Entrevista a Olivia Judson sobre el llibre: Dra. Tatiana: Consellera sexual per a totes les espècies.
Entrevista a Olivia Judson sobre el llibre: Dra. Tatiana: Consellera sexual per a totes les espècies. Guia de biologia evolutiva del sexe.
(Dr. Tatiana’s Sex Advice to All Creation, The Definitive Guide to the Evolutionary Biology of Sex? Tret de Ken Ringle, http://www.drtatiana.com/critics/washington_post.shtml).
El llibre explora l’increïble món de la sexualitat, que permet l’evolució de les espècies i la seua diversitat. L’autora es delecta detallant la naturalesa sovint hilarant, extravagant, estranya i sovint mortal dels processos reproductius dels éssers vius, des de l’explosió dels genitals de l’abella mascle fins al cuc femení de cullera verda (figura 1) [1] que basa el joc preliminar en inhalar la seua parella. “L’èxit en la seducció“, escriu l’autora amb un tic morbós, “sovint xoca amb la supervivència“.
Figura 1: Cuc de cullera verda.
La doctora Tatiana rep consultes de tota mena provinents, per exemple, de malúrids o cargolets neuròtics d’Austràlia (figura 2)[2], de dofins homosexuals de Florida, o d’un elefant africà d’Ambroseli que té por de dutxar-se amb els altres mascles perquè el seu membre s’ha tornat verd. I les consultes plantegen problemes que neguitegen l’animal enormement: “Benvolguda doctora Tatiana, sóc una mantis religiosa europea i m’he adonat que m’agrada més el sexe si primer mossege el cap als meus amants. També fas tu això?“. La bona Dra. respon: “Algunes de les meues millors amigues són devoradores d’homes però, entre tu i jo, el canibalisme no em fa el pes. Entenc, però, que a tu t’agrade: un pollastre sense cap es fot a córrer sense rumb, mentre que un mantis sense cap se submergeix en un frenesí sexual. I per què no es comporta així el mascle quan conserva el seu cap? Bo, és difícil tenir sexe salvatge i al mateix temps mantenir el cap fred. S’han trobat femelles de més de 80 espècies que es mengen als seus amants abans, durant o després”. Com diu Judson, “És evident que el sexe segur no existeix, aquest és una mica el problema”.
Figura 2: Malúrids d’Austràlia.
Continua dient l’autora: “Totes les criatures malden i moren, literalment, per transmetre els seus gens. Des d’un punt de vista evolutiu, aquest és l’únic propòsit de la vida. La transmissió de gens es fa gairebé sempre a través de relacions sexuals, però això representa un enorme repte“. Resulta fàcil de dir per a la Doctora, si penseu en l’horrible aparellament d’alguns mosquits petits: “La femella submergeix la seua trompa en el cap del mascle, durant el sexe. La saliva femenina converteix les entranyes masculines en sopa, que ella xucla fins que l’asseca“.
Quina pot ser la raó evolutiva d’aquest comportament? Sobre això vol Judson que reflexionem. Tot i que no sempre té respostes definitives a les preguntes dels seus corresponsals, malgrat l’enorme quantitat de publicacions científiques que fa servir, les respostes que sí que es tenen constitueixen un grapat ben gran de fets i de teories evolutives que no ens deixen indiferents. Per exemple, els llimacs de jardí s’aparellen penjats cap per avall d’una corda de mucositat! I els lleons copulen 157 vegades en 55 hores amb dues femelles diferents! “Volia donar a la gent no només una impressió de la increïble riquesa de la història natural, sinó també una idea de quant ens queda encara per descobrir. Hi ha moltes coses fascinants, però gran part resta inexplorat“.
També ha impartit moltes conferències amb certa malícia sobre el seu tema preferit, l’evolució de la promiscuïtat femenina. “Així és. Homo sapiens a banda, sembla que les femelles gairebé mai són fidels. Les femelles de saltamartí intercanvien aliment per sexe amb fins a 25 mascles diferents. Els lleons, les rates, els conills i els gossets de les praderies (figura 3)[3] conceben més fàcilment si s’aparellen amb diversos mascles. I qui no sap que una femella ximpanzé va ser enxampada masturbant-se amb unes fotos d’homes nuets en Playgirl? En el regne animal la selecció natural sovint és amiga de les promíscues. Ho sento, xavals.
Figura 3: Gossets de les praderies.
Judson no tenia inicialment el propòsit de convertir-se en la sexòloga de tota la creació. Ni tan sols es va proposar escriure un llibre. El seu pare, Horace Judson, va escriure una història de la biologia molecular i Olívia va créixer rodejada de biòlegs. Emigrada als 10 anys als EEUU, a Stanford va començar estudiant física, però als dos anys va passar a fer biologia i va descobrir que no s’assemblava gens a la biologia que havia tingut a l’institut. “A l’escola havíem tingut la biologia tradicional del segle XIX, molta anatomia, la funció del cor i dissecció d’un porc fetal. Gairebé no hi havia res sobre l’evolució, cap discussió sobre aquest gran i meravellós misteri, el perquè de tot plegat”.
L’estil de la Dra. Tatiana de recollir una a una preguntes d’un membre mortificat d’alguna espècie i donar-li resposta va resultar ser una manera eficaç de fer viva la història natural i al mateix temps obrir el camí cap a discussions científiques ben profundes. “Les preguntes que fan els organismes són preguntes autèntiques, preguntes que ajuden a mostrar l’enorme diversitat de trencaclosques biològics existents i que donen pistes per trobar-ne respostes“.
(Tret de la Introducció del llibre d’Olivia Judson:
Dra. Tatiana, El consultori sexual de totes les espècies. (Dr. Tatiana’s Sex Advice to All Creation).
[1] https://www.seawater.no/fauna/echiura/viridis.html
[2] https://www.centennialparklands.com.au/stories/2018/behold!-the-superb-fairy-wren
[3] https://ca.wikipedia.org/wiki/Gosset_de_les_praderies
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!