Inmigración y República Catalana de Diego Arcos

Preguntes i respostes sobre la immigració i la República

23 d'abril de 2011
Sense categoria
2 comentaris

QUINA ES LA DIFERENCIA ENTRE EL PARLAMENT I LA CONSULTA SOBRE LA INDEPENDÈNCIA ?

QUINA ES LA DIFERENCIA ENTRE EL PARLAMENT I  LA CONSULTA SOBRE LA
INDEPENDÈNCIA ?


 257.645 a Bcn Decideix  250 al Parlament…..

QUINA ES LA DIFERENCIA ENTRE EL PARLAMENT I  LA CONSULTA SOBRE LA
INDEPENDÈNCIA ?

 257.645 a Bcn Decideix  250 al Parlament…..

El diumenge 10 d’abril mes d’un quart de milió de
persones es van mobilitzar per anar a votar en la consulta sobre la
Independència. Tres milers de voluntaris, mes de 500 urnes en 317 col·legis
electorals.

Tot un èxit que ha trasbalsat la situació política
de Catalunya, de l’Estat espanyol i a nivell internacional, posant en un escac
mat a la política de la Monarquia i els seus defensors.

Malgrat la oposició de l’Ajuntament de  Barcelona i del front unionista, des de la
Falange fins al PSC i alguns esquerranismes de passat stalinista, malgrat la
campanya en contra del diari mes important: El Periódico, malgrat moltes forces
en contra, la consulta sobre  la
Independència que es va iniciar a Arenys de Munt, es va coronar a la Capital
del país amb una victòria aclaparadora.

Una victòria que ja havia arrossegat a l’únic home
d’estat d’aquesta nació sense estat, l’avi Pujol i al mateix president de la
Generalitat, Sr. Mas.

Tres dies desprès, al Parlament de Catalunya,
precisament el dia de la República, 14 d’abril, es posava a votació la primera
proposició de Llei per la Independència, presentada per el mini grup de
Solidaritat Independentista de l’infatigable Uriel Beltran.

El resultat Parlamentari no va estar malament, va
obligar a posicionar-se i a CiU a donar una volta mes a la seva crisi política.
No es poc.

Però al Parc de la Ciutadella, les manifestacions de
suport van ser de pena. Tot i haver fet un esforç militant, per part dels tres
diputats de S I, muntant un parell d’escenes, en ser desallotjats per la Guardia
Urbana, el que els va donar un ressò  mediàtic considerable, tot i així, les
concentracions a seu Parlamentaria no van superar, amb bona voluntat a l’hora
de calcular, les 250 persones.

Perquè aquesta diferencia tan abismal? La
oportunitat era prou històrica, mai s’havia posat a votació una Llei
d’Independència.

La resposta es clara: la gent no recolza als
partidistes, la ciutadania no té  gens de
confiança en els professionals de la política i en canvi,  esta disposada a deixar-se les hores que facin
falta i a comprometre’s  en
mobilitzacions sempre que no estiguin manipulades per ganàpies de 140.000 euros
a l’any, que assisteixen al Parlament. Dic assisteixen, donat que dir que van a
treballar seria una ofensa als treballadors.

Aquesta maquinaria partidista no es negativa  “per se”, sinó perquè esta construïda dins
del motllo Monàrquic i aquest es el seu pecat original.

El van acceptar, sota l’amenaça dels feixistes i els
delinqüents de la Transacció del 78.

Però ara, ja esta caduca, com els iogurts.

I la gent ha posat en marxa una altre forma de fer política
sense partits. Fins i tot política de poder, política de la que fa historia.

La política es una cosa pública, això de la Res pública
ha tornat per quedar-se.

Aquí i a tot el mon, es ja un fet estabilitzat que
es pot fer política sense caure en la maquinaria del partidisme dels estats
actuals.

No es poc, oi?

Diego Arcos

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!