12 de setembre de 2024
0 comentaris

Física escolar: avorrida i difícil

Pocs alumnes aprenen de manera significativa en les classes de física. Alguns docents proposen fer-les més entretingudes i participatives mitjançant activitats de caire experimental, o més interessants amb la introducció de temes de “física moderna”. Les dues opcions tenen els seus pros i contres.

Així, els experiments amb rampes per on roden discs, politges per alçar objectes, molles que oscil·len, etc., tot i que poden ajudar a fixar conceptes i a resoldre problemes amb matemàtiques senzilles (àlgebra), semblen molt antiquats als alumnes de l’era del telèfons intel·ligents.

Pel que fa a continguts, diu Arons en Teaching Introductory Physics que la introducció prematura de conceptes de física moderna corre el risc de pretendre un aprenentatge accelerat d’alguns resultats de la ‘Física Moderna’ durant el primer any d’Universitat o fins i tot en l’Institut. Com que aquests alumnes no tenen el desenvolupament cognitiu necessari, només s’aconsegueix un aprenentatge superficial que es posa a prova en ‘problemes’ artificials. De la memorització de paraules com ara ‘quark, gluó, neutrino, encant, funció d’ona, etc.’, no resulta cap coneixement sobre la descripció física del món. I ho remata Arons advertint que “no hem de caure en la pressió pels continguts (com molts químics han fet, per exemple) i forçar en els nostres estudiants una memorització mancada de comprensió”.

A tot això cal afegir que, en paraules de D. Tong, a la física de l’Institut o dels primers cursos universitaris ens ensenyen ‘mentires pietoses’, i més tard ens adonem que tot és bastant més complicat. Per exemple, aprenem que hi ha tres quarks dins de cada protó i cada neutró. I no és cert. El que hi ha dins d’un protó són gluons i centenars de partícules virtuals (parelles quark-antiquark), i el resulta que el número de quarks supera en tres al d’antiquarks.

Fet i fet, doncs, ens trobem que la ciència i la tecnologia d’avantguarda estan molt lluny dels coneixements i del llenguatge que podem fer servir amb un mínim de confiança la majoria de nosaltres. Per això intentem ací donar una mica de llum a alguns conceptes físics. Els retalls d’aquesta primera columna estan basats en converses de D. Tong i de S. Carroll en The Joy of Wh(y).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!