L’economia maltracta als que treballen en ciència i tecnologia (STEM)
(Notes del pòdcast([1]) de Sean Carroll, Mindscape, emès el 5/2/ 2024, conversant amb John Skrentny).
Sinopsi
Les universitats estan constantment animades a produir més graduats especialitzats en camps STEM: ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques. Aquest és el tipus de formació que vos permetrà obtenir una feina gratificant i ben pagada, es diu als estudiants des de l’escola, mentre que amb polítiques educatives i industrials se subratlla la necessitat de formar treballadors STEM per impulsar la innovació i el creixement. També els empresaris es queixen, sovint, de la manca de personal preparat en aquells àmbits.
Tanmateix, en el nou llibre Wasted Education: How We Fail Our Graduates in Science, Technology, Engineering, and Math (Educació malbaratada: com els fallem als graduats en ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques), el sociòleg John Skrentny assenyala que, una vegada graduats, els que es formen en STEM tenen més probabilitats de ser explotats i expulsats per les empreses tecnològiques i que molts no aconsegueixen tenir carreres estables a llarg termini. Parlarem de per què és així i què se’n podria fer.
John Skrentny es va doctorar en sociologia per la Universitat de Harvard. Actualment és professor de sociologia a la UC San Diego (l’equivalent a Caltech -l’Institut de Tecnologia de Califòrnia-, però en forma de Universitat Pública), i anteriorment ha estat codirector del Centre d’Estudis Comparatius d’Immigració i director del Centre Yankelovich de recerca en ciències socials.
Continguts
La sociologia estudia els treballs STEM
Escassetat de graduats en STEM
Actualització en coneixements STEM
Sentir passió per la teua carrera
Plans de formació de l’empresa
El capitalisme modalitat EUA – Beneficis a curt termini per als inversors
Desil·lusió dels treballadors en STEM
Imatge corporativa: treballadors relaxats i recuperant forces
Estar al dia i aprendre noves habilitats
Educar en STEM per treballar en un món millor?
Com aprofitar millor els coneixements i habilitats
Il·legalitzar alguns usos de les STEM
Reciclatge de treballadors STEM veterans
Tornar a la Universitat després dels 40 anys
Imatge corporativa i el paper dels inversors
Valor intrínsec de la formació en STEM
Per a què serveix l’educació?
De què serveix l’educació? Quin valor té ser educat? Es tracta d’una pregunta clàssica. Ací estem pensant especialment en l’educació post-secundària: universitat, postgrau, etc. Per què fer això? Per què tants anys d’escolarització? Hi ha respostes generals a aquesta pregunta, como ara per a convertir-se en un ésser humà més complet, comprendre la condició humana, adquirir habilitats de raonament i aprenentatge. També hi ha aspectes de socialització, per conèixer gent, conèixer millor el món. Són funcions essencials de la universitat. Però també hi ha molts aspectes pràctics, perquè hom s’està formant potser per a un ofici, per poder treballar. Són totes raons ben vàlides.
En el món modern, especialment, apuntem cap a la ciència i la tecnologia com a camps en els quals ens agradaria que la gent tingués una bona formació i bones habilitats. L’acrònim STEM (Science, technology, engineering, and mathematics, -ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques-) es fa servir per als tipus d’àmbits científics i tècnics en els quals tant els governs com els empresaris posen molt èmfasi. Certament, per altra banda, hi ha molta angoixa per la decadència dels estudis d’humanitats, i es diu que es posa massa èmfasi en les titulacions de ciències i àrees relacionades.
S’argumenta, per fi, que hi ha bones raons econòmiques per promocionar les STEM. Volem que la gent tinga una bona feina que els pague bé i els done una vida plena després de la universitat.
Els treballadors en STEM
La conclusió del llibre de John és que els empresaris i els governs volen una mà d’obra ben formada en el camp científic i tecnològic que creix tan ràpidament. Però, vol dir això que, un cop creada, aquesta mà d’obra és contractada? Són feliços? Si tens una llicenciatura en ciències pots aconseguir una bona feina que et faci tenir una bona vida? I la resposta és, certament, que no sempre i que en un nombre creixent de casos, la resposta és no.
Per descomptat que algunes persones amb educació científica aconsegueixen carreres molt gratificants. Però no estem parlant principalment aquí de persones que entren en el món acadèmic sinó de treballadors en el món de la tecnologia, que és el destí d’una gran part del graduats en STEM. Treballen per a empreses d’informàtica, de tecnologia, d’enginyeria. D’una banda, però, es valora la novetat i la innovació, però resulta que pot ser més fàcil (i barat) per a l’empresa desfer-se dels seus treballadors i contractar-ne de més joves, en lloc de reciclar els treballadors existents. I és que els nous treballadors ja tenen les habilitats necessàries, les acaben d’aprendre, entren amb mentalitat més fresca, són més barats per a l’empresa, i després d’una o dues dècades es poden acomiadar i substituir-los.
Pot ser que no siga una manera sostenible de pensar sobre la nostra força de treball, sobre què significa ser científic, o sobre què significa per a les universitats oferir un bon servei als seus estudiants i proporcionar-los una educació. És més difícil trobar solucions a aquest problema que diagnosticar-lo. Certament, hi intervenen trets molt profunds del capitalisme i del nostre sistema econòmic i polític, i és un tema important. Hem de saber què estem fent quan estem formant persones en aquests àmbits, hem de ser conscients del que està passant. No podem dir simplement: “Fer ciències és molt bo, fes-ho”. Hem de mirar què passa quan intenten fer-ho.
La sociologia estudia els treballs STEM
SC: Curiosament, STEM inclou la tecnologia, que certament és una de les activitats més habituals en aquests camps, el de tècnics, però cap persona es llicencia en tecnologia. Estudien ciències o enginyeries o matemàtiques. Ningú es llicencia en STEM. Inclou STEM les Ciències Socials?
