David Tong ens dona una definició operativa de l’adverbi “mai” en les seues lliçons sobre la Segona Llei de la Termodinàmica, quan descriu la irreversibilitat que veiem en el món que ens envolta: per exemple, quan aboquem una gota de perfum en un cantó d’una cambra i s’hi escampa, l’entropia del sistema augmenta. Estadísticament, diem que quan les molècules de perfum i les de l’aire es mesclen, el nombre d’estats possibles del sistema perfum-aire és molt major que quan estaven separades.
La Segona Llei té caràcter probabilístic. Per altra banda, les lleis de la Física permeten que l’evolució temporal del sistema puga recuperar la configuració inicial, que seria un dels possibles estats del sistema perfum-aire. Per tant, seria perfectament possible que, en algun moment, totes les molècules de perfum tornaren a ajuntar-se en el mateix racó on eren inicialment. Tanmateix, diem que això és ‘altament improbable’.
La qualificació d’altament improbable s’utilitza, simplement, perquè l’idioma no conté prou superlatius per subratllar com de ridículament improbable seria una violació de la Segona Llei com la descrita adés, en la qual un sistema desordenat tornés, fins i tot momentàniament, a un estat ordenat. El nombre tan absurdament enorme d’estats que són possibles en un sistema macroscòpic (i l’estat d’ordre inicial és, només, un dels moltíssims possibles) significa que les violacions de la Segona Llei només es produirien en escales temporals inimaginables: una vegada d’entre l’immens nombre que resulta de calcular exponencials d’exponencials del temps.
Per tant, la irreversibilitat impera en el nostre món i mai observem que l’estat del sistema s’acoste a l’estat inicial. Aquesta és una bona definició operativa de la paraula “mai”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!