La Física treballa amb unes magnituds que anomenem, una mica redundantment, magnituds físiques. També es diu que la Física és la Ciència de la mesura. La “por”, per exemple, no és una magnitud física, perquè no sabem com mesurar-la.
Tanmateix, com explica Arons[1], quan introduïm un nou concepte als alumnes no solem insistir suficientment en que, per cada magnitud corresponent a un concepte ‘inventat’, s’han d’abastar sis aspectes:
1) Definició (fórmula matemàtica). 2) Nom. 3) Símbol. 4) Unitats. 5) Definició operativa (el procediment pel qual es pot assignar un valor numèric a la magnitud física). 6) Significat (expressable verbalment i sense fórmules).
Per exemple, quan introduïm la velocitat mitjana:
1) Δx/Δt (desplaçament per unitat de temps). 2) Velocitat mitjana. 3) <v>. 4) m/s. 5) Cal fer lectures de posició i de temps per a dues situacions, obtenir-ne els canvis i calcular-ne el quocient. 6) És la velocitat, constant, a la qual caldria anar, per fer el mateix desplaçament total en el mateix temps.
Resulta interessant demanar que els nostres alumnes (siguen de batxillerat o universitaris) expressen verbalment el significat dels valors numèrics mitjans. Allò que solen fer és repetir el ‘procediment’ (dividir el total de pizza pel total de persones, per exemple) però no el significat d’allò que n’ha resultat. Aquesta explicació hauria de ser semblant a l’expressada en el punt 6) anterior.
[1] A.B. Arons, Teaching Introductory Physics, J. Wiley (1997).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!