JS: Quan parlen de STEM, els governs probablement no pensen en sociòlegs, economistes i demògrafs, ni fins i tot en politòlegs, que poden treballar amb números i utilitzar mètodes computacionals estadístics avançats. Així que realment no volen més sociòlegs com jo, sens dubte, ni probablement tampoc volen més cosmòlegs. Volen persones que innoven en tecnologia, la T de STEM. Els governs confien en que augmentant el nombre d’experts en camps STEM, seran capaços d’innovar i crear noves tecnologies que impulsaran la competitivitat del país i milloraran la seguretat nacional i l’economia, i proporcionaran treball per tothom.
SC: I per què l’estudi de les eixides laborals, i la situació dels graduats, és un tema per a la Sociologia?
JS: Una de les raons per les quals vaig entrar a la sociologia va ser que la veig com la ciència social que té una mirada general. Els economistes i els politòlegs produeixen grans coneixements, però penso que el coneixement que produeixen, especialment els economistes, és com mirant el món a través d’un paper enrotllat. Et permet centrar-te en alguna cosa molt clarament, però no necessàriament veus tots els aspectes que podrien estar connectats amb allò en què realment vols centrar-te.
Per exemple, el món està ple ara mateix de gent molesta pel lliure comerç, perquè va produir molta dislocació econòmica, gent que va perdre la feina, que treballava a la indústria i ja no hi ha aquests llocs de treball. Aquestes feines han anat a l’estranger. Això hauria d’haver estat evident, però crec que els economistes tendeixen a un utilitarisme molt bàsic. Potser pensen: “Bé, podem perdre alguns llocs de treball de manufactures, però en general serem més feliços perquè podrem produir televisors més barats a Mèxic o a la Xina. I els nostres treballadors afectats es mouran com l’aigua, fluiran cap als llocs on hi ha les oportunitats econòmiques i tothom anirà millor”. Tanmateix, els economistes no entenen que la gent té identitats, i aquestes sovint estan vinculades a la seua feina. I per això pateixen amb la dislocació econòmica.
Els sociòlegs podem observar el panorama més ample, veure-hi més detalls. Comparem el coneixement que faig jo, amb el coneixement que generes tu, Sean, com a científic. La teua ciència està integrada verticalment, és molt profunda, per exemple intentes resoldre una qüestió de relativitat general.
Les coses que fem els sociòlegs, per altra banda, són coneixements integrats horitzontalment. Analitzem moltes coses a un nivell més superficial, però molt ampli. Intentem entendre les inversions en educació, o què cerquen els empresaris que treballen fent programari, les empreses de petroli, de gas, de productes químics i bio-farmacèutiques, etc. Ho mirem tot a un nivell superficial, però n’hi ha molts ingredients en l’estudi. I això m’encanta.
M’agrada pensar que la sociologia pot veure coses que altres no poden veure. Pot aportar idees diferents, sistemes de pensament que potser altres investigadors no en son conscients i utilitzar aquestes idees per il·luminar la realitat social d’una manera única que realment afegisca algun valor, que contribuisca a una millor comprensió d’aquesta realitat.
Un altre tema són els metges. El govern no considera que la pràctica de la medicina siga una feina STEM. I la raó de no incloure’ls és per l’objectiu d’intentar crear innovació. Practicar la medicina fa moltes coses fantàstiques per a la gent, però normalment no innoven ni creen patents ni llocs de treball. Practicar la medicina consisteix en desplegar l’experiència existent.
Què fan els titulats en STEM
SC: Preparem, doncs, l’escenari. Hi ha persones que obtenen títols en STEM, i vull fer-te dues preguntes inicials: a quin tipus de feines entren? I l’altra és, com es compara això amb tots els altres llocs de treball? És a dir, quina és la fracció de persones quan entren a una feina diuen: “Sí, això és un treball STEM”. En comparació a què, a un treball de direcció, als treballs d’una fàbrica? No sé ni quines són les categories.
Dins del món universitari ens encanta quan la gent aconsegueix llocs de treball acadèmics, i ens imaginem obtenir un doctorat i convertir-nos en professor. Però tots sabem que aquesta és una petita fracció de totes les persones que obtenen títols en aquests camps.
JS: Els responsables polítics parlen de STEM o no STEM com a una opció binària, extrema. Tanmateix, es tracta més aviat un continu. Els treballs STEM típics són els que ja reconeixíem com a tals en el batxillerat: científics, enginyers, informàtics, etc.
Per altra banda, hi ha moltes feines en què l’experiència en STEM a nivell universitari és molt útil. Per exemple, com a gestors. Estic segur que un desenvolupador de programari preferiria un directiu que entenga sobre desenvolupament de programari. Hi ha molta gent que obté títols STEM i que passa a fer gestió.
Una altra àrea on van les persones amb titulacions en STEM són en àmbits de finances. I també hi ha molta gent que agafa feines que no utilitzen gens l’experiència STEM.
Tanmateix, vull subratllar que quan el govern inverteix en educació STEM, volen que la gent es dedique a ocupacions STEM.
Desenvolupadors de programari
JS: S’ha de dir, però, que al voltant del 50% de tots els treballadors STEM als Estats Units estan relacionats amb ordinadors, com a desenvolupadors de programari, la demanda d’enginyers informàtics és enorme, de desenvolupadors de webs.
Un aspecte realment únic del sector informàtic de STEM és que, mentre que les empreses químiques com DuPont contracten químics, les empreses de camions o navilieres probablement no contracten químics. Però tipus d’empreses, des del comerç minorista fins a laboratoris de bio-farmacèutiques, contracten experts en informàtica de diversos tipus.
Escassetat de graduats en STEM
SC: La sensació que tenim dins del món acadèmic és que les humanitats estan en declivi i les especialitats STEM prenen el relleu. És així? I, tanmateix, moltes empreses es queixen que no produïm prou especialitats STEM.
