des del marge

el paisatge i altres accidents

LES ROSES de la ROTONDA

14 d'abril de 2017

  Publicat a El9Nou l’abril de 20008 Al cap dels anys el paisatge potser ha canviat. I nosaltres també          Hi ha un acord general en que el dia de sant Jordi s’ha de mantenir com a dia laborable. Si fos oficialment festiu, la diada se’ns fondria a les mans. Deu ser el sant patró,

Llegir més

LA LLUNA de CARNAVAL

6 de març de 2017

  Al cap dels anys el paisatge potser ha canviat i nosaltres també. Publicat a el 9Nou el febrer de 2008             Diumenge passat vaig anar a veure el ball de Gitanes de Sant Esteve de Palautordera. Feia tres o quatre anys que no hi anava i, de camí, el primer record que em venia

Llegir més

VIUEN al MARGE

25 de febrer de 2017

  He començat a intuir l’olor dels espàrrecs primerencs en algun marge arrecerat. Ara només cal una mica més de sol al migdia i, amb l’ajuda de la mateixa humitat de l’herba i del sotabosc, ja trauran el cap, decidits i solitaris. M’escaparé a collir el primer manat per fer una truita. Potser no hi

Llegir més

EL FUM de CÀNOVES

18 de febrer de 2017

  Al cap dels anys el paisatge potser ha canviat. I nosaltres també. Publicat a El9Nou el març de 1995   Com que la mostra del carboneig dura tot un mes, penses que ja tindràs temps de deixar-t’hi caure un moment o altre. Saps que sempre val la pena visitar la carbonera perquè la situació

Llegir més

NAUFRAGI

11 de febrer de 2017

  Encara que tots s’ho pensessin, no era la coca amb xocolata del berenar el que se li entravessava i la feia vomitar. No: era la maregassa. Cada any, quan anaven a casa de l’oncle Joan per felicitar-lo, la pobra Antònia, tan sensible, en observar com tots els quadres de la paret penjaven torts, li

Llegir més

CAP al CORRAL

5 de febrer de 2017

  Treure el pessebre de sobre el moble de l’entrada m’ha portat poca feina. Fa alguns anys encara m’entretenia a posar molsa, l’àngel de l’anunciata penjat en alguna branca, els pastors i, sobretot, la pastora que muny una cabra, una figureta italiana molt bonica que em va regalar l’amic Josep Mañà. Darrerament el pessebre es

Llegir més

FORMIGUES a la CUINA

28 de gener de 2017

    De tant que t’he esperat per pelar les patates i començar junts a fer el dinar, el ganivet s’ha esmussat. L’aigua, de tant bullir, s’ha tornat calç agafada a les parets de la cassola. Tot s’ha assecat i ja no llisca l’oli.   foto©ddm    una casa derruïda en un carrer de Caldes de

Llegir més

L’ECO de LLULL

20 de gener de 2017

    Quan fa trenta anys va aparèixer El nom de la rosa  vaig llegir una crítica, no recordo de qui, on s’exposava que la història de Guillem de Baskerville no era creïble sense la menció de la influència de Ramon Llull en aquell monestir i aquells ambients, donat la influència intel·lectual que havia tingut

Llegir més

QUICO SABATÉ TREU el CAP

14 de gener de 2017

    Entremig de tants missatges urbans, una discreta placa recorda l’assassinat  del militant guerriller. Darrerament he pensat sovint en Quico Sabaté arrel de  la novel·la històrica d’Almudena Grandes, El lector de Julio Verne, que parla de la repressió i el dolor dels anys quaranta a Andalusia; la vida del maquis a les muntanyes de

Llegir més

TORNAR a SANT HILARI

6 de gener de 2017

    Al cap dels anys el paisatge potser ha canviat. I nosaltres també. Publicat a El9Nou el gener de 1990 Al Vallès l’aplec de Sant Hilari és el primer de l’any, i segurament el més freqüentat, ja que reuneix a l’ermita unes tres mil persones, veïns de Cànoves, de Cardedeu i de Corró. S’hi

Llegir més

HE FET BONDAT

30 de desembre de 2016

  Carta als Reis Una mica de bon humor Una mica més de carinyo pels qui estimo Una mica més de ràdio Una mica més de pelll Una mica més d’indiferència cap als que em fan enfadar Una mica més d’atenció a les petites coses Una mica més de principis Una mica més de brindar

Llegir més

EL SURO i la MOLSA

13 de desembre de 2016

      Publicat a El9Nou el desembre de 1992 Al cap dels anys el paisatge potser ha canviat. I nosaltres també. Quan sortim de l’Ametlla per la carretera de Puigraciós, després de travessar unes inhòspites urbanitzacions amb tanques altes i portals barrats, arribem al veral del Serrat, que tots hem vist sempre com un

Llegir més

LA VIDA PASSA PEL RIU

3 de desembre de 2016

  Cada dilluns, quan pujava pel Mekong a comprar carbassons i naps,  la xalana lliscava lleugera com un jonc. De tornada, tot baixant carregada d’hortalisses, la canoa s’enfonsava pel pes,  i jo tirava taronges a les meves cosines que viuen a la vora esquerra. Quan arribava a casa encara sentia el perfum de sisho i

Llegir més