(Crítica de les dades i de les conclusions d’un treball publicat en el 2022 en Nature Food per investigadors australians i xinesos).

(Resum de Eating local is still not a good way to reduce the carbon footprint of your diet, entrada del blog “Sustainability by numbers” d’Hannah Ritchie, 5XII22).

 

Nota del traductor: Ús didàctic

Les dades d’aquest treball són ben aprofitables en qualsevol aula de ciències, de medi ambient, de tecnologia, de ciència i societat, etc.

 

Les dades permeten fer debats a classe, i treballs, sobre aspectes de tant d’interès social com la dieta i la petjada de carboni dels aliments.

Per descomptat, en el lloc web de l’autora hi ha un munt d’informació sobre altres temes relacionats amb la vida humana, la societat i la sostenibilitat del nostre planeta. I tots els seus treballs i argumentacions estan basats en dades contrastables.

Sinopsi

Allò que menges influeix molt més sobre la teua petjada de carboni que el lloc d’on venen els aliments. La carn de vedella local, per exemple, emet molts més gasos d’efecte hivernacle que si consumim ací soja de Sud-Amèrica. Els aliments d’origen vegetal deixen gairebé sempre una petjada menor que els productes animals.

I això és cert, siga quina siga la distància que han recorregut els aliments per arribar-t’hi.

Així, consumir aliments locals no fa una gran diferència pel que fa a la petjada de carboni.

Farem, tot seguit, una crítica de les dades i de les hipòtesi en què es basa un treball publicat recentment en Nature Food, i que posa en qüestió les afirmacions anteriors.

Nota addicional del traductor: De què parlem ací

En aquest treball es justifica l’afirmació següent: Consumir aliments locals no suposa una gran diferència, pel que fa a la petjada de carboni.

El treball present no entra a discutir molts altres aspectes de la qüestió de quins aliments convé consumir, per raons dietètiques, socials, culturals, econòmiques, etc. L’anàlisi d’aquestes opcions seria l’objectiu d’altres treballs.

Per altra banda, tot i que el gruix del present treball és una crítica argumentada de les dades aportades i de les hipòtesi fetes per una publicació recent sobre les emissions dels aliments pel quilometratge (desplaçaments) a què han estat sotmesos, la discussió pot ser interessant també a l’hora de:

• Observar com es fan debats científics, amb dades en la mà i arguments.
• Fer-se una idea de xifres, temàtiques, perspectives i opinions relacionades amb el consum d’aliments i els components de la dieta.

Figures

Figura 1: Emissions de gasos d’efecte hivernacle, per diversos processos i aliments.

Figura 2: Emissions de gasos d’efecte hivernacle en el transport de diversos aliments. Comparació entre tres publicacions.

Figura 3: Dades de l’estudi de Nature Food, que es critica en aquest treball.

Figura 4: Comparació de les dades de l’estudi de Nature Food que estem criticant, amb les de l’IEA.

Seccions

Consumir productes locals no és la millor manera de reduir la petjada de carboni de la dieta.

Què menges, i no d’on ve.

El transport: petita part de la petjada de carboni dels aliments.

Emissions per quilometratge dels aliments.

Transport pel mar i per l’aire.

Camions: el 80% de les emissions.

Emissions per la producció d’aliments.

Les ‘emissions de CO₂ pel quilometratge dels aliments’ no suposen el 20% de les emissions, a no ser que canviem la definició.

La conclusió lògica seria que cal menjar aliments de països que produeixen fertilitzants i pesticides.

Els resultats de l’estudi (Nature Food) no fonamenten la recomanació de ‘menjar productes locals’.

Les xifres de l’estudi de Nature Food també sobreestimen les emissions per transport d’aliments.

‘Consumir aliments locals’ no és una forma efectiva de reduír les emissions.

Apèndix 1: ‘Food miles’, o quilometratge dels aliments.

Apèndix 2: Com he fet els càlculs.

a) Escenari de producció local de tots els aliments.

b) Xifres sobre emissions, donades pels autors de Nature Food.

