pedra picada

En plena crisi, un suplement econòmic del diari El País analitza diverses empreses espanyoles que han incrementat els seus beneficis notablement en temps de recessions econòmiques, i també humanes. Entre les empreses hi ha un gran (i ric) paradigma de la maldat empresarial: Inditex.

El cabalós empresari Amancio Ortega ha fet quadruplicar, entre el 2003 i el 2011, els beneficis d’Inditex (paraigües de Zara, Massimo Dutti, Bershka, Pull and Bear i Stradivarius, entre d’altres), i s’ha fet nomenar el tercer home més ric del planeta. L’autor de l’article copia les paraules d’un professor d’ESADE; això s’ha aconseguit gràcies a una abrumant rapidesa de producció, donant així una resposta immediata a les necessitats dels clients. I ja està, i no hi diu res més. I no va més enllà.

Em sorprèn la facilitat que té una persona amb grans coneixements sobre economia per amagar les actuacions criminals d’una companyia com Inditex. El que no em sorprèn és la rapidesa amb la qual produeix la roba l’empresa d’Amancio Ortega. No em sorprèn, si vulnera el seu propi codi de conducta i els convenis internacionals que ha firmat la pròpia empresa. Ho recull un informe sobre les obreres de la confecció tèxtil al Marroc, que us recomano honestament: “La moda española en Tánger”. L’informe s’emmarca dins una campanya de Setem, “Ropa limpia”.

S’hi conclouen unes condicions de treball esfereïdores. 65 hores setmanals i uns salaris que ni tan sols cobreixen les necessitats bàsiques de les treballadores en un 40% dels casos estudiats. A les fàbriques marroquines també s’hi fan treballar, segons l’informe, menors de 16 anys a canvi de sous miserables. De la mateixa manera, una organització independent holandesa va provar que Inditex es feia amb roba fabricada a l’Índia per joves explotades fins a 72 hores setmanals. I així, l’empresa també va veure’s implicada en un cas d’esclavatge infantil a Brasil, i els casos es multipliquen si ens posem a esbrinar cada cop més.

Vet aquí el gran secret, vet aquí el gran crim. Si aquestes empreses són competitives i capdavanteres és perquè també són explotadores i criminals. Explotadores perquè enriqueixen uns quants directius a canvi d’una llarga llista de treballadors que malviuen. Criminals perquè vulneren normatives legals i, sobretot, vulneren drets humans. Sense escrúpols. Impunement.