Inmigración y República Catalana de Diego Arcos

Preguntes i respostes sobre la immigració i la República

11 d'agost de 2011
Sense categoria
0 comentaris

DESAPAREGUTS A L?ARGENTINA D?ORIGEN CATALÁ MEMORIA HISTORICA DE LA CATALUNYA EXTERIOR

DESAPAREGUTS
A L’ARGENTINA D’ORIGEN CATALÁ

MEMORIA
HISTORICA DE LA CATALUNYA EXTERIOR

L’oblit
de les víctimes potser una victòria dels botxins, per això considerem que el
llegat d’aquest homes i dones d’origen català ha  de ser preservat i reconegut per LA SOCIETAT
CATALANA i les institucions de Catalunya. 

El
Cas Carla Artes Company, primera neta recuperada per les Abuelas de Plaza de
Mayo.

S’han
pogut detectar 547 (147 amb imatges) desapareguts descendents de catalans (PPCC), resten encara
de detectar els que sent descendents de catalans, porten els seus cognoms
castellanitzats.

DESAPAREGUTS
A L’ARGENTINA D’ORIGEN CATALÁ

MEMORIA
HISTORICA DE LA CATALUNYA EXTERIOR

L’oblit
de les víctimes potser una victòria dels botxins, per això considerem que el
llegat d’aquest homes i dones d’origen català ha  de ser preservat i reconegut per LA SOCIETAT
CATALANA i les institucions de Catalunya. 

El
Cas Carla Artes Company, primera neta recuperada per les Abuelas de Plaza de
Mayo.

S’han
pogut detectar 547 (147 amb imatges) desapareguts descendents de catalans (PPCC), resten encara
de detectar els que sent descendents de catalans, porten els seus cognoms
castellanitzats.

 

El
terrorisme d’Estat, imposat a l’Argentina per governs dictatorials i també
constitucionals, ha deixat centenars de milers de víctimes a partir de la
dècada del 50 del segle passat.

Entre
totes les víctimes, es destaquen els 30.000 desapareguts, segrestats per la
Dictadura de les forces militars i de repressió de l’Estat i també per grups
civils organitzats per el govern de la Vídua de Perón,el govern  constitucional que va ser enderrocat al 24 de
març de 1976.

Malgrat
la magnitud d’aquest aquest drama, no deixen de ser tan víctimes els afusellats
dels quals hem recuperat els cossos, els represaliats, exiliats, empresonats,
segrestats supervivents i els fills i filles robats i donats en adopció fraudulenta.
Homes i dones que avui en dia viuen amb la identitat segrestada.

La
practica d’assassinar i reprimir de forma il•legal va començar a l’any 1956,
quan van ser afusellats un grup de patriotes que resistien a la dictadura que
havia derrocat al govern del President Perón.

Aquesta
política, que feia tabula rasa amb els Drets Humans, va estar avalada i
assistida tecnològicament per governs dels estats autoanomenats democràtics, va
tenir un desenvolupament exponencial a partir de 1970, quan es va importar de
França el sistema de la desaparició forçada de persones, que ja havia estat
aplicada a l’Alemanya hitleriana ( Nicht und Nuvel) i a l’Algèria
revolucionaria per els militars de la República Francesa.

El
suport internacional del Rei d’Espanya i la Reina, va ser una ajuda important
que li va permetre a Videla continuar amb la matança.

El
primer desaparegut de l’Argentina, va ser segrestat a Buenos Aires el 17 de
setembre de 1971 i torturat fins la mort a Rosario, es deia Lluís Pujals i el
seu llinatge encara es de Capellades i Cubelles.

A
l’agost de 1972, a la Patagonia, a la ciutat de Trelew, van ser afusellats 22
presoners politics, entre els, tres d’origen català: Mariano Pujadas (nascut a
Barcelona) Susana Lesgart i Pedro Bonet.

A
l’any 1975 van ser assassinats cinc membres de la família Pujadas a la ciutat
de Córdoba per la Triple A, el grup terrorista organitzat per el govern
constitucional de la vídua de Peron. Els van llençar a un pou i els van
dinamitar vius.