JS: Certament hi ha moltes afirmacions sobre l’escassetat de graduats en STEM. L’Oficina del Cens diu que només el 28% dels graduats en STEM treballen en llocs de treball STEM. Hi ha diferents maneres de comptar i diferents conjunts de dades. La meua estimació és que al voltant del 40% dels graduats en STEM treballen en feines STEM, però segueix sent menys del 50%. Per tant, el trencaclosques és que hi ha moltes queixes sobre escassetat: “Què està passant? Per què no n’esteu produint prou?” I, tanmateix, les dades sembla que diuen que n’estem produint un excedent, perquè menys del 50% dels graduats en STEM troben treballs STEM.
SC: Aquestes xifres que cites, es refereixen a tota una vida laboral en STEM, o és només per a graduats acabats de sortir de la universitat?
JS: L’enquesta nacional de graduats universitaris (National Survey of College Graduates) ix cada dos anys, i pregunten a una mostra de graduats universitaris: “En què vas obtenir el teu títol? En què treballes ara?” Així que inclou persones acabades de la universitat i persones que han estat fora durant un temps.
A mi m’interessa saber si la gent entra en gran quantitat a professions STEM des del principi i després passa a una altra feina. Però hi ha moltes dades que suggereixen, fins i tot en camps de gran demanda com l’enginyeria elèctrica, que més d’un 50% diuen una vegada acabada la universitat: “No, no seguiré aquesta ruta STEM. Faré una altra cosa“.
Així que realment és un gasoducte amb fuites. Aquesta és una metàfora que s’utilitza sovint. És una canonada amb fuites que es filtra en totes les etapes. Si pensem en STEM com una cosa important, les persones perden l’interès per STEM ja a l’escola primària, també a l’escola secundària, a la universitat i, fins i tot, després de sortir de la universitat. També després, al llarg de la seua vida laboral, la gent pot sortir de la via STEM.
Actualització en coneixements STEM
JS: Aquesta és una de les coses que volia subratllar en el llibre, i és que massa gent estudia la formació en STEM observant només l’educació des de primària fins a la universitat. Però, realment, per tenir èxit en STEM, la gent ha de mantenir les seues habilitats STEM actualitzades. L’educació no acaba a la universitat, ni en un doctorat. Els treballadors STEM realment han de seguir esforçant-se, han de seguir aprenent només per poder mantenir la seua feina.
SC: Hom té la impressió que un estudiant amb èxit en un camp STEM sortirà de la universitat pensant-se com a elit i ben format, etc. Però un dels missatges del teu llibre és que són exactament aquelles les persones que els empresaris consideren bàsicament barates i d’un sol ús. Els utilitzaran una estona fins que les seues habilitats ja no siguen tan avantguardistes, i no els importarà acomiadar-los i contractar graduats més recents.
JS: Sí, vaig parlar amb el director general d’una empresa d’economia de la innovació on hi van contractar molts treballadors STEM. Aquest director general va utilitzar la frase que dona nom a un capítol del llibre, Cremar i remenar. Va ser impactant escoltar-li dir: “Sí, els cremem i els barregem. Tenen molt d’entusiasme i ens n’aprofitem. I quan les seves habilitats queden obsoletes o quan es cremen, llavors en contractem uns altres“. I hi ha altres estudis que mostren que als empresaris STEM els agrada obtenir sang nova, que es barrege amb la dels treballadors existents. No hi ha tanta preocupació pel que passa amb les persones que es cremen.
Sentir passió per la teua carrera
JS: És curiós perquè, durant anys, he aconsellat als estudiants que s’especialitzen en el camp que els apassione, i que deixen que els científics socials troben alguna cosa negativa al respecte. Així, les investigacions sociològiques mostren com els empresaris se n’aprofiten d’aquesta passió. Pensen: “Vaja!, a aquests treballadors realment els encanta aquesta feina, fem-los treballar 60 o 70 hores a la setmana i ni tan sols els hem de pagar més perquè són molt apassionats. Quan s’esgoten ja contractarem un altre grup de treballadors apassionats”.
SC: Què fa que aquestes empreses es queixen d’escassetat? És que volen encara més treballadors barats acabats de sortir de la universitat?
JS: Jo em vaig fer una mica el babau i els preguntava als empresaris: “Si realment hi ha escassetat, vos esteu comportant com si n’hi hagués o esteu tractant aquesta gent com d’usar i llençar?” Ho miren com esprémer una taronja i treure’n el suc, o com la moda ràpida, una cosa que funciona o que és realment fantàstica durant un curt període de temps, però que no esperem que dure.
Hui mateix el New York Times té un titular sobre una nova ronda d’acomiadaments a les principals empreses tecnològiques. Aquestes empreses van crear un grup de pressió anomenat Forward US, que es basa en la idea d’escassetat de STEM, i volen pressionar el govern perquè haja més graduats STEM, més educació STEM i també més immigrants STEM. Tanmateix, moltes d’aquestes empreses són riques, gairebé monopolis: Google/Alphabet, Amazon, Meta/Instagram/Facebook (amb 2.000 milions d’usuaris), Apple (que té mil milions de dòlars en efectiu). Totes han acomiadat treballadors: “Ja hem acabat amb vosaltres, n’hem contractat massa, ho sento, ja no us necessitem”.
Plans de formació de l’empresa
Vaig conèixer una persona que era un expert en recursos humans en una important empresa tecnològica i va tenir una idea genial, que li va suggerir l’àmbit educatiu. Efectivament, en educació primària i secundària es prepara un pla d’educació individualitzat per als estudiants amb dificultats d’aprenentatge; se’ls fa un seguiment del seu progrés, descobreixen quins són els seus punts forts, què han de saber.
L’expert en recursos humans va pensar que era un model magnífic per a les empreses tecnològiques molt riques que es queixen constantment d’escassetat. Qui ho sabrà millor que els mateixos empresaris? Si sembla que algunes habilitats estan a punt de quedar-se obsoletes, per què no dir-lo-s’ho als treballadors: “Ei, teniu una gran formació en STEM, però la vostra especialitat està de baixada. Necessitem alguna cosa nova. Invertirem una mica de diners i us hi formarem i us enviarem a un altre lloc de l’empresa”.
Normalment, però, les empreses no ho fan. Per exemple, Google va dir als empleats: “Teniu molts mesos per esbrinar quina habilitat voleu desenvolupar”. Però no els van oferir ajuda, ni orientació, ni formació remunerada.
Un enginyer em va dir que pensava que el treball STEM era com la prospecció i la mineria al segle XIX, amb molta gent perseguint l’última febre d’or. Alguns treballadors STEM s’enriquiran, però el tema s’esgotarà i caldrà cercar alguna altra cosa!
Aquest enginyer em va dir que no volia que els seus fills estudiaren STEM perquè és molt cansat perseguir aquestes febres d’or, perseguint la propera mina a explotar. Fa poc eren moda els blockchain. Ara és l’IA. O l’estudi de l’ARNm en biologia. Les ciències de la vida també acomiadaran un munt de treballadors.
Culpable el capitalisme?
SC: És possible dir, simplificant molt, que són desavantatges del capitalisme?
JS: Jo diria que el problema no és necessàriament el capitalisme per se. Realment el problema és (i aquí em poso el barret de sociòleg, manllevant d’algunes idees d’economistes) que hi ha pràctiques culturals que caracteritzen el capitalisme nord-americà d’avui, i segurament durant les últimes dècades, que estan creant aquest problema. Hi ha expectatives que els inversors tenen que abans no tenien. En diuen maximitzar a curt termini el valor per a l’accionista, i els grups d’interès que realment importen per a una corporació són els accionistes, no els empleats. Ni tan sols els clients. Per a les corporacions, des dels anys 1980, els treballadors són costos. I els inversors aplaudeixen a les corporacions que retallen en treballadors, fins i tot quan l’economia marxa bé. I als inversors americans, fer formació de treballadors els sembla una despesa evitable, no una inversió. Només volen augmentar el valor de les seues accions i maximitzar-ne el valor a curt termini.
El capitalisme modalitat EUA – Beneficis a curt termini per als inversors
JS: Així que no diria que la culpa de la situació actual siga del capitalisme, sinó de la versió del capitalisme que tenim ara mateix. Les expectatives similars de profit a curt termini entre els capitalistes de risc crec que fan molt de mal. Els impulsa a posar els seus diners en el desenvolupament de programari, a costa d’altres indústries que crec que necessitem molt més que programari.
Jo vull que els treballadors STEM facen determinades coses, vull que salven el planeta, que desenvolupen energies netes, plàstics millors i tecnologies de captura de carboni. Però els inversors volen programari, els encanta perquè promet guanys enormes i immediats. Instagram valia mil milions de dòlars quan tenia 11 empleats. Instagram era programari. I la raó per la qual els inversors estimen el programari és perquè, des de la perspectiva de l’inversor, és una inversió fantàstica. Podeu demostrar fàcilment i de manera ràpida que el nou producte funciona, a diferència de les noves tecnologies de bateries, a diferència del hardware, que té un període de prova i error molt més llarg.
Necessitem, per exemple, l’energia de fusió. Hi ha algunes startups que investiguen en energia de fusió, però quan ho aconseguirem? Realment podrem demostrar que funciona? Amb el programari, podeu demostrar que funciona molt ràpidament, i no necessiteu una fàbrica per crear-lo; això és un gran avantatge, perquè si no necessiteu una fàbrica, no necessiteu empleats. Només necessiteu unes quantes persones per fer el programari, i llavors podeu guanyar grans quantitats de diners. El retorn de les inversions en programari és 10 vegades la inversió, un percentatge molt superior al rendiment de l’energia neta, que és el que crec que necessitem.
Desil·lusió dels treballadors en STEM
SC: Probablement hi ha tot un altre podcast que podríem dedicar a com va arribar aquesta versió del capitalisme. Però tornem als graduats en STEM. La por a quedar-se obsolets i ser acomiadats no és l’única cosa que fa que els graduats de STEM estiguen descontents. Hi ha l’aspecte de l’excés de treball, i d’altres aspectes que no són com esperaven en el mercat laboral.
JS: Sí. I aquests empresaris que es queixen que no hi ha prou graduats en STEM com estan tractant aquests treballadors? Una de les coses que fan és incentivar els moviments fora de STEM. I ho fan pagant més als seus directius.
En l’esport professional, per exemple, els jugadors que tenen les necessàries i escasses habilitats cobren més que els directius. A STEM, els directius solen cobrar més que les persones que tenen les habilitats que suposadament són escasses. Són els empresaris els que controlen els salaris i decideixen quant pagaran als seus treballadors. Vaig parlar amb el director d’operacions d’una empresa de tecnologia i em deia: “Necessitem més dissenyadors d’experiència d’usuari, la gent que dissenya la interfície del programari que estem utilitzant ara mateix. Però no els vull pagar el que demanen”. Així que va subcontractar aquesta feina en un país on els salaris són més baixos. Aleshores, com més es practique aquest tipus de política, menys incentius té la gent a preparar-se en aquest camp de treball als EUA. Hi ha moltes ferides auto-infligides, si és que, de fet, hi ha escassetat.
SC: Bé, i també hi ha la idea que com que realment hi ha tants graduats en STEM que aquests empresaris poden contractar, poden abusar d’ells un cop els tenen, fent-los fer hores extres, o horaris que s’inventen per assolir objectius i que acaben aixafant als treballadors. Pot ser desmoralitzant per al treballador saber que farà una determinada feina durant uns quants anys i acabarà sent obsoleta.
