per Francesc Hernández
B- Hola, estimada. Com va l?experiment?
A- Només tenim quinze paraules. Això és un desastre. En necessitem més.
B- Ha vingut poca gent, de moment. Només la família i alguns amics…
A- No em tornis a venir amb que hi ha hagut una altra averia al tren i que els seus amics no han pogut arribar. L?excusa de la catenària espatllada a mig camí ja no serveix. Tots tenen cotxe! La meva idea senzillament no interessa.
B- Dona, és una idea una mica peculiar… Ja saps que les seves amistats són més aviat gent de ciències, això de dir paraules poètiques per recordar el nostre fill…
A- Quan dius ?amistats? et refereixes a la gent com la perruquera aquella tan guapa que es va lligar i que ha vingut sense saber ni el seu nom?
B- Com a mínim va deixar una paraula…
A- Va deixar la paraula ?salut?! Aquesta ni sabia que el noi estava mort! La gent ve aquí a menjar de gorra, a emborratxar-se amb el nostre moscatell i a fer xerinola. La gent no distingeix un funeral d?una tarda al canòdrom.
B- Podríem fer un sorteig. A la millor paraula, li regalem el collaret de maragdes falses de la teva mare.
A- Et sembla divertit, tot això? És el teu concepte retorçat de felicitat? Com la gent continuï esforçant-s?hi tan poc ho haurem de suspendre.
B- Suspendre-ho?????
A- Ara no facis veure que a tu t?importa! Mai has aprovat la meva idea de les paraules.
B- No he dit mai, que no ho aprovi!
A- Vas dir que era una monstruositat, que era una cursilada pija new-age i que insultava la memòria del nostre fill! Que per fer el seu funeral no calia que la gent deixés paraules en una urna, que només calia que ploressin! Tu volies un funeral convencional, amb flors, gent amb camises negres omplint el menjador i frases buides com ?no som ningú? o ?era tan jove…? o ?la vida és tan curta?
B- Dona, això era abans de començar. Ara em sembla una idea fantàstica.
A- No ho és! La gent diu estupideses o tòpics o el primer que se li passa pel cap, tingui o no tingui a veure amb el meu fill! Tenia l?esperança que la gent deixaria paraules escrites amb autèntic amor! No he llegit ni un esquitx d?emoció sincera en tota la tarda. A mi m?encantaria llegir coses com ?un amic per sempre? o ?tenia un cor d?or?. Però la gent no l?apreciava. Ni el coneixia.
B- No és cert. La gent s?esforça.
A- Sí? (llegeix una paraula) ?Gamba?.
B- Potser… potser qui l?ha escrit ho ha fet perquè a ell li agradava el mar i…
A- L?ha escrit la teva germana, per queixar-se que no hi havia canapès de gamba. I no s?ha molestat a passar ni a dir ?hola?. (llegeix una altra paraula) ?Peralel·lopíped?. A tu et sembla que això té res a veure amb la memòria del nostre fill? Tu creus que podem fer una lectura d?aquestes estupideses?
B- Volies fer una lectura d?una cosa tant privada? I què és el següent, editar-ne un llibre i enviar-ho a totes les biblioteques del país? Enterrar-les sota la figuera del jardí, a veure si aconseguíem que creixés un arbre de paper?
A- Volia que tothom sabés què sentia la gent pel meu fill! I mira què sent la gent: (llegint un mot) ?Me and My Girl? Què passa, que el català no té prou vocabulari? Anulem-ho. Els noms els tirem a la paperera i l?urna la podem reciclar per… per caçar sargantanes!
B- Caçar sargantanes?
A- Et semblarien millor hipopòtams? No, millor per fer una cacera de tortugues, que són mes fàcils d?atrapar i també podria participar la teva tieta artrítica. Ho he dit per dir, és el primer que se m?ha acudit! També podria haver proposat muntar una competició de pets!
A- Has de parlar sempre així?
B- Oh, millor que proposi nedar amb un munt de donzelles embruixades i fades entre els dofins una nit de lluna plena? No, millor organitzem una recol·lecció de papallones exòtiques en muntanyes nevades! Et sembla mes poètic? Mes adient?
B- Em nego a començar una de les nostres discussions. Avui, no.
A- No? No et sembla una manera perfecta de celebrar la mort del nostre fill? Tu comences subtilment a discutir les nostres divergències personals amb el teu to llefiscós ple d?amor, jo et retrec que tens menys d?home que una papallona, tu em contestes que sóc una borde, continues amb les teves paranoies sobre el meu professor de ioga i comencem amb els sarcasmes mossegadors, continuem amb unes quantes bufetades o un parell de patades, em tires una cadira al cap, jo et tiro l?ordinador per la finestra i un dels dos acaba amb un collarí.
B- Com t?encanta fer teