Inmigración y República Catalana de Diego Arcos
Preguntes i respostes sobre la immigració i la República
AVANÇA LA QUERELLA ARGENTINA
AVANÇA LA QUERELLA ARGENTINA
En les darreres setmanes, la Querella ha fet avanços extraordinaris.
Els advocats van informar en una roda premsa els resultats de les darreres gestions realitzades davant la Jutgessa Servini.
AVANÇA LA QUERELLA ARGENTINA
En les darreres setmanes, la Querella ha fet avanços extraordinaris.
Els advocats van informar en una roda premsa els resultats de les darreres gestions realitzades davant la Jutgessa Servini.
La mes transcendent es la imputació i sol·licitud de cerca a Interpol de quinze franquistes, tots ells vius i alguns en exercici del càrrec, com el policia Jesús González Reglero, actual comissari, cap de la Comissaria de Leganés o Jesús Martínez Torres, nomenat al novembre de 2013 comissari honorari del Cos Nacional de Policia.
Les imputacions signifiquen que la força publica espanyola haurà de portar-los, confirmar si estan vius i si tenen capacitat de presentar-se en una audiència per iniciar el procés d’extradició. A nivell internacional, si la Interpol detecta que han sortit de l’estat, seran traslladats immediatament a Buenos Aires.
La roda de premsa, realitzada al Congreso Nacional de la República argentina, va estar presidida per el premi Nobel de la Pau, Pérez Esquivel i el president de la Comissió de Drets Humans de la Camara, diputat Remo Carloto, representants dels blocs parlamentaris i dels moviments de Drets Humans. Es va informar també que la Dra. Servini de Cubría ha iniciat els tràmits per personar-se a l’Estat espanyol, per continuar les declaracions a persones en risc de mort per edat o que estiguin impossibilitades de desplaçar-se.
L’ESTAT ARGENTI ES PERSONA A LA QUERELLA.
Un altre avançament de la major importància es que l’Estat argentì, a través de la Cancilleria (ministeri d’afers exteriors) ha decidit personar-se com a part en la Querella. En aplicació d’aquesta decisió del govern de la Sra. Fernández, es van presentar dos diplomatics argentins a la vista en la qual es va tractar, i denegar, la extradició dels primers imputats, (Billy el Niño i Muñecas) que no van exercir el dret de paraula, però amb aquesta participació, el govern podrà exercir el dret a reclamar via diplomàtica o presentar la mateixa demanda en una altre instancia, per posar un cas, als tribunals de La Haia.
PÉSIMA EVOLUCIÓ JUDICIAL PER ESPAÑA.
La reforma legal, per acabar amb la instancia de Justícia Universal del PP no esta donant cap resultat important. En primer lloc perquè ha significat una crisi en les altes esferes judicials, amb jutges que es neguen a arxivar causes internacionals.
També per la denuncia de supervivents dels camps nazis, que han decidit continuar la querella contra els membres del Batalló de la calavera, guardians de camps d’extermini, que van ser descoberts als EUA. Coneguda com Causa Mauthausen, es la primera que es basa en la sentencia de Nuremberg, que l’Estat espanyol ja va signar, donat que es la base jurídica de la ONU.
Aquesta via judicial, posarà en un tribunal que no aplicarà la Justícia Universal, sinó la sentencia de Nuremberg, la decisió de l’Estat franquista de lliurar als presoners espanyols de la Gestapo als camps d’extermini.
Aquesta informació no es nova, però, al realitzar la reforma que elimina la justícia universal a España, resta demostrat que hi ha una decisió ferma de no jutjar-les en tribunals de Madrid.
La majoria de Jutges que porten causes internacionals (Couso entre altres) estan resistint la reforma i mantenen les causes obertes i estan preparant portar al Constitucional la reforma anti justícia universal.
PUIG ANTICH, CAS OBERT
La extraordinària investigació del periodista Jordi Panyella, qui ha publicat el llibre, amb el títol: PUIG ANTICH, CAS OBERT, aporta nous elements definitoris en aquest crim de terrorisme d’estat.
