Insectes de pal o insectes de fulla, i el mite de Bateman de la promiscuïtat masculina i la castedat femenina
Pregunta: Estic farta del meu company, du 10 setmanes fent -me l’amor… Tant em vol?
La Dra. Tatiana respon:
El teu company pot copular diverses setmanes, però no per amor sinó per gelosia: per allunyar altres mascles. I damunt tu l’has de carregar a sobre pertot arreu. Menys mal que és la meitat de grandària que tu i pesa poc!
En moltes altres espècies els mascles també són feroçment possessius de les seues parelles: les segueixen i impedeixen que s’acosten altres mascles. I tenen raó: les femelles, si poden, se’n van amb qualsevol altre mascle! La batalla dels sexes es dóna perquè en la majoria de les espècies les femelles són unes desenfrenades.
El “principi de Bateman”, o mite de la promiscuïtat/castedat masculina/femenina, es deu a un estudi que es va fer el 1948 que semblava provar que els mascles havien evolucionat per a fer l’amor amb qualsevol femella i les femelles per a tenir bebès. Els estudis es van fer amb mosques de la fruita: Drosophila melanogaster, les mosquetes que es veuen en bols de fruita madura o en copes de vi; aquestes mosques, junt amb cucs, ratolins i humans, són els animals més estudiats pels genetistes.
Del fet que, en general, els mascles de moltes espècies produeixen gran quantitat d’esperma barat mentre les femelles produeixen uns pocs òvuls cars i grans, Bateman va concloure que un sol mascle podia fertilitzar moltes femelles. Va observar que les mosques mascles de la fruita s’aparellaven el més que podien, mentre que les femelles els esquivaven, una vegada aparellades.
Durant 30 anys no es va qüestionar aquest principi, que és fals en la majoria de les espècies. Les tècniques genètiques desenvolupades els anys 80 van permetre saber qui eren els pares, i van descobrir inesperadament i sorprenent que, dels insectes als ximpanzés, les femelles són rarament fidels!
Però va seguir un altre descobriment, encara més sorprenent: la promiscuïtat rampant no era un “defecte de funcionament”, i era beneficiós per a les femelles (és a dir, per a la procreació). Exemples:
- les conilles concebeixen amb major probabilitat si copulen amb diversos conills,
- la femella del llangardaix pon més ous com més amants tinga,
- un tipus de peix d’esculls coral·lins aconsegueix més ous fertilitzats si pon amb un grup que si ho fa l’individu sol.
Aquestes troballes han obligat a reavaluar el comportament femení/masculí.
__________________
Extret del llibre d’Olivia Judson, Dra. Tatiana, El consultori sexual de totes les espècies. (Dr. Tatiana’s Sex Advice to All Creation).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!