 

Consumir productes locals no és la millor manera de reduir la petjada de carboni de la dieta

Un treball recent[1] deia que els quilòmetres que recorren els teus menjars suposen el 20% de les emissions que generen els aliments. Però aquesta afirmació no és correcta.

Què menges, i no d’on ve

Allò que menges influeix molt més sobre la teua petjada de carboni que el lloc d’on venen els teus aliments. La teua carn de vedella local emet molt més que si consumeixes soja de Sud-Amèrica. Els aliments d’origen vegetal deixen gairebé sempre una petjada menor que els productes animals. I això és cert, siga quina siga la distància que han recorregut per arribar-t’hi.

Petjada de carboni (Wikipèdia)

La petjada de carboni és la quantitat total de gasos d’efecte hivernacle emesos i associats al cicle de vida d’una persona, o d’un producte, servei o organització.

A nivell mundial, el 2006 el sector de l’energia va generar el 61% dels gasos emesos, l’agricultura el 32%, la indústria el 3% i els residus el 3%.

La petjada de carboni és la mesura de l’impacte que les nostres activitats tenen en el medi ambient, particularment en el canvi climàtic.

El transport: petita part de la petjada de carboni dels aliments

Anem a veure per què és incorrecte dir que el consum d’aliments locals redueix la petjada de carboni deguda al transport d’aliments. La raó és senzilla: per a la major part dels aliments, el transport és una petita part de la petjada de carboni.

Consumir aliments locals no fa una gran diferència pel que fa a la petjada de carboni. (Nota del traductor: En aquest treball es discuteix aquesta afirmació. No entrarem a discutir molts altres aspectes de la qüestió de quins aliments convé consumir).

Si bé és cert que encara fem servir principalment combustibles fòssils per a transportar aliments per terra, mar i aire, i que com de més lluny vinga l’aliment més CO₂ es generarà, amb el consegüent efecte sobre el clima, cal dir, mirant les dades, que les emissions produïdes pel transport dels aliments són, en general, petites en comparació amb les emissions que provoquen el conreu dels aliments.

Emissions per quilometratge dels aliments

El transport d’aliments suposa només el 5% de les emissions relacionades amb els aliments[2]. Cal fer notar que ens referim ací a les emissions pel quilometratge dels aliments:

Les emissions per quilometratge dels aliments són les causades pel transport d’aliments des del punt de producció al punt de consum.

El transport inclou moure els aliments, des del camp o la granja, fins als centres de processament, i cap a la distribució, fins arribar al proveïdor que fa vendes al detall i, en alguns casos, també s’han inclòs dades sobre el transport d’aliments fins al consumidor local (que sovint també fa servir combustibles fòssils, per desplaçar-se).

Per tant, estem discutint sobre els desplaçaments dels aliments, no cap altra cosa.

Transport pel mar i per l’aire

La raó per la qual la xifra d’emissions pel transport d’aliments és tan baixa, del 5%, és perquè la major part dels aliments es transporten internacionalment per mar. I la navegació és un mitjà molt eficient (en termes relatius) en l’ús del carboni. La navegació emet:

• entre 10 i 20 vegades menys, per quilòmetre, que el transport per carretera en camions,
• unes 50 vegades menys que el transport aeri.

El menjar que es despatxa en avions té una enorme petjada de carboni, però només una part molt petita dels aliments viatgen en avió. La soja i els alvocats que pugues consumir no t’arriben per l’aire, venen en vaixell.[3]

Només el 0.4% d’emissions per transport d’aliments venen de desplaçaments per aire.

Camions: el 80% de les emissions

Pot ser sorprenent saber que, més del 80% de les emissions de CO₂ degudes al transport d’aliments, venen dels camions. Per tant, la major part d’aquestes emissions venen de moviments domèstic d’aliments, no de desplaçaments internacionals.

Emissions per la producció d’aliments

La major part de les emissions que produeixen els aliments provenen del canvi d’ús del sòl i de l’explotació agrícola. El que importa més, pel que fa a les emissions, és el tipus d’aliment que estàs menjant. Hi pot haver diferències ben importants entre les emissions de diversos tipus d’aliments.