Especialment la declaració d’un soldat de lleva, un alferes que va estar destinat al Tribunal Militar que va sentenciar l’assassinat de Salvador. Una persona que recorda fil per randa totes les malifetes i tripijocs, fins i tot il·legals per la injusta justícia militar, per amagar que la mort del Policia Anguas va ser el resultat del foc “amic”.
La col·laboració entre els advocats del judici de revisió, que va resultar nul, Sebastian Martínez Ramos i Olga Cruz, amb Jordi Panyella, ja permès aquestos avanços. El text del llibre serà utilitzat per ampliar la querella, un exemplar ha estat portat per Slepoy a la Dra. Servini. Ja no es el mateix, intentar provar la manipulació del Judici, que tenir un testimoni que va presenciar com es feien i qui gestionava la ocultació de proves transcendentals, com l’autòpsia del policia assassinat per els seus propis companys.
Al mateix temps, la Querella continua creixent, es presenten cada dia mes denuncies i querelles i ens consta que diverses organitzacions socials de Catalunya en breu ho faran.
Aquí detallem les identitats dels quinze imputats.
Diego Arcos
Ex ministres franquistes dels que es demana la imputació
Antonio Carro Martínez (Lugo, 1923)
Va signar la sentència de mort que va executar per garrot vil a l’anarquista Salvador Puig Antich el 2 de març de 1974. Doctor en dret, va ser l’últim ministre de la Presidència que va tenir el Govern de la dictadura (càrrec que va mantenir de gener de 1974 a desembre de 1976). Com a tal, va signar també les últimes condemnes de mort que va ordenar el règim, i que van executar per afusellament, el 27 de setembre de 1975 a Madrid, Barcelona i Burgos, José Humberto Baena, José Luis Sánchez Bravo, Ramón García Sanz, Juan Paredes Manot i Ángel Otaegui Etxebarria.
També ha estat professor a la Universitat de Madrid i lletrat en el Consell d’Estat. Es va mantenir en política com a diputat en la Legislatura Constituent d’Espanya (1977-1979) i al llarg de quatre legislatures més com a diputat electe del PP a la província de Lugo. Algunes de les víctimes del franquisme que s’han querellat contra ell són Merçona Puig Antich ; Maria Vitòria Sánchez Bravo Xolla ; Flor Baena Alonso, Manuel Blanco Chivite, Vladimiro Fernández Tovar, Pau Mayoral Roda i Fernando Serra Marc.
Licinio de la Fuente (Noez, Toledo, 1923)
Igual que Carro Martínez, va signar la sentència de mort de Puig Antich mentre era vicepresident del Govern de Carlos Arias Navarro, càrrec que va tenir entre 1974 i 1975. De 1969 a 1975 va ser també ministre de Treball. Després es convertiria en un dels fundadors d’Aliança Popular i del Partit Popular (PP), abans de desembarcar en l’àmbit privat i convertir-se en conseller de fins a set empreses (Dragados i Construccions, Banc Central Hispano Hipotecari, Banc Gallego, Banc de Granada, Banc Internacional del Comerç, Espanyola del Zinc, Ibermutua). Merçona Puig Antich es querella contra ell.
Antonio Barrera de Irimo (Ribadeo, Lugo, 1929)
Abans de dimitir com a vicepresident segon del Govern franquista el 1974, va signar la sentència a mort de Salvador Puig Antich. Un any abans es va exercir com a ministre d’Hisenda, sempre amb Carlos Arias Navarro com a president. Es va llicenciar en Dret i Economia. El seu treball en l’esfera privada va començar a desenvolupar-se abans d’arribar al Govern. Va ser president de Telefónica de 1964 a 1973. Actualment, és vicepresident d’Unión Fenosa, conseller de Bull SA, i president de Autogrill Espanya. El seu nom figura en la querella presentada per Merçona Puig Antich.
José María Sánchez – Ventura Pascual (Saragossa, 1922)
Als quatre mesos de ser nomenat ministre de Justícia, al març de 1975, va signar la sentència de mort dels últims cinc afusellats del franquisme, executats el 27 de setembre de 1975 (esmentats més amunt). Llicenciat en Dret, va ocupar diversos llocs de rellevància abans d’arribar a l’Executiu franquista. De 1958 a 1961 va dirigir el Col · legi Major Universitari Sant Pau, de Madrid. Entre 1966 i 1970 va ser delegat del Govern al Canal d’Isabel II de Madrid. El 1967, a més, va estar al capdavant del Consell d’Administració del diari Informacions. Està inculpat en els testimonis de Flor Baena Alonso. María Victoria Sánchez Bravo, Manuel Blanco Chivite, Pablo Mayoral Roda, entre d’altres.
Alfonso Osorio García (Santander, 1923)
Fundador de la UDE i diputat de la UCD, va ser Ministre de la Presidència durant el primer Govern de la monarquia, (desembre de 1975 – juliol de 1976, amb Arias Navarro). Llicenciat en Dret, i després de ser subsecretari de comerç el 1965 i president de RENFE a 1968, va ser vicepresident de la petroliera British Petroleum a Espanya. Els anys que no va estar al Govern, entre 1965 i 1990, va ser president de PETROMED. S’el considera responsable, juntament amb altres, de la matança de Vitòria del 3 de setembre de 1976, que va acabar amb la vida de cinc persones. Està imputat en les querelles d’Andoni Txasco i José Luis Martínez Oci.
EX MEMBRES DE LA JUDICATURA MILITAR FRANQUISTA
Antonio Troncoso de Castro (Vitòria, 1941)
Diplomat en Dret Penal Militar, va ser Coronel Auditor del Cos Jurídic Militar, Ex fiscal del Tribunal Suprem, Ex vocal del Tribunal Marítim Central i advocat del Col·legi de Madrid. Durant la dictadura, va ser vocal ponent del Consell de Guerra Sumaríssim 31/69 que es va aplicar contra 16 membres d’ETA acusats de l’assassinat de tres persones, en el que es va conèixer com el Procés de Burgos, el desembre de 1970. A més va participar en diversos consells de guerra i causes militars que van enjudiciar a opositors antifranquistes entre 1963 fins a la fi del règim.
Com a vocal ponent dels consells de guerra, estava encarregat d’assessorar jurídicament al Tribunal i de redactar la sentència. Davant el Procés de Burgos, va sentenciar amb dues condemnes de mort a Eduardo Uriarte Romero, Jokin Gorostidi Artola i Xabier Izko de l’Església; Mario Onaindia Natxiondo, Xabier Larena Martínez i Unai Dorronsoro Ceberio van ser sentenciats a una pena de mort; i Jon Etxabe Garitacelaya i Enrique Guesalaga Larreta, a 50 anys cada un. Aquests dos últims són els que contra ell es querellen.
També figura en les querelles d’Ignacio García Arramberri i Jon Arrizabalaga Basterretxea, que van ser jutjats en el procés 28/69 que va sentenciar a mort el germà d’aquest últim, Andoni, i d’Alberto Gabikagogeaskoa Mentxaka, Josu Naberan Naberan i Javier Amuriza Zarraonoindia, enjudiciats al seu torn en el procés 66/69 (l’anomenat procés als capellans bascos).
Carlos Rey González
Va ser el vocal del Consell de Guerra que va jutjar Puig Antich, va ser l’únic redactor de la sentència a mort per garrot vil que va condemnar a l’antifranquista. Avui és advocat a Barcelona, i ha representat a la presidenta del PP a Catalunya, Alicia Sánchez Camacho, en el cas d’espionatge polític de l’agència Método 3, ja arxivat. Contra ell ha testimoniat Merçona Puig Antich.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El franquisme l’executa per anticapitalista. Per això és important reivindicar aquesta vessant d’en Salvador Puig Antich.
Salut.