Mentrestant, per mantenir la paradeta, ens van imposant una nova cultura de la circulació. Es a dir; No a més autopistes, Si a més radars, per controlar que circulem a velocitats ridícules i per carrils més estrets.Alternativa? La bici. Es així com ens abocaran al col•lapse amb la imprescindible col•laboració dels germans Nadal.
Es tracta de la mateixa estúpida visió de la realitat i del progrés ben entès que els va portar a predicar ja fa temps una nova cultura energètica. “Nuclears ? No, Gracies “ deien cofois. Parcs eòlics ? No, perquè malmeten l’entorn natural i son un perill per les aus. Centrals de cicle combinat ? Tampoc, perquè son emissores de diòxid de carboni. I quan hem d’importar l’energia que no ens han deixat produir s’oposen aferrissadament a les línees de transport i interconnexió. Llàstima que l’electricitat no es pugui transportar en vaixells.
Un dels grans responsables d’aquesta penosa situació es diu Rafael Ribó, avui confortablement instal•lat a la Sindicatura de Greuges. Podríem adreçar-nos-hi i reclamar-li que actuí per tal que als ciutadans que treballem i paguem els sous de tots plegats ens sigui reconegut amb realitats el dret a l’ús de l’aigua que ens cal, al consum de l’energia que ens proporciona confort i a disposar de les vies de circulació adients. Seria divertit conèixer la seva resposta.
I es que no es pot enganyar i manipular molta gent durant molt de temps. Vegeu sinó, el cas de Pasqual Maragall. Un polític que durant més de vint anys ens han venut amb gran complicitat mediàtica com el més genial, el mes carismàtic el supercrac del progresisme, social i federalista, i que quan es decideix a impulsar un nou projecte polític sense l`aixopluc del PSOE, no troba mitja dotzena de ciutadans per integrar una llista electoral. On son el seus fanàtics Ciutadans pel càrrec, perdó, volia dir pel Canvi ?
Cap d’ells es capaç de jugar-se el càrrec per seguir el seu profeta ?
Com que es pensen que som uns babaus i massa sovint ens comportem com a tals, els resulta molt fàcil fer-nos beure a galet. Mentre treballem ells tenen temps per pensar de quina manera ens poden entabanar de cara a aconseguir el nostre vot. Ara mateix no m’estranyaria gens que el Sr Zaragoza alliçones la Sra Chacon sobre la millor manera de desmaiar-se davant de ZP en el miting final de campanya per tal d’atraure l’atenció mediàtica sobre el seu estat de bona esperança. Després ZP amb el seu beatífic tarannà,ens remarcarà com la candidata es sacrifica per deslliurar els catalans de les urpes del PP. La qüestió es anar tirant, conservar el poder i si s’escau estendre’l encara més. Ha arribat alhora de demostrar, com a ciutadans madurs i responsables que diem prou a tanta manipulació i engany. Apartem d’una vegada de la gestió política a aquesta colla d’inútils que no tenen altre projecte que el de viure aferrats a la mamella de l’administració, encara que per aconseguir-ho hagin d’ensorrar el país.
Ricard Huguet
Article publicat a El Singular Digital l’11 de febrer de 2008.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Com a ebrenc, em sap un greu llegir missatges com els vostres. Ens jugàvem les Terres de l’Ebre amb el transvàs i encara recorreu al mateix un i un altre cop. sé que en l’article en cap moment anomeneu l’Ebre, ara no toca, però quan qüestioneu la nova cultura de l’aigua oblideu totalment les nostres terres, l’únic recurs natural que ens queda és l’aigua del riu. Realment patètic, així no construïm país! Amb segons quins articles podeu ferir ideals i ho aconseguiu. Els ebrencs i les ebrenques continuarem lluitant contra el transvasament, un perill mani qui mani!
Durant un moment m’ha semblat estar llegint un manifest de la Conferència Episcopal espanyola! No heu dit directament a qui cal votar, però descarteu ICV, PSC, ERC i PP! Mmm… qui ens queda?
… i el TGV és de "dretes" i les rodalies d’"esquerres".