Imatge corporativa: treballadors relaxats i recuperant forces
JS: Això és ben cert. Un sociòleg es va passar un temps en una gran empresa tecnològica. No podia divulgar-ne el nom, però és una empresa tecnològica important que la gent coneix i que té molts diners. I va veure com treballaven de valent els seus empleats, en feines que suposadament són excel·lents, fins i tot les feines semblen divertides.
La imatge mediàtica d’algunes d’aquestes feines STEM és veure treballadors relaxant-se jugant a futbolí, a ping-pong. Tanmateix, el sociòleg va veure que la gent no feia servir aquestes oportunitats. Semblava que hi havia moltes coses divertides per distraure’s, però els treballadors no les feien servir, perquè durant gran part de l’any aquests treballadors estaven en el que anomenen mode cruixent, que és quan corren per lliurar un producte que s’ha promès per a una data de lliurament i una hora determinada, i s’han d’assegurar que funciona. Alguns treballadors feien una mitjana de 67 hores setmanals, una barbaritat! I les treballaven voluntàriament.
Els directius tenen maneres intel·ligents de gestionar els treballadors per, si venen ja amb la passió pel treball, persuadir-los o fer-los comportar-se com si estiguessen apassionats. A tal fi, es fan revisions força contundents sobre el seu rendiment on es classifiquen a tots els treballadors, i es trauen de sobre els treballadors que queden en una posició baixa. Per això els mateixos treballadors trien els seus horaris infernals amb la idea d’impressionar el seu cap.
Per tant, el gerent pot agafar un empleat i dir-li: “Mira, hem aconseguit oferir aquest producte, i volem que tinga aquestes capacitats. Necessitem algú que faça aquest aspecte particular del programari. Creus que ho podràs fer? I quant de temps creus que et portarà?” Com que el treballador vol aconseguir un lloc elevat en la classificació del seu rendiment es compromet a tasques molt ambicioses. Sap que si diu: “Això sembla difícil, i no en sé suficient. Potser hauríeu de reduir les vostres expectatives”, el gerent pensarà: “Ei, no sé si vull comptar amb aquesta persona”.
Estar al dia i aprendre noves habilitats
SC: Hi ha analogies òbvies amb els estudis de postgrau, cert?
JS: Sí, definitivament. Qualsevol persona en procés de formació es compromet a tasques més difícils i complicades, pel sol fet de guanyar punts davant del cap.
Però concentrem-nos ara mateix en els treballadors STEM, no en els que estan en etapa de formació. Com hem vist, els treballadors aparentment assumeixen voluntàriament aquestes hores excessives i després treballen molt, moltíssim. Un desenvolupador de programari va comparar amb beure d’una mànega d’incendis el fet d’intentar estar al dia amb totes les novetats que apareixen en el camp, i desenvolupant les habilitats necessàries. Es comprometen, potser, a quelcom que implica una habilitat que encara no tenen, així que es posen a treballar per desenvolupar-la; aconseguir això és ben difícil, però, especialment per dos motius: edat i família.
Efectivament, allò que els treballadors STEM amb qui he parlat coneixen ben bé és que l’actualització permanent es pot intentar quan ets jove. Per això, alguns estudiants potencials de STEM pensen: “Uf, hauré de mantenir les meves habilitats al dia tot el temps. Això serà difícil, i ho podré fer durant un temps, però sé que em cansaré i hauré de pensar en una altra feina”. A més a més, els treballadors més gran solen tenir famílies, i això ‘malauradament’ els lleva temps.
JS: És una feina que has de fer i no desapareixerà. I aquests treballadors, tenen un tasques domèstiques (si no les descarreguen en el cònjuge), i cada cop és més difícil actualitzar-se durant el temps lliure. Per tant, el fet de tenir terminis curts que pressionen molt els treballadors crea cada cop més estrès.
I, repetesc, tot açò pot semblar molt basat en programadors, molt centrat en la tecnologia, però són els empresaris d’empreses tecnològiques els que diuen que hi ha escassetat de treballadors, els empresaris que sovint són els més rics, els que aconsegueixen enormes quantitats de diners dels inversors. I si hi ha algú de qui esperaríem que els treballadors STEM foren tractats molt bé, haurien de ser aquests empresaris. I no crec que això siga així.
Educar en STEM per treballar en un món millor?
SC: Esmentes al llibre que hi ha cert idealisme en els joves treballadors STEM. Volen fer del món un lloc millor. Tanmateix, resulta que no és l’oportunitat laboral més lucrativa, la dels camps on es pot fer del món un lloc millor.
JS: Sí. Com que tinc una doble especialitat en sociologia i filosofia vaig voler explorar alguns dels problemes que esmentes. Sempre m’ha interessat preguntar-me pel sentit de la vida. Per a què serveix tot això? I a l’últim capítol del llibre volia explorar aquesta qüestió: L‘educació STEM, per a què? Què esperem aconseguir com a societat amb aquestes innovacions que estan produint els treballadors STEM? Estic segur que hi ha alguns treballadors STEM molt i molt contents, que els encanta la seua feina, no treballen 70 hores a la setmana, i guanyen un bon sou. Però no és el cas de la majoria.
Hi ha també persones que estan molt emocionades de poder treballar en problemes STEM interessants, independentment del tipus de problema que siga. Alguns treballadors STEM són, en certa manera, científics purs. Tenen maneres particulars de pensar, i poden passar de la cosmologia o l’astrofísica a la ciència de dades i algorismes predictius i coses així. Un llicenciat en astrofísica que vaig conèixer no trobava feina (o va decidir no treballar) a la Universitat. El va emplear un minorista de roba que necessitava experts en IA, i en aprenentatge automàtic, perquè poguessen proporcionar als clients suggeriments de roba nova per comprar.