A
l’octubre de 1976, ja sota la dictadura del General Videla, va ser segrestat
Manel Colell Robles (Coley a l’Argentina)

Colell,
havia nascut a Barcelona al 1934 i era dirigent sindical, la seva dona es una
activa participant de MADRES DE PLAÇA DE MAYO. Les seves despulles van ser
recuperades al novembre passat, per l’Equip Argentí d’Antropologia Forense.

Com
aquestos casos, hi ha una primera llista de 184 desapareguts de cognom català.

Les
famílies catalanes exiliades o emigrades van continuar practicant les seves
conviccions democràtiques i de lluita per un mon en justícia.

Els
seus fills, molts nascuts als Països Catalans van assolir llocs destacadíssimes
en la societat, el seu compromís ideològic i les seves conviccions ètiques els
va costar la vida en una mort cruel.

La
societat argentina ha fet de la lluita per la Veritat, la Justícia i el record
una qüestió cabdal. El resultat es un moviment per els Drets Humans que ha
donat basament a l’actual legislació de dret internacional.

Es
per això que proposarem al Parlament e Catalunya un reconeixement i homenatge a
les víctimes d’origen català del terrorisme d’estat de l’Argentina, com un
reconeixement a la seva coherència i una aposta decidida en la lluita contra
l’oblit.

 

1976
28 D’AGOST 2011 35 ANYS RECLAMANT JUSTÍCIA.

Graciela
  Rutilo Artés mare de

Carla   Graciela Artes Company

 

Desapareguda
el 29/8/76.  Tenia 25 anys

Graciela
era argentina i estava casada amb Enrique Joaquín Lucas López i tenia una  filla  de 9 mesos, Carla   Graciela Artes Company . El 2 d’abril de
1976,   Graciela va ser capturada
juntament amb ella seva filla a   Oruro,
Bolívia, on vivien. Posteriorment Enrique va ser assassinat també a Bolívia.

 

  Graciela i   Carlita van ser dutes al Departament d’Ordre
Polític (  DOP) de   Oruro, on   Graciela va ser brutalment colpejada per
agents de seguretat durant tota la nit i part del matí de l’endemà, mentre que
la menor de tan sols nou mesos de vida resultava privada de l’aliment
indispensable.

 

Posteriorment,
  Graciela i   Carlita són traslladades a La Pau, on mare i
filla són separades.   Graciela és duta a
diferents dependències del Ministeri de l’Interior Bolivià, on hauria continuat
sent torturada per agents d’aquest Ministeri.   Carlita és ingressada a l’orfelinat  “Llar Carlos   Villegas” on roman amb el nom suposat de
  Norah   Nentala i amb l’encàrrec de ser molt
vigilada.  

 Carlita va anar diverses vegades duta les
sessions de tortura que sofria a mare on la petita va ser maltractada (la
portaven  nua, agafada dels peus i cap
baix). En virtut de les denúncies que la mare de   Graciela va efectuar davant la Creu Roig  Internacional,   Graciela, el parador de la qual desconeixia,
va ser localitzada en el seu lloc de detenció on va rebre la visita del Sr.   Isler, Delegat d’aquest organisme, qui va
iniciar gestions davant les autoritats competents perquè la petita   Carlita fos reunida amb la seva mare.   Carlita va ser traslladada al   orfelinat de Vila Fátima (La Pau), on ja va
ser possible registrar-la amb el seu nom.

 

A
mitjan mes d’agost una Comissió de la Policia Federal Argentina es va fer
present en La Pau. Ells també van torturar brutalment a   Graciela en una casa de seguretat pertanyent
al Ministeri de l’Interior Bolivià. El 25 d’agost de 1976, quatre agents del
Ministeri de l’Interior bolivià , complint ordres del   Cnel. Ernesto   Cadina Valdivia, van treure per la força a   Carlita del   orfelinato on estava, al·legant que la nena
havia de viatjar immediatament amb la mare. Per la seva banda,   Graciela va ser obligada a signar un document
on consta “haver rebut a la nena en perfecte estat de salut”.

 

El
29 d’agost de 1976, a les deu i quart hores,   Graciela i Carla van ser lliurades a les
autoritats argentines en la Frontera   Villazón
–La   Quiaca-, a les autoritats
Argentines.

A
partir de llavors resten  desaparegudes.
Posteriorment, va poder saber-se que les dues van passar pel centre clandestí
de detenció “  Automotores   Orletti”, de Capital Federal.

 

En
1983, les Àvies de Plaça de Maig van localitzar a Carla en poder d’un
repressor, membre de la Triple A, qui es trobava pròfug. Finalment es va
obtenir la presó del   delinqüent i la
restitució de la nena el 25 d’agost de 1985. La seva filiació va ser provada
per les anàlisis   inmunogenétics.

Actualment,
CarlaArtés Company  resideix a Madrid
(Espanya) juntament amb la seva àvia materna. És mare de dues nenes,   Graciela i   Anahí.

  Graciela   Rutilo Artés i el seu home resten
desapareguts.

 

 

TESTIMONI
DE L’INFORME “NUNCA MAS”

 

Testimoniatge
de Matilde Artés Company, mare i àvia de les desaparegudes   Graciela Antonia   Rutilo Artés i Carla   Graciela   Rutilo Artés -Lligall N° 6333 i 7243.

«El
2 d’abril de 1976 van ser capturades per Forces de Seguretat en la ciutat de   Oruro (Bolívia) la meva filla   Graciela Antonia   Rutilo Artés amb juntament amb la meva néta
Carla   Graciela   Rutilo Artés.

Amb
posterioritat són traslladades a la ciutat de La Pau on   sepanron a mare i filla.   Graciela va ser conduïda a diferents
dependències del Ministeri de l’Interior bolivià on és torturada…»

  Carlita és ingressada en el   orfelinat “Llar Carlos   Villegas” on roman amb el nom suposat de
  Norah   Nentala i amb l’encàrrec de ser molt
vigilada.

  Carlita va anar diverses vegades duta les
sessions de tortura que sofria a mare on la petita va ser maltractada (la portaven
 nua, agafada dels peus i cap baix». (A
l’agost a La pau les temperatures son entre 10 i -5º)

En
virtut de les  denuncies  que vaig efectuar davant la Creu Roig  Internacional, la meva filla, el parador de la
qual desconeixia, va ser localitzada en el seu lloc de   detenció on va rebre la visita del Sr.   Isler, Delegat de l’aquest organisme, qui va
iniciar gestions davant les autoritats competents perquè la petita   Carlita fos reunida amb la seva mare.»


la nena va ser traslladada al   orfelinat
de Vila Fátima (La Pau), on ja va ser   posibie
registrar-la amb el seu nom veritable. Allí va romandre fins a les 13.20   hs. del dia 25 d’agost de 1976, d’on va ser
treta per força (en raó que les treballadores   socials es negaven a lliurar-la) per quatre
agents del Ministeri de l’Interior bolivià, qui complint ordres del   Cnel. Ernesto   Cadina Valdivia van al·legar que la nena
havia de viatjar immediatament amb la mare. Per la seva banda, la meva filla és
obligada a signar un document on consta “haver rebut a la nena en perfecte
estat de salut”. Aquest fet es va portar a terme el dia 25 de   agostode 1976 a   hs 15   hs. També per fonts dignes de crèdit em vaig
assabentar que la meva filla va ser   horribemente
torturada per una comissió de la Policia   Federal Argentina que es va fer present a
mitjan mes d’agost de 1976.

Finalment
la meva filla   Graciela i la meva néta   Carlita van ser lliurades el 29 d’agost de
1976, a les 10.15   hs. en la frontera de
  Villazón-La   Quiaca a les autoritats argentines. Adjunt la
prova del   radiograma oficial
(s’acompanya fotocòpia del mateix). Cap assenyalar que la meva filla   Graciela va residir des de l’edat de 9 anys a
Bolívia, on jo em vaig establir amb la meva família i que, fora d’algunes
curtes visites a l’Argentina, mai va viure en aquest país. Per tant, més enllà
de la flagrant il·legalitat del seu trasllat, resulta clar que el govern
argentí no tenia motiu algun per a reclamar-la.

A
partir de la comunicació, la Creu Roig Internacional és l’únic organisme que:

1.
Va veure amb vida a la meva filla.

2.
El govern   bolivià  li   comunicar
oficialment el lliurament d’ambdues a l’Argentina i

3.
Va tramitar davant el govern argentí l’aparició de dues ciutadanes que,
d’alguna manera, estaven sota la seva tutela, persistint la Junta Militar a
indicar que “no existeixen constàncies de la seva ubicació, i que no es
troben detingudes”».

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!