UN DIA HISTÓRIC I NORMAL
Avui he esmorzat cafè amb llet, torrades amb mantequilla i una poma. Surto a Via Laietana, els autobusos passen al ritme habitual, els cotxes ídem, la tropa de turistes ja comença a controlar l’espai de Ciutat Vella. Faig tard a una reunió, a CCOO, la companya de la recepció esta, com cada dia, fent feina administrativa i atenent amb paciència i empatia.
UN DIA HISTÓRIC I NORMAL
Avui he esmorzat cafè amb llet, torrades amb mantequilla i una poma. Surto a Via Laietana, els autobusos passen al ritme habitual, els cotxes ídem, la tropa de turistes ja comença a controlar l’espai de Ciutat Vella. Faig tard a una reunió, a CCOO, la companya de la recepció esta, com cada dia, fent feina administrativa i atenent amb paciència i empatia.
Envio un watsap a ma filla.
Es un dia normal, el sol llueix i el Metro te un preu abusiu.
Fem molta feina organitzant la participació de l’Assemblea a les manis del Primer de Maig.
Es estrany, molt.
Sempre he pensat com ho hauran viscut la gent planera del Buenos Aires el 25 de Maig de 1810, quan va començar la Independència d’allò que ara es l’Argentina.
O com ho hauran experimentat els veïns de San Petersburg, al novembre de 1917, quan Trotzky i Lenin van prendre el poder del Palau d’Hivern, posant en marxa la revolució bolxevic.
Estic escoltant les paraules de Rajoy, que desgrana un llarg discurs que es pot sintetitzar en dues lletres: NO.
Abraço a Lucia, que en els seu set anys, esta ocupada en dibuixar un punt de llibre per Sant Jordi, l’abraço i m’emociono, Lucia em pregunta: Que passa Papá?
I li dic, quan siguis gran, recordaràs aquest dia, perquè avui comença un futur en el qual et deixarem un país en el qual, ser feliç, tenir una feina digna i llibertats, serà una qüestió normal.
I ella em diu: a, i podrem fer Castellers a l’escola i falconers i cultura catalana enlloc de classes d’anglès?
Com potser de normal un dia històric.
Diego Arcos, Papà de Lucia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!