Inmigración y República Catalana de Diego Arcos

Preguntes i respostes sobre la immigració i la República

12 de maig de 2010
Sense categoria
1 comentari

Que hi ha de lo meu? Fracás de Vila d’Abadal

Vila d’Abadal



CiU no paga els seus deutes ni acompleix els seus acords
ambs els seus gossos de baralla.

 Quan jo analitzava les causes de la política racista de CiU
en Vic, la major alcaldia que governa el partit nacionalista, vaig dir que es
tractava, exclusivament, d’una maniobra electoralista, del senyoret de províncies,
per col·locar-se en un bon lloc de les llistes de CiU.

 No m’equivocava en les intencions del Senyoret vigatà.

Però com es habitual en els partits burgesos, els
compromisos mai es compleixen.   Mai. 

Possiblement CiU haurà fet els seus números i hauran
comparat els resultats que li dona la tasca del Sr. Colom i la del Senyoret Vigatà. 

Siguin com siguin les coses, la qüestió es que l’han
desterrat al lloc 12 de les llistes. Conseqüències? Pataleta del Senyoret Vigatà
reclamant el compromís d’en Duran, el frustrat ministre de cort. 

Es un fracàs de la política racista. I no es gaire complicat
entendre les raons. 

Els nous electors que s’incorporen al cens electoral son mes
de 150.000 al Principat, tan sols a les eleccions catalanes. I aquestos votants
nous, que han assolit la gloriosa nacionalitat espanyola, també poden ser
candidats. 

Compensa fer una política racista, per retenir votants
racistes i de dreta i perdre els vots dels nous electors immigrants? Doncs
sembla que no. 

I aquesta situació tan sols comença. 

Ja veurem mes novetats amb la incorporació dels nous
electors immigrats. 

Diego Arcos

  1. Soy Javier Pedemonte. Hablé con vos por teléfono para preguntar por la ubicación del Casal. Mi dirección es lalavadeletna@gmail.com. Quisiera ser útil al Casal. Yo soy historiador y me gustaría estar en contacto con argentinos que vivan acá. Me interesa conversar sobre los aspectos que aglutinan aún, como factores de cohesión colectiva, como referencias que dan vigencia a la noción popular de argentinad de Scalabrini Ortiz… más que la de Sarmiento. Esto se extrapola en multitud de síntomas en la vitalidad y en la resistencia crítica a la deserción que desearía la diriigencia “peronista” (?) de Cristina y de todos los sindicalistas adheridos al poder corrupto. (la judicatura bajo sospecha, el amarillismo de los medios de comunicación…y la Carrió inntentando en vano -con su poca base doctrinal- cambiar un escenario virtual…que no ponga en peligro la correlación de fuerzas que le interesa al Sistema…
    Perdone mi inmodestia en extenderme en este análisis. Me lo permito por mis orígines  argentinos tánto familiares como sentimentales y por haber estudiado durante años ese fenómeno complejo y contradictorio que es el Peronismo.
    Es posible que a medio plazo me plantee ir a vivir ya definitivamente a BB.AA. pero mientras tánto, serles útiles a Vds. y relacionarme con actividades culturales o de ocio me encantaría.
    Un saludo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!