Inmigración y República Catalana de Diego Arcos

Preguntes i respostes sobre la immigració i la República

17 d'abril de 2012
Sense categoria
10 comentaris

ARGENTINA I REPSOL: EL DRET A DECIDIR.

ARGENTINA I REPSOL:  EL DRET A DECIDIR.

El govern que representa a la majoria de la ciutadania de la República Argentina ha fet un pas ferm en l’exercici de la sobirania nacional.

La nacionalització de la totalitat de les accions de Repsol YPF es un acte lícit, legítim, necessari i just, reclamat per la majoria de la societat, fins i tot una bona part dels que no han votat a la Sra. Fernández.

ARGENTINA I REPSOL:  EL DRET A DECIDIR.

El govern que representa a la majoria de la ciutadania de la República Argentina ha fet un pas ferm en l’exercici de la sobirania nacional.

La nacionalització de la totalitat de les accions de Repsol YPF es un acte lícit, legítim, necessari i just, reclamat per la majoria de la societat, fins i tot una bona part dels que no han votat a la Sra. Fernández.

I també es una reparació històrica. La privatització de les empreses publiques i el malbaratament dels recursos naturals de l’Argentina va ser una recolonització espanyola.

Poso l’adjectiu “espanyola”, per definir que es tracta d’una operació very tipical spanish:  Entra, pilla la pasta i corre.

Repsol va intentar  subornar als auditors que havien de definir el valor de la petroliera estatal YPF, un d’ells un empresari català avui en dia independentista.

La compra es va realitzar intercanviant bons deixalles del deute extern argentí, comprats a Wall Street per un 10 % del valor nominal, clar i català: Brufau comprava papers del deute a deu cèntims de dolar a Nova York i els presentava com pagament de a un dolar.

Una de les denuncies presentades a la Justícia, demostraven que el valor real del que va pagar Repsol equivalia a la facturació pendent de cobrar de les benzineres.

El cabàs dels greuges, malifetes i delits comesos per la pandilla de Brufau es molt gran.

La destrucció de ciutats senceres, per el tancament de pous poc rendibles, la terciarització de tota la plantilla, les estafes a proveïdors i a  l’estat, tot això es podia pair.

Fins que va arribar la manca de combustibles.

Argentina ha crescut a ritmes de taxes Xineses i el consum també. La temporada del 2011 es va perdre part de la collita de blat i soja per manca de diesel per les màquines recollidores.

Els talls de llum per manca de fuel per les generadores elèctriques, les cues a les benzineres, Argentina, país productor de gas i petroli, important 10.000 milions de dollars de gas bolivià i REPSOL fent la viu viu, presentant grans beneficis en les assemblees d’accionistes a Madrid. . .

Ja era tard, Repsol havia desenvolupat una política de repatriació del 90 % dels beneficis.

La possibilitat d’explotar grans jaciments, com el de Vaca Muerta, era, això, una vaca morta, donat que Repsol ja no podia remuntar les inversions, especialment quan Espanya i la UE estan al llindar de la bancarrota.

Per cada dolar que guanyava, repatriava a l’Estat espanyol 2,50 dòlars.

Wall Street va rebaixar la cotització de Repsol YPF de 13.000 milions a 8.300.

Davant d’aquesta situació, la Sra. Fernández, a qui ja mai votaria, ha fet allò que havia de fer: actuar com cap de l’estat i expropiar.

Ha fet aixó que la Nació Catalana no pot fer, exercir el Dret a decidir.

Els espanyols fan el que saben fer: actuar com prepotents imperialistes de fireta, cridar molt i assumir la seva impotència.

YPF va ser  la primera empresa integral de petroli del mon, fundada al 1922 per dos militars enginyers, el Gral Mosconi i el Gral. Baldrich, a totes les Universitats de geologia dels hidrocarburs es parla del model YPF, un model seguit per petrolieres de mig mon, des de la brasilera Petrobrás, la de Canada i la de la India. Ara YPF torna  a estar en mans de l’estat. Unes mans de les quals mai hauria d’haver sortit.