Per exemple, la producció de 100 g de proteïna a partir de carn de vedella pot emetre entre 10 i 100 vegades més que si produïm la mateixa quantitat de proteïna en forma de pèsols o fesols.

Les emissions provinents del transport d’aliments són petites en comparació. Per això allò que menges importa habitualment molt més que la distància que ha recorregut per arribar-t’hi.

La Figura 1 sobre impactes mediambientals dels aliments mostra en detall com emeten gasos d’hivernacle els diferents elements que intervenen en la producció d’aliments: les feines agrícoles, els aliments per al ramat, el processament de menjars, el transport i l’empaquetament.

Figura 1: Emissions de gasos d’efecte hivernacle, per diversos processos i aliments. Les emissions es mesuren en quilograms ‘equivalents de CO₂’, kgCO₂eq, per cada quilogram de l’aliment corresponent. Per exemple, un kg de carn de vedella genera gairebé l’equivalent a 100 kg d’emissions de CO₂. La figura mostra diversos elements que intervenen en la producció d’aliments: les feines agrícoles, els aliments per al ramat, el processament de menjars, el transport i l’empaquetament.

(Nota: Hi ha una versió interactiva d’aquesta gràfica, on es poden modificar els aliments inclosos i la regió del món, o el país, de què parlem).

Les ‘emissions de CO₂ pel quilometratge dels aliments’ no suposen el 20% de les emissions, a no ser que canviem la definició

En l’estudi de Nature Food esmentat més amunt s’afirma que les emissions pel quilometratge suposen gairebé el 20% de les emissions de gas d’hivernacle que suposa un aliment. És a dir, entre 3.5 i 7.5 vegades més elevades que les estimacions d’altres publicacions.

Però aquesta afirmació no és correcta. L’única manera que es pot arribar a la xifra del 20% de les emissions és si es modifica la definició de quilometratge dels aliments. I això és el que van fer els autors del treball de Nature Food.

La definició establerta en la comunitat científica de quilometratge per aliments, com hem dit abans, és la distància que viatgen els aliments des del punt de producció al de consum. No inclou el transport dels inputs agrícoles o el combustible utilitzat en la producció agrícola.

En la imatge següent he comparat les dades dels autors de Nature Food amb les dades d’un parell de publicacions.

Figura 2: Emissions de gasos d’efecte hivernacle en el transport de diversos aliments. Comparació entre tres publicacions.

Els autors de l’estudi de Nature Food inclouen les emissions provinents del transport de productes necessaris per a la producció dels aliments, com ara fertilitzants, pesticides, maquinària, ramaderia i combustibles per cuinar.

Aleshores, els autors de Nature Food estimen que les emissions globals per transport d’aliments és de 3 GtCO₂ per any[4], és a dir gairebé el 20% de les emissions dels sistema alimentari.

Tanmateix, si fem servir la definició habitual de quilometratge dels aliments, com les emissions provinents només del transport d’aliments, unes 1.4 GtCO₂ globals per any, les dades dels autors de Nature Foood donen un altre percentatge degut al transport d’aliments, d’un 9% (no del 20%), que no és tan diferent de les estimacions d’altres publicacions. Així i tot, com explicaré de seguida, crec que els autors de Natura Food sobrevaloren les emissions (un 9% encara és un 80% més gran que la xifra que trobem en altres publicacions, del 5%).

La conclusió lògica seria que cal menjar aliments de països que produeixen fertilitzants i pesticides

Segons la definició de quilometratge dels aliments utilitzada pels autors de Nature Food, caldria concloure que hauríem de menjar aliments de països que produeixen fertilitzants i pesticides, i no menjar productes locals.

Per tant, si fora certa, adoptar aquesta nova definició de quilometratge dels aliments seria rellevant a l’hora de fer recomanacions sobre com alleugerir els problemes climàtics del Planeta.

Si el transport d’aliments contribuís molt a les emissions, tindria sentit recomanar que consumírem més productes locals. Però aquesta no és la conclusió més lògica, ni tan sols des del punt de vista de la seua ‘nova’ definició d’emissions per quilometratge. Així, segons l’estudi de Nature Food, els processos previs a la producció d’aliments (incloent el transport de fertilitzants, pesticides, maquinària, ramat i combustibles) emeten més que el propi moviment dels aliments: 1.6 GtCO₂ en front de 1.4 GtCO₂.

Per tant, ‘menjar productes locals’ no seria una forma efectiva de reduir les emissions perquè no abordaria el transport d’ingredients necessaris per a la producció agrícola. Tindria més sentit fer una d’aquestes recomanacions:

• que tots els països consumisquen aliments dels països que fabriquen els elements necessaris per a l’agricultura;

o bé:

• que tots els països del món fabriquen els seus propis fertilitzants, pesticides i maquinària.

Però aquestes recomanacions serien un desastre. El més estrany és que, segons la nova definició d’emissions per quilometratge proposada pels autors de Nature Food, podria passar que tot i consumir únicament productes locals -fins i tot produir-los en la teua pròpia granja-, així i tot podries produir una enorme quantitat d’emissions per quilometratge. I això ocorreria des del moment que estigueres important maquinària, fertilitzants o combustibles per a cuinar.

Els resultats de l’estudi (Nature Food) no fonamenten la recomanació de ‘menjar productes locals’

En el seu treball de Nature Food, els propis autors ens fan dubtar gairebé explícitament sobre la seua recomanació de menjar productes locals. Perquè l’estudi de Nature Food inclou un escenari teòric en el qual tots els països produïren tots els seus aliments localment.

Segons aquest escenari, el món reduiria les emissions en un 1.7%. Menys del 2%, una xifra ben petita! (Mireu els càlculs en l’Apèndix 2a).

Figura 3: Dades de l’estudi de Nature Food que es critica en aquest treball.

 

Per tant, els resultats no donen suport a la recomanació de menjar productes locals. Mostren exactament el contrari: no és una recomanació gens efectiva. Fins i tot en l’escenari extrem de consumir únicament productes locals, no hi hauria molta diferència, pel que fa a les emissions, pel fet d’eliminar-ne el transport.

I la raó per aquest valor tan menut és perquè molts dels estalvis provinents d’un transport internacional reduït a zero serien compensats per l’augment del transport domèstic d’aliments. Estaríem reemplaçant els quilòmetres de navegació dels aliments pels quilòmetres fet amb camió, que generen entre 10 i 20 vegades més emissions de CO₂ per tona-quilòmetre.

Es podria argumentar que si et converteixes en un consumidor molt local, no sols menjant aliments produïts en el teu país sinó en la teua granja i en les plantacions veïnes, es podrien eliminar les emissions per transport en camions. Però aquesta opció no existeix per a la gran quantitat de població que viu en ciutats. Un sistema d’aliments extremadament localitzat no funcionaria en el món actual.

Les xifres de l’estudi de Nature Food també sobreestimen les emissions per transport d’aliments

Quan hem comparat l’estudi de Nature Food recent amb publicacions d’altres autors hem vist que les emissions per quilometratge de Nature Food eren un 80% més elevades que estimacions anteriors. Crec que els autors de Nature Food sobreestimen les xifres.

Per exemple, comparem les xifres de l’estudi de Nature Food sobre emissions per transport d’aliments i d’altres mercaderies, amb les publicades per l’IEA (Agència Internacional de l’Energia)[5].

L’IEA estima que el transport global de mercaderies -és a dir, els moviments de tot tipus de productes, no únicament fruita- va emetre unes 3.8 GtCO₂, vegeu el diagrama següent.

Figura 4: Comparació de les dades de l’estudi de Nature Food que estem criticant, amb les de l’IEA.

En l’estudi de Nature Food els autors estimen que el transport global de mercaderies emet 11.1 GtCO₂, vegeu el diagrama anterior. (En l’Apèndix 2b mostre com he arribat a aquesta xifra). Això és un valor tres vegades major que les estimacions de l’IEA.

Segons els autors de Nature Food, una quarta part d’aquestes emissions, 3 GtCO₂, provenen dels transport d’aliments. En la figura anterior es mostren les dades per a cada font d’emissions segons els diversos autors.

