<!–
@page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
–>
És un fet: el preu de
determinats productes agrícoles considerats bàsics – blat, blat
de moro, arròs i soja principalment – està creixent desmesuradament
i en molt poc temps. Els exemples són ben clars: a Centreamèrica,
el blat i el blat de moro han vist duplicats els seus preus en només
un any, i a nivell mundial, en el cas del primer, fins a un 30 % en
els darrers mesos.
<!–
@page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
–>
Les conseqüències
d’aquesta realitat ja s’estan fent notar i de valent. I no només
entre els més pobres. Segons el Programa Mundial d’Aliments (PAM),
i citant paraules textuals de la seva directora executiva, Josette
Sheeran, “fins i tot les classes urbanes dels països en vies de
desenvolupament comencen a passar gana”. I com és que després de
40 anys de tendència a la baixa dels preus dels cereals al món,
avui podem afirmar que 100 milions de persones més poden afegir-se
als 850 ja existents de mal nodrits? Serà cert que els
biocombustibles ens estan fent més mal als homes que bé al clima?
Recentment, les veus
crítiques respecte a la qüestió de l’ús de determinats cereals
per a produir substitutius dels carburants fòssils que redueixin les
emissions de CO2 a
l’atmosfera s’han multiplicat. La qual cosa no m’estranya. Però
alhora s’està perdent de vista, o menystenint, les altres raons
que responen a l’augment dels preus d’aquestes “commodities”.
El petroli enfilat pels núvols – i guanyant-se a pols altra vegada
el sobrenom “d’or negre” -; l’imparable creixement demogràfic
de les classes mitges xineses i índies amb prou poder adquisitiu com
per a accelerar la demanda d’aquests productes agrícoles bàsics a
nivell mundial – via consum de proteïnes i productes lactis, és
clar -; l’efecte devastador en les collites dels més i més
freqüents períodes de sequera arreu; i, per acabar-ho d’adobar,
l’instint assassí dels especuladors financers més amorals,
consumen un “còctel molotov” altament perillós que ens ha
acabat esclatant a les mans.
De fet, i coincidint
bastant amb el que deia fa no pas gaire el Sr. Josep Borrell en un
dels seus articles sobre el tema a l’edició catalana del diari El
Periódico, potser els biocombustibles són la part del sumatori de
forces anterior que menys influència té alhora de determinar els
preus de bona part d’aquests aliments. Només sabent que els
nostres sistemes de bestiar industrial consumeixen ells solets el 60%
de la collita mundial de cereals – bàsicament blat de moro i soja
-, i amb la qual, per cert, ja resoldríem el problema actual dels
850 milions de desnodrits, no cal ser molt llest per a endevinar per
on va la cosa … En resum, mentre uns mengem fins a atipar-nos,
omplim fins a dalt els plats per tal que els nostres comensals quedin
ben impressionats (tot i acabar llençant a les escombraries
quantitats indecents de menjar), o demandem explícitament productes
ja no “del dia” sinó que quasi “del minut”, molts altres
moren literalment de gana. I en quant al blat – l’altre “input”
bàsic, juntament amb la canya de sucre, per a produir biocombustible
-, molts coincideixen en assenyalar la falta de pluja com principal
culpable de l’augment del seu preu.
Si tenim en compte que al
2050 es preveu que siguem al món uns 9.000 milions de persones,
sembla evident que moltes coses han de canviar si volem encarar amb
optimisme el futur. Exigint als nostres governs i a nosaltres
mateixos ser perseverants en la lluita contra el canvi climàtic i
repensant un model de societat capitalista universal – sigui
realment democràtica o no – que està portant fins a l’extrem
menys sostenible el consumisme, seria una bona manera de començar
…
<!–
@page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
–>
Raimon Puigjaner
Article publicat a El Singular Digital el juny de 2008
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!