En les seues lliçons sobre Teoria de Estadística Camps diu D. Tong que la Naturalesa està organitzada en diferents escales de mesura. Així, les coses petites afecten les coses grans, però no a l’inrevés. Per exemple, la física de partícules està per sota de la física atòmica, i aquesta per sota de la matèria condensada i de la química, però la química subjau a la biologia. Per contra, les coses grans no afecten a les coses petites: el comportament dels éssers vius, per exemple, no afecten els àtoms, ni els nuclis dels àtoms. Per aquesta raó, diu Tong, no hi ha departaments d’astrologia en les universitats, perquè objectes grans, com ara els planetes, o els estels, no poden afectar éssers molt més menuts, com els humans.
Tanmateix, hi ha un aspecte que es comenta menys, i és que si bé és cert que les coses petites afecten a les grans, les coses petites rarament afecten a les molt grans. Les coses petites afecten només coses una mica més grans que elles, i aquestes al seu torn afecten a d’altres també una mica majors. I, conforme pugem en la cadena, es va perdent informació sobre què hi havia molt a sota. Aquest fet ens ha permès fer ciència: ni Newton ni Einstein necessitaren comprendre com funciona la gravetat quàntica a distàncies microscòpiques, per tal d’escriure les equacions que funcionen de meravella a escales de distàncies molt més grans.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!