Inmigración y República Catalana de Diego Arcos

Preguntes i respostes sobre la immigració i la República

9 de juny de 2009
Sense categoria
5 comentaris

LES PARAULES I LA REALITATPer Diego Arcos

LES PARAULES I LA REALITAT

Per Diego Arcos

La epidèmia de
correcció política sembla ser un efecte col·lateral de la globalització, o
senzillament es tracta de l’antiga i coneguda hipocresia pura i dura.

En el cas de la meva
historia personal es tracta de les paraules al voltant de la immigració.

LES PARAULES I LA REALITAT

Per Diego Arcos

 

La epidèmia de
correcció política sembla ser un efecte col·lateral de la globalització, o
senzillament es tracta de l’antiga i coneguda hipocresia pura i dura.

En el cas de la meva
historia personal es tracta de les paraules al voltant de la immigració.

Ara jo seria un
nouvingut, però resulta que farà vint anys que ho soc… es a dir que seria un
vell nouvingut..

O també puc ser una
persona d’origen estranger… però resulta que si parlem d’origen, jo soc
argentì, donat que el meu origen es la República Argentina.

I l’origen de la meva
condició d’immigrant es el resultat de la misèria de l’Argentina, un dels
països mes rics del mon i amb mes pobresa, gracies a la conxorxa de politics
corruptes i empresaris delinqüents.

I ho soc. Soc
immigrant.

Resulta que hi ha
persones que proposen i societats que accepten que si canviem el lèxic, la
realitat canviarà.

I això es UNA MENTIDA.

Hi ha una tonteria
generalitzada amb el llenguatge sexista.

Han disminuït les
agressions per raó sexual? NO!!!!

Hi ha una xerrameca
sobre les paraules al voltant de la immigració. Ha disminuït la injustícia i
crueltat de la política d’estrangeria i el racisme? NO!!!

NO li carreguem al
llenguatge les mancances, febleses i injustícies de la nostra societat .

El llenguatge ha
d’expressar el que sentim ho el que pensem. A vegades ha de ser respectuós i
d’altres no.

Però la forma en que
ens expressem no resoldrà els problemes històrics i aquestos no desapareixeran
perquè els nombrem d’una altre manera.

Per mes que li doneu
voltes i que utilitzeu els mes recargolats estils de comunicació, jo no deixaré
de ser allò que soc: un argenti a Catalunya, un immigrant per opció obligada i
un català per decisió personal i subjectiva.

JO SOC UN IMMIGRANT I
HO SOC AMB ORGULL

Soc immigrant i hi o
serè fins que em mori. Els meus fills, els dos nascuts fa vint i un anys a
l’Argentina ho son. La Lucia, nascuda a Catalunya fa dos anys també esta
influïda per la migració de la seva família. Ella parlarà català i argenti. No
pas espanyol.

Vaig decidir migrar amb
la meva família, perquè  no estava disposat a patir passivament la misèria
que l’ imperialisme i la corrupció ens van imposar als argentins.

I estic molt satisfet i
orgullós d’haver pres aquesta decisió i mes encara d’haver-me en sortit en el
meu projecte migratori. I ho he fet amb sacrificis, esforç, molts patiments i
pèrdues.

I hem guanyat. El meu
projecte migratori i el de la meva família ha estat un èxit.

Per això estic
orgullós. Es una victòria guanyada amb la lluita personal i grupal.

Doncs per que hauria
d’amagar la meva condició de migrant? Per la vergonya que senten els d’aquí
davant de la injustícia de la estrangeria i el racisme? Ho sento, però es el
problema dels que assumeixen aquesta política com a pròpia. No es pas meu el
problema.

La migració ha marcat
tota la meva vida i la dels meus fills. Els meus nets recordaran que la seva
família es de l’Argentina.

I volen que jo no ho
digui? Que ho amagui?

La única vergonya
vinculada amb la meva historia es la que ens fan patir els opressors. No es pas
la migració el problema a resoldre. . . ni a amagar.

JO SOC UN IMMIGRANT i
no deixaré de dir-ho amb orgull i satisfacció.

 

Diego Arcos

Barcelona Maig de 2009.

  1. crueltat de la política d’estrangeria i el racisme?

    i un català per decisió personal i subjectiva…

    Ella parlarà català i argenti. No pas espanyol.

    De su escrito parece deducirse que TODOS los paises del mundo aceptan TODOS los inmigrantes que llegan (no necesitan una politica de extranjeria), y solo la pérfida España pone límites. 

    Su sesgo político le invalida en una importante medida sus poco sólidas opiniones.

    Ya he perdido demasiado tiempo con alguien que no se lo merece, yo soy catalán, yo soy español y su odio a España me ofende. Mi imagen de los argentinos en Barcelona no la va a representar usted, no tiene categoria.

  2. “Ella parlarà català i argenti. No pas espanyol”. Ja,ja,ja,ja,ja.

    ESTE MONUMENTAL INDOCUMENTADO, INCULTO Y ENFERMO MENTAL, DE DONDE HA SALIDO?. 
    El odio retrogrado y casposo, la falta de normalidad y la tergiversación torticera de la realidad y de la historia, y las malas artes para confrontar expresamente a una sociedad o por otro lado en calidad de enfermo mental, que las dos cosas son tratables, una la carcel perpetua y otra con el encierre en un centro psiquiátrico, son las que a veces nuestra gran democracia, la ESPAÑOLA, hace que necios insolentes e incultos documentados o enfermos mentales de esta calaña, puedan hablar en libertad diciendo las barbaridades que le parecen, sin sufir ningún castigo lógico, despues de hacer el daño que hacen a la noble sociedad española. 

    Quien mal quiera a ESPAÑA y a su sociedad en su conjunto, que mal rayo le parta!!!!!

  3. Et felicito per les teves reflexions.
    No comparteixo però la teva afirmació sobre dir-te immigrant després de 20 de viure i conviure a Catalunya. Potser immigrat correspondria a un temps gramatical més correcte.
    No es tracta tant que si canviem el lèxic canvi la realitat, com que hi ha lèxics que afavoreixen el manteniment o no d’una percepció de la realitat. Si vols, d’una manera d’interpretar la realitat, de la manera de viure-la.
    Quan es tracta de temes subjectius i sociològics, la semàntica que facis servir per explicar la realitat té una clara influència sobre la mateixa interpretació d’aquesta realitat.
    Jo defenso per exemple que parlar de nacionalisme espanyol en comptes de nacionalisme castellà contribueix a una confusió que només afavoreix el nacionalisme castellà (per molts catalans, sinònim d’espanyol).
    I és que els pensament es fa a través del llenguatge.
    Finalment dir que els comentaris de tres nacionalistes castellans que tens en aquest bloc, són una mostra del que vol dir Espanya.
    Crec que val la pena mantenir-los per mostrar a tothom com odien tot el que no és castellà.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!