. De tornada, tot baixant carregada d’hortalisses, la canoa s’enfonsava pel pes, i jo tirava taronges a les meves cosines que viuen a la vora esquerra. Quan arribava a casa encara sentia el perfum de sisho i