per Toni Mata
ESCENES TELEDIRIGIDES, Toni Mata
L?Oliver tenia la fe de tornar a estendre els seus pantalons remullats perquè s?assequessin.
– – No és el mateix fotreu-ho en aquesta assecadora que deixar-ho sota la llum del sol, amb aquella escalfor. ?sempre havia cregut que la claror de la llum omplia la roba. I detalls ximples com aquest eren els que li diuen la felicitat. Vès, era un tipus amb manies.
– – Fes servir l?assecadora! Ens hi hem gastat un dineral i, l?hem d?amortitzar! ?la dictadura de l?economia domèstica, l?absurd de justificar despesses inútils s?imposaven. I l?Oliver hauria de treure la seva roba resseca de la maleïda maquinota li agradés o no. Vès, ja ho té això viure en parella. Són els petits inconvenients de l?amor?
Una estona després, va rescatar les seves camises arrugades de la negror del tambor de l?assecadora. Això sí, remugant i queixant-se.
– – Amb el xilòfon em vas fer igual, Txell! El vam comprar per caprici, vas tocar-lo tres setmanes seguides. I ara què? Aparca?t a les golfes amb l?Scalextric i la Tricotosa.
– – Doncs la Tricotosa bé que ens va servir d?alguna cosa. O no et recordes del jersei blau marí que et vaig fer?
– – Sí, i el tanga de llana, també. Molt còmode. Va molt bé per l?hivern, tinc el culet ben calentó. Ara, la llana pica.
– Mira Oliver, ja et vaig dir que no te?l possessis si no volies.Tenies la llibertat de cremar-lo, si volies! ?dit i fet. L?Oliver va cremar el tanga de llana, després el contingut de tot l?armari i, finalment, va perdre el control. Era un estiu, a Berga, l?any 1997.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!