Avui en dia, si engegues la televisió, mires un diari, et passes una estona navegant per Internet o parles amb algú al bar mentre et prens un cafè, tots estan d’acord en una cosa: la situació mediambiental és dolenta. [1] Aquesta realitat pot ser, a vegades, una mica depriment, però enlloc està escrit que ha
Pocs alumnes aprenen de manera significativa en les classes de física. Alguns docents proposen fer-les més entretingudes i participatives mitjançant activitats de caire experimental, o més interessants amb la introducció de temes de “física moderna”. Les dues opcions tenen els seus pros i contres. Així, els experiments amb rampes per on roden discs, politges per
Molts físics senten desconcert sobre alguns aspectes de la Mecànica Quàntica (MQ), com ara el relacionat amb la manera en què la funció d’ona evoluciona en el temps. [i] Aquesta evolució està governada per l’equació de Schrödinger, una equació determinista i sense cap element d’aleatorietat. Tanmateix, quan hom fa una mesura (un experiment) sobre un
Comencem per recordar que els electrons són “fermions”,[i] és a dir, partícules amb espín fraccionari, ½, mentre que els “bosons” (els fotons, els gravitons) tenen espín enter, 1, 2. (Un altre dia tornarem al tema de l’espín). Com que dos electrons són fermions idèntics, totalment indistingibles, la funció d’ona que els descriu esdevé nul·la quan
Els fonaments dels nostres coneixements sovint són ben febles. [i] Moltes persones acaben l’etapa de formació escolar sense saber, per exemple, què vol dir “multiplicar”, com ara 5*2, o “dividir”, 8/2. Potser saben fer multiplicacions o divisions ben llargues, però no saben explicar el significat d’allò que fan de manera mecà, algorísmicament[ii], Figura 1. Probablement,
La dualitat ona-corpuscle ens diu que les propietats dels electrons i dels fotons són molt semblants, a nivell fonamental, tot i hi que ha diferències: els electrons tenen massa i càrrega, però no els fotons. Tant fotons com electrons poden ‘patir’ difracció, com les ones, i fotons i electrons poden participar en col·lisions, com les
En física parlem de diversos tipus d’ones: Les ones mecàniques, governades per les lleis de Newton, i que només poden existir dins d’un medi, com ara dins l’aigua, l’aire o les roques. Per exemple, les ones en aigua, les ones sonores i les ones sísmiques. Les ones electromagnètiques (llum, ràdio, microones, raigs X, etc.), que
Personalment, quan comence a parlar dels camps a estudiants primerencs de Física, els compare (per deformació personal) amb els camps d’arròs del nostre país: en un camp d’arròs, hi ha arròs pertot arreu. De la mateixa manera es parla en Càlcul de camps de pendents o de derivades, o s’introdueixen els camps electromagnètics en Física
David Tong ens dona una definició operativa de l’adverbi “mai” en les seues lliçons sobre la Segona Llei de la Termodinàmica, quan descriu la irreversibilitat que veiem en el món que ens envolta: per exemple, quan aboquem una gota de perfum en un cantó d’una cambra i s’hi escampa, l’entropia del sistema augmenta. Estadísticament, diem
La Física treballa amb unes magnituds que anomenem, una mica redundantment, magnituds físiques. També es diu que la Física és la Ciència de la mesura. La “por”, per exemple, no és una magnitud física, perquè no sabem com mesurar-la. Tanmateix, com explica Arons[1], quan introduïm un nou concepte als alumnes no solem insistir suficientment en
Comentarem breument ací algunes qüestions fonamentals o actuals de física, que poden ajudar o incitar a aprofundir-ne. Ens adreçarem a persones interessades en la visió científica de l’Univers, en particular a alumnes i professors de qualsevol nivell educatiu. Les equacions de Maxwell “expliquen” què és la llum. Discutirem aspectes puntuals sobre com entenem el món
En les seues lliçons sobre Teoria de Estadística Camps diu D. Tong que la Naturalesa està organitzada en diferents escales de mesura. Així, les coses petites afecten les coses grans, però no a l’inrevés. Per exemple, la física de partícules està per sota de la física atòmica, i aquesta per sota de la matèria condensada
Alguns fenòmens físics es poden analitzar amb conceptes com posició, velocitat, massa, força, etc., però la descripció més fonamental del món la dona la Física (o Mecànica) Quàntica. Quan fem experiments amb partícules elementals, l’única descripció correcta és la quàntica. Comentarem ací un aspecte del món quàntic que s’esmenta sovint, el de l’entrellaçament quàntic. Tots