Danys morals als treballadors
JS: Jo potser trobaria ben desmoralitzador passar de pensar en relativitat general a pensar com puc aconseguir que algú compre coses que no necessita. Però des del punt de vista de la ciència pura, des del punt de vista de la mera complexitat del problema, algunes persones poden fer aquesta transició.
Ara bé, no tothom és capaç de sentir-se a gust (o ‘realitzat’) en dos camps de treball tan oposats com els de l’exemple anterior. Per això hi ha una literatura sobre sociologia, gestió i psicologia, sobre com algunes feines poden produir tensions morals o fins i tot danys morals. De la mateixa manera que quan algú veu assetjament laboral al lloc de treball, o si se n’assabenta que el algun directiu està malversant, això li pot crear un estrès moral.
El que m’interessava a l’últim capítol del llibre és analitzar per a què es demana l’educació STEM, i què ocorre si els treballadors STEM estan incòmodes moralment amb el model de negoci de la seua empresa.
És fàcil criticar les xarxes socials perquè hi ha moltes proves que les aquestes xarxes produeixen molts danys socials. Alguns treballadors de Facebook han dit que estan perjudicant a la gent a gran escala, i un altre treballador va ser més gràfic: “Sent que tinc sang a les mans pel paper de Facebook en la promoció de la desinformació i la promoció del conflicte polític en totes les societats”. Hi ha investigacions sobre l’augment de la depressió, especialment en adolescents. Tot i que les inferències causals són molt difícils d’establir en ciències socials, hi ha dades que suggereixen que l’ús de les xarxes socials és part de la raó per la qual estem veient augments molt alarmants de depressió en adolescents.
Alguns treballadors STEM poden pensar: “Estic fent coses interessants. Analíticament, aquests són problemes interessants per resoldre. Estic treballant amb gent”. Poden gaudir-ne. Però per a d’altres: “Quan torne a casa a la nit no em sent bé amb el que estic fent aquí”.
Per exemple, un usuari comença a veure un vídeo a YouTube, i la plataforma continua oferint-li altres vídeos, que tendeixen a portar-lo a continguts més extrems o més impactants i emocionalment provocadors, amb tal d’aconseguir enganxar-lo emocionalment, fer-lo enfurismar, com una manera d’aconseguir que faça servir l’aplicació més temps.
Google/Alphabet és propietari de YouTube, també estan involucrats en aquestes coses. És una empresa molt rica que utilitza tecnologies diferents per enfurismar molt la gent, i hom pot imaginar que els treballadors no estan contents amb això.
Com aprofitar millor els coneixements i habilitats
SC: Bé, abans tu defensaves una mica el capitalisme, i aprecie els beneficis del capitalisme en determinades circumstàncies, els mercats són bons per resoldre alguns problemes. Però molt del que estàs descrivint realment sona com un capitalisme que és més eficientment capitalista gràcies a que hi ha fluxos d’informació més ràpids, decisions més ràpides, mercats laborals més amplis i coses així, mentre que globalment, com a espècie, produïm molt, produïm abundància. Tanmateix, hem de pensar radicalment d’una altra manera? Podem especular una mica. Hem de pensar més radicalment en el sistema que permet que tot això passe?
JS: De fet, no crec que hàgim de pensar-hi de manera més radical. Crec que tenim les eines disponibles ara per treure més profit de les nostres inversions en educació STEM del que estem rebent ara. Una de les coses que podríem fer és crear més incentius per als innovadors en els camps que necessitem desesperadament. Sovint pense que si tots ens extingim pel canvi climàtic o alguna cosa així, i una civilització alienígena s’acosta i ens observa penseran: “En què estàveu invertint quan el planeta s’estava ensorrant i tenieu pandèmies, i els senyals eren òbvies que estàveu tenint enormes problemes?” Si la resposta és que invertíem en el desenvolupament de cripto-monedes, blockchain, IA, tecnologia i economia de vigilància, semblarà que som uns ximples.
Per tant, crec que cal una intervenció, però no un canvi radical. Una de les coses que podríem fer és crear més incentius governamentals (com ara rebaixes fiscals) per a la inversió en energia neta, o en desenvolupament de plàstics que no generen els nano-plàstics que acaben al nostre cos o a la llet materna, com tants productes químics que no sabem què provocaran en el nostre cos. La Llei de reducció de la inflació, d’EUA, va crear incentius i grups d’interès que estan actuant en energia neta. Aquests incentius poden aportar més de les inversions que necessitem, i obrir més oportunitats perquè els treballadors STEM implementen les seues habilitats d’una manera que puga ressonar moralment amb ells.
Hi ha investigacions que suggereixen que podem modificar el capitalisme, podem arreglar-lo, de manera que es generen les energies productives, la innovació, les riqueses que el capitalisme pot produir i minimitzar alguns dels danys que veiem.
Il·legalitzar alguns usos de les STEM
Una altra cosa que es pot fer és il·legalitzar alguns usos de les habilitats STEM. Hi ha molt de debat entre els experts jurídics sobre si la publicitat personalitzada s’ha de prohibir per eliminar l’incentiu que tenen les empreses de trobar maneres de vigilar-nos a tots a Internet. I una altra cosa que podem fer és pensar en els límits morals dels inversors i dels models de negoci. El cànnabis és legal al meu estat de Califòrnia, però entenc que el negoci del cànnabis és una mica inestable perquè els bancs es posen una mica nerviosos si treballen amb aquesta gent. El mateix passa amb la pornografia, un camp molt lucratiu, però molts banc i molts inversors no volen fer part d’això.