Aquestes xifres de Nature Food no tenen sentit, perquè implicarien tres coses:

1. Les emissions pel transport global de mercaderies serien tres vegades més grans que les estimacions de l’IEA.
2. Les emissions per quilometratge, dels aliments, serien gairebé tan grans com les estimacions de l’IEA per a totes les mercaderies combinades (3 GtCO₂ dels aliments, front a 3.8 GtCO₂ de totes les mercaderies).
3. El transport global de mercaderies és més gran que les estimacions de l’IEA per a la suma de mercaderies i passatgers.

Totes aquestes conclusions semblen equivocades.

Per entendre què ocorre amb el treball de Nature Food tenim dues possibilitats: La primera és que tot el món ha estat infravalorant de manera significativa les emissions per transport. Si les aportacions dels autors de Nature Food foren certes, caldria modificar totalment la nostra comprensió de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle. Aleshores haurien d’haver publicat el seu treball amb aquestes conclusions tan sacsejadores en una revista sobre el clima o sobre el transport, no en una revista sobre aliments.

La segona possibilitat és que els autors de Nature Food hagen inclòs en el seu estudi hipòtesis que han unflat les emissions per transport de mercaderies. Crec que açò és el que ocorre.

Sense ànim de fer una llista exhaustiva, vet aquí uns quants llocs on les hipòtesis dels autors de Nature Food han conduït, probablement, a sobreestimacions de les emissions:

• Suposen que les fruites i els vegetals sempre es transporten en condicions de control de temperatura, les quals emeten molt més de CO₂. Però no és així: molts vegetals, com ara les cebes i les creïlles es transporten, habitualment, sense control de temperatura.
• Suposen que aquest transport amb temperatura controlada es fa per tot arreu. Tampoc açò no és cert, en particular en molts països d’ingressos baixos o mitjans. (De fet, la manca de refrigeració és una de les raons més importants pels malbarataments d’aliments que esdevenen en les cadenes de subministrament).
• També hi ha algunes hipòtesi estranyes, no explicades, sobre com es transporten els combustibles. Per exemple, suposen que molt de carbó es transporta per carretera, i fins i tot en part per avió, quan sabem que la major part de carbó es transporta per ferrocarril. Si s’afegeixen moltes hipòtesi errònies, es pot fàcilment a arribar a xifres massa elevades d’emissions per transport de mercaderies.

‘Consumir aliments locals’ no és una forma efectiva de reduir les emissions

Aquestes discussions ens porten a unes quantes conclusions de caràcter general:

• La primera és que la publicació esmentada probablement sobreestima en gran mesura les emissions per transport de mercaderies.
• La segona és que, fins i tot si les xifres del treball foren correctes, els resultats de l’estudi de Nature Food no donen suport a la seua recomanació que ‘consumir aliments locals’ és una manera efectiva de reduir la petjada de carboni.

En efecte, convé recordar que els autors de Nature Food estimen que un sistema d’aliments completament nacionalitzat reduiria les emissions per quilometratge dels aliments en només un 1.7%, una xifra que no canviarà res pel que fa ales emissions de manera significativa.

El que és molt més efectiu en reduir les emissions és menjar menys carn, especialment de vedella i de corder. I reduir el malbaratament alimentari. I millorar els rendiments dels cultius i la productivitat, per reduir l’ús de terres de conreu i la desforestació.

Aquest és el missatge que hauria d’estar clar per als consumidors. En contra d’això, els autors de Nature Food volen fer-los arribar que ‘consumir aliments locals’ és molt important. I aquest missatge resulta atractiu per a molta gent perquè sona bé i sembla correcte.

Però, quan observem les dades, resulta que aquest darrer missatge no és, en absolut, efectiu. De fet, corre el risc de ser contraproduent i d’empitjorar les coses. Si les persones modifiquen els hàbits i, en lloc de consumir aliments importats d’origen vegetal o pollastre importat, el que fan és consumir vedella local, la petjada per carboni d’aquests consumidors augmentarà.

