per Francesc Bombí-Vilaseca amb paraules dels Clubs de Lectura Fàcil
El Pere és un nen tan i tan rialler
que a l’escola sempre pensen que està de viatge pels núvols.
Viu a la bonica població de Manlleu,
on són tan divertits que dels esternuts en diuen atxebuiros.
Li agrada menjar carn a la graella,
però de tant en tant l’àvia li fa el que en diu un morralet,
que és el menjar per endur-se al col·legi o al treball.
Un cop l’àvia Esperança li va escudellar uns macarrons
que fa molt bé i són molt bons i el Pere
va saber que tenia una àvia estupenda.
Un altre dia va intentar péixer el gos amb la cullera,
però no va haver-hi manera.
Li va posar la cullera tan endins
que el van haver de dur a l’hospital d’animals,
on va conèixer un castor i va fer un nou amic,
que uns dies després es va curar
i li va haver de dir adéu.
Ple d’optimisme i sense por del bandoler Toca-sons,
el Pere se’n va un dia a passejar pel bosc.
Assuara s’ha trobat una granera 1 que algú ha oblidat per terra,
i es fa el bruixot: vol volar pel cel
per veure l’església de Sant Jaume des de dalt i per tocar un estel.
De cop i volta es posa a ploure a bots i barrals
i s’ha d’amagar a la primera cova que troba.
Té por, per si es troba algun ós capsigrany 2
i no li ve gaire de gust conviure-hi.
Es pregunta per quins set sous 3 hi hagut d’entrar, a la cova!
Veu alguna cosa que brilla, un objecte estrany,
amagat a sota d’uns branquillons secs.
Serà un tresor? Es farà ric? Sííííí!
És el millor tresor del món!
Millor que una escombra voladora o una estora màgica!
Ara podrà volar instantàniament per tot el món
que coneix i el que no: és… UN LLIBRE!
—————————————-
(1) Escombra.
(2) De poc seny.
(3) Expressió per subratllar el per què d’una cosa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!