Per tant, ja tenim límits morals que configuren el comportament dels inversors i delimiten en què està disposada la gent a dedicar el seu temps en termes de pràctiques comercials i d’inversió. Tanmateix, per alguna raó, sembla bé envair la privadesa de la gent, com fan les empreses que creen xarxes socials per alimentar la divisió i el conflicte, per fomentar la desinformació. Moltes coses que podríem dir que són més perjudicials que el cànnabis estan ben vistes com a llocs per a invertir-hi, tot i que aquestes empreses són font d’acomiadaments massius que pertorben les famílies. Hi ha moltes coses que els inversors toleren ara mateix, que potser no haurien de fer; una mica més d’educació moral també podria anar-hi bé.
SC: No soc de cànnabis, però era un jugador de pòquer en línia. Abans ho feia moltíssima gent, però el govern va entrar-hi de sobte un cap de setmana i es va apoderar de tots els seus béns. S’ha acabat el pòquer en línia. En alguns estats s’hi pot jugar, però abans era pertot arreu. I estic d’acord, això és molt menys nociu per a la societat que algunes de les coses que acabes d’esmentar.
Reciclatge de treballadors STEM veterans
SC: Bé, per altra banda no tinc clar com arreglar el problema de l’adaptació dels treballadors STEM més veterans. La innovació altera els tipus de feines que les persones feien de joves, i la taxa de innovació i la llista de quines habilitats són rellevants està augmentant constantment. Sempre tindrem el problema que les persones que arriben als 50 ja no es valoren. Això sembla una mica més difícil de resoldre. Com ho podem fer?
JS: Així és. L’Enquesta Nacional de Graduats universitaris els preguntava si havien fet formació relacionada amb les competències durant l’últim any o dos. Vam estar mirant en quin moment ho havien fet, des que van acabar la carrera. Segons l’enquesta, prop del 60% ha cursat formació relacionada amb les competències en STEM fins a 30 anys després de titular-se, és a dir, fins la dècada en què compleixen de 50 a 60 anys. La xifra dels que continuen formant-se comença a baixar quan entren als 60. Així que tens tota la raó que això és un problema.
Una de les coses que hem de fer és l’aprenentatge permanent (no m’agrada aquesta frase, perquè sona tant dels anys 70). Teníem un model d’educació en què et graduaves als 20 i escaig anys i ja havies acabat la teua formació. Crec que ho hem de canviar, ara estem en una època diferent i necessitem un model en què pensem la universitat com a un lloc al qual tornes periòdicament per actualitzar les habilitats o per fer alguna cosa en una àrea completament diferent, quan les teves habilitats queden obsoletes. Potser un model de subscripció o alguna manera de poder tornar a la teua alma mater o a una altra universitat. L’expectativa que tenim de la universitat com una cosa que fas quan ets jove potser cal que canvie una mica.
Encara pense que l’educació universitària és absolutament essencial per crear allò que m’agrada pensar com a habilitats bàsiques, com ara aprendre a aprendre. La formació d’un doctorat ho fa molt bé això, però fins i tot com a llicenciat aprens com aprendre. Aprens a discernir el bon coneixement del mal coneixement, a classificar el que és bo i dolent quan intentes trobar les habilitats o el coneixement que necessites. Tanmateix, després d’aquesta etapa universitària, les habilitats que realment desplegueu a la feina poden canviar moltes vegades al llarg de la vostra carrera. Per tant, diria que l’educació universitària és fantàstica per a aquests fonaments, però caldria tornar a la universitat per obtenir una actualització d’habilitats, no per a obtenir una altra carrera sinó un certificat de durada curta sobre una habilitat molt específica. Pot ser una cosa que moltes persones hauran de fer repetidament al llarg de la seua carrera professional.
Tornar a la Universitat després dels 40 anys
SC: Per descomptat, estic molt a favor de l’aprenentatge permanent. No obstant això, em pregunto pel model, perquè una persona als 40 anys està en una etapa de la vida molt diferent dels 20. Quan en tens 20, no només l’estàs aprenent per primera vegada, sinó que hi ha una certa llibertat de fracassar perquè les teues obligacions són relativament baixes. És ben diferent un cop tens un fill i una hipoteca i quan has estat a gust durant 20 anys fent una feina determinada. Estic a favor de l’eficiència, però m’imagine el cost humà d’haver de reconèixer: “Em toca fer alguna cosa molt diferent del que he estat fent fins ara”.
JS: Sí, estic d’acord amb això, però és la realitat que tenim, i cal que ens adaptem. Als científics socials ens agrada un experiment natural on passa alguna cosa rara, i es pot examinar com responen els éssers humans. Un dia Steve Jobs va decidir que l’iPhone ja no donaria suport al programari Adobe Flash, i que farien servir una altra cosa. Hi havia molts experts en programari en Adobe Flash i van haver de respondre al repte.
Així que la realitat ja és ací, una habilitat que potser s’ha desenvolupat al llarg d’anys simplement ja no és necessària. I com afrontarem com a societat l’obsolescència regular de les competències tècniques? Segur que és difícil, perquè les identitats personals es desenvolupen en la feina i es van consolidant amb el temps. Perdre això pot ser realment tràgic, sobretot si tenen una família.
Imatge corporativa i el paper dels inversors
JS: Així que serà difícil. Crec que s’ha d’encoratjar i aplaudir que els accionistes no castiguen les empreses per invertir en la formació dels seus treballadors, especialment les empreses més riques.
Per exemple, Google inverteix molts diners a les escoles, regalen Chromebooks als estudiants, fan moltes coses per motivar a l’eventual propera generació de desenvolupadors de programari, però podrien fer més per als seus treballadors titulars. Això és el més estrany, que es preocupen dels treballadors futurs i no dels presents. Els científics socials parlen de responsabilitat social corporativa, però algunes coses es fan per promocionar la marca corporativa i per crear una mica de quota de mercat.