__________________________________________________________________

Apèndix 1: ‘Food miles’, o quilometratge dels aliments

https://ca.wikipedia.org/wiki/Food_miles

El concepte de Food miles forma part d’un tema més ampli, el de la sostenibilitat, que fa referència a una gran quantitat de temes mediambientals, incloent-hi el del Consum local.

El terme va ser creat per Tim Lang (professor de política alimentària a la City University de Londres), quan va afirmar:

És important assenyalar les conseqüències ecològiques, socials i econòmiques ocultes al consumidor, d’una forma objectiva…

No només es tracta de des d’on viatja el menjar, sinó també del mètode de transport utilitzat.

Així, els efectes mediambientals de les granges ecològiques es poden veure anul·lats per l’increment de consum del fuel en el seu transport, llevat que es tracti de granges locals.

També, molts viatges en cotxe privat per comprar al centre comercial, on es pot accedir fàcilment caminant o amb bicicleta, tenen un impacte més negatiu que uns quants camions que reparteixen a les botigues del barri.

Apèndix 2: Com he fet els càlculs

a)   Escenari de producció local de tots els aliments

Segons els autors de Nature Food, “Un escenari on els aliments en tot el món foren de producció local podria reduir les emissions per quilometratge en 0.27 GtCO₂eq.”

Com que els autors de Nature Food estimen que les emissions del sistema d’aliments és de 15.8 GtCO₂eq, aquesta reducció seria de l’1.7%:

[0.27 / 15.8 * 100] = 1.7%.

b)  Xifres sobre emissions, donades pels autors de Nature Food

Els autors de Nature Food diuen que: “… trobem que les emissions per quilometratge dels aliments són un 27% (o 3.0 GtCO₂eq) del total d’emissions pel transport de mercaderies”.

Per tant, si 3.0 GtCO₂eq són iguals al 27% de les emissions totals pel transport de mercaderies, aleshores els autors de Nature Food han d’haver estimat que el transport global de tot tipus de mercaderies suposa unes emissions de 11.1 GtCO₂eq.

[3 / 27 * 100] = 11.1 GtCO₂eq

__________________________________________________

Notes

[1] Li, M., Jia, N., Lenzen, M., Malik, A., Wei, L., Jin, Y., & Raubenheimer, D. (2022). Global food-miles account for nearly 20% of total food-systems emissions. Nature Food, 3(6), 445-453.

[2] Aquesta xifra prové de dues anàlisis globals sobre emissions pels aliments. Els dos estudis conclouen que el transport –moure els aliments, des del camp o la granja, fins als centres de processament, i cap a la distribució, fins arribar al proveïdor que ven al detall– suposa al voltant del 5% de les emissions. Aquests són els dos treballs:

Poore, J., & Nemecek, T. (2018). Reducing food’s environmental impacts through producers and consumers. Science, 360(6392), 987-992.

Crippa, M., Solazzo, E., Guizzardi, D. et al. Food systems are responsible for a third of global anthropogenic GHG emissions. Nature Food (2021).

L’autora ha comparat aquests dos estudis ací: https://ourworldindata.org/greenhouse-gas-emissions-food

[3] Resulta difícil, de vegades, identificar quins aliments es transporten per aire. Caldria fer que els etiquetaren indicant que s’han transportat per l’aire, així els consumidors que estan preocupats pel clima podrien decidir si els consumeixen o no.

El transport aeri d’aliments és car. Les companyies només ho fan quan l’aliment és perible i es farà malbé en poc de temps. O, també, si el fet que arriben ‘frescos’ els dona un avantatge pel que fa als preus que es poden cobrar. Habitualment, es tracta de fruites i vegetals, com ara les baies i els espàrrecs.

Comproveu-ne l’etiqueta, per saber on s’han produït. Si es tracta de continents llunyans, probablement t’han arribar per aire.

[4] Nota: 1 Gt és una gigatona, 1 Gt = 10⁹ tones o 1000 milions de tones.

[5] https://ourworldindata.org/co2-emissions-from-transport

https://www.iea.org/data-and-statistics/charts/global-co2-emissions-in-transport-by-mode-in-the-sustainable-development-scenario-2000-2070

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!