NO tinc gens ni mica de confiança en els politics argentins, no es això el que avui m’omple de joia. Es un altre cosa. Es la possibilitat de que el poble, els treballadors,  ara podran lluitar per un model de gestió d’empresa en funció del desenvolupament del país, de respecte al medi ambient, una empresa nacional i social.

Això ara serà possible, perquè YPF es argentina. No es de la Sra. Fernandez.

Diego Arcos

PD: diuen que la President argentina  va intentar comunicar-se amb el cap de l’estat, Don Juan Carlos la setmana passada, i al Palau li van dir que no es podia posar al telèfon, a on hi era ni hi havia cobertura . . .

  1. Repsol pot fer tot el paripé que vulga de cara als seus inversors per a reclamar una indemnització major de les inversions a través YPF i el valor de les prospeccions trobades.

    Però els fons d’inversió i pensions alemanys i nord-americans en deuter públic argentí estaran fregant-se les mans per albiren un horitzó més favorable per què l’Argentina recobre la solvència i puga fer front a la morositat. 

  2. Si Repsol ho va comprar a preu de saldo, és just que ara Argentina li expropii a preu de saldo. Parlant de recolonialització, ara mateix a totes les benzineres Repsol de Catalunya posa ben alt i gran “1 año gratis” i només en algunes, a la part baixa i en petit “1 any”
  3. No m’agrada l’alegria pel mal aliè del nostre veí més gran. Trobe artificial i superficial la forçada solidaritat amb Argentina en un tema com aquest, que també afecta els Països Catalans. El camí cap a la independèndia trobarà entrebancs en aquestes actituds puerils i immadures, i un xic immorals. No passaria res, i seria més dignificant, fer costat als veïns espanyols, ni que siga discretament i per afinitat adquirida.
  4. Em sembla que en fas un gra massa, company. La questio clau és si consideres el tracte entre el Govern Argenti i Repsol invàlid, i  per quin motiu.  Als països civilitzats, desde la època dels Romans, un tracte es un tracte i s’ha de complir. L’unica manera de rebutjar-lo és demostrar que es va fer sota coacció. (ni tan sols el engany es raó suficient). Aixo de dir despres de feta la venda que et van pagar poc i malament, es de mal negociant. Que s’invertia poc en els ultims mesos, m’ho crec, i crec que tu hauries fet el mateix, si sospitaves el que anava venir… No crec que la mala gesitió sigui creible, la avaricia, tampoc, no es pot repatriar el 90% dels beneficis de un negoci rendible i amb futur. Això només ho faria un ruc, i els de Repsol no ho són. En una paraula, crec que ets victima del rentat de cervell, curiosamet tan eficaç en poques hores….

    Si es va pagar tan malament per la compra de YPF, perqué va firmar el contracte de venda el Govern Argentí ? No podia trobar un comprador millor ? Si el podia trobar, tenia que haver-li venut la copanyia a l’altre comprador. Si no el podia trobar, llavors el preu era just, doncs era el maxim al mercat.

    Jo no nego la possibilitat de expropiar un be nacional considerat estratègic. Pero aixo avui dia es fa civlitzadament. Es fixa un preu just, i ja esta. Al cap i a la fi, el valor d’una companyia que cotiza en Borsa sol ser facil d’establir.  I si no hi ha acord, s’acaten honorablemente les decisions del Tribunals Internacionals, i ja està. El que no es pot fer es respondre a un senyor que ha vingut a fer negocis i ha complert els tractes amb un pistola sota la taula….

    L’altra questió és si no se’ls pixaràn als de Repsol, tant als tribunals argentins (logic), com las internacionals (menys). Degut a la seva catalanitat, em temo un cop més que el govern espanyol darrere els escarafalls pensen que ja esta bé. Que ‘estos independentistas se les està bien empleado…’. Podria ser que amb la boca petita els hagin fet arribar als Argentins un missatge molt diferent del que diuen per la TV.  No ho se, pero les proximes setmanes en podriem tenir alguna pista.

    Apa, bona nit i bona recuperació nacional ! Pero ara no la torneu a vendre, o al menys mireu bé com us paguen, i quants dolars repatrien per cada dolar, etc, etc…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!