Valor intrínsec de la formació en STEM
SC: Potser, com a reflexió final, podem ser més idealistes. Per descomptat, volem que la gent tinga feines lucratives i gratificants i un cert nivell de seguretat al llarg de la seua carrera, però aquest no pot ser l’únic motiu per obtenir una educació. Quan algú em pregunta si convé fer un postgrau en Física, la meua resposta és que probablement acabarà amb l’esperança de ser professor universitari i segurament no ho aconseguirà, però obtenir un doctorat en Física és intrínsecament bo. Podràs fer una altra cosa en acabar el postgrau, aprendràs moltes habilitats, etc. On encaixa això en la nostra conversa, però? És vàlida a idea que obtenir un títol en STEM té algun valor, siga quina siga la trajectòria personal de vida futura?
JS: He escoltat aquest argument i crec que és un missatge important dir-los que és probable que si fan físiques acaben fent alguna cosa diferent. Tanmateix, una de les troballes inquietants de l’Enquesta Nacional de Graduats Universitaris amb titulacions STEM, i que treballaven en feines no STEM, és que eren poc propensos a estar satisfets amb la seua feina. I, curiosament, també se sentien insatisfets amb els reptes intel·lectuals dels seus llocs de treball.
Tot i que és fantàstic tenir experiència en STEM, crec que el millor que podrien tenir per preparar-se per a un lloc de treball de l’endemà són tant les habilitats STEM i com les no STEM. Jo animaria a tothom a desenvolupar una gamma àmplia d’habilitats, com dic sempre als meus estudiants de STEM que fan classes de sociologia. És important adquirir moltes i diverses habilitats relacionades amb la comunicació, l’escriptura, l’esperit crític, la comunicació oral, etc., a banda de les habilitats tècniques, perquè és probable que acaben treballant en alguna cosa diferent de STEM o que només estiga lateralment relacionada amb STEM. I la universitat és un bon moment per desenvolupar aquesta àmplia gamma d’habilitats.
SC: No vaig a discutir-te això. Ara bé, si és cert que les persones que obtenen títols STEM declaren insatisfacció amb la seua feina un cop els aconsegueixen, quines són les dades sobre els graus d’humanitats o de ciències socials?
JS: Malauradament, a ningú li importa aquesta qüestió i no tenim mitjans per analitzar-la. Sabem, però, que hi ha un percentatge força significatiu, al voltant del 15%, de treballadors STEM que no tenen titulacions STEM. Són gent que es va especialitzar en assignatures d’humanitats i va derivar cap a camps tècnics. Un dels grans avantatges del desenvolupament de programari és que és un camp força porós. No és com l’enginyeria elèctrica o les ciències de la vida, on és difícil entrar sense els títols corresponents. Tinc un amic que es va especialitzar en escriptura creativa, però va jugar amb ordinadors a l’institut, va desenvolupar un programa, i el va vendre a una gran empresa de programari.
Comentaris dels seguidors
1) La indústria de la tecnologia i la consultoria és la més propera a la prostitució. La gestió d’aquestes empreses s’assembla als proxenetes en la manera en què tracten els empleats, i el departament de recursos humans ho executa. Ho dic amb gairebé quaranta anys d’experiència en el sector.
2) Estic molt d’acord amb el que es comenta en el pòdcast. Una de les meues principals queixes amb el sistema disfuncional de capitalisme actual, és la noció equivocada de primacia de l’accionista. Ho heu comentat quan assenyaleu les empreses que cerquen el valor accionarial a curt termini amb l’exclusió d’altres grups d’interès com ara els empleats, els proveïdors, les comunitats en què operen i l’entorn global en general. Em recorda la frase “El valor per a l’accionista és un resultat, no una estratègia”. S’hauria de ser més equitatiu i pensar no sols en els accionistes sinó en tots els altres grups d’interès. A les grans empreses que es queixen d’escassetat de gent preparada, però no estan invertint en programes de formació interna, se’ls hauria de fer callar i dir que formen part del problema.
3) Sí, hi ha una gran demanda d’enginyers de programari, però les empreses tracten terriblement a aquests enginyers. Sou baix, culpa de tot quan les coses van malament i els primers a sortir quan l’empresa té problemes. Ens necessiten, però no hi ha cap voluntat de tractar els enginyers de programari com a treballadors humans amb vides i famílies. Les empreses que volen un “Enginyer de programari” volen un graduat novell, enganxat a les begudes energètiques, que treballarà 18 hores cada dia.
4) Com a treballadors STEM, tant la meua parella com jo hem sentit durant tota la nostra carrera les pressions que s’esmenten. He vist com la meua parella, enginyer de programari, abandonava feina rere feina durant més de 25 anys, constantment havent d’aprendre noves habilitats o triar el “camí de gestió” per prosperar. És un sistema esgotador, sobretot quan s’acosta l’edat de jubilació.
Jo, d’altra banda, he tornat a l’escola 3-4 vegades per a diversos cursos de certificació que em van fer canviar dràsticament de camp, de Química a Microbiologia, a Ciència dels Aliments i, ara, la meua quarta titulació és en estàndards de sostenibilitat, una feina no STEM en la qual puc utilitzar les habilitats acumulades al llarg de les meues carreres anteriors.
Som dels afortunats que han pogut anticipar-se als possibles acomiadaments, o vam tenir les oportunitats adequades en el moment adequat per a fer canvis. He trobat molt refrescants aquest pòdcast i les perspectives que s’hi esmenten. Pot ser que l’obligació de ser ‘ocupable’ no només recau en els professionals, sinó que s’hauria de compartir per tot el sistema, per a qualsevol mena de treballadors.
[1] Extractes del pòdcast homònim The Mindscape de Sean Carroll (estatunidenc, físic teòric i filòsof). https://www.preposterousuniverse.com/podcast/2024/02/05/265-john-skrentny-on-how-the-economy-mistreats-stem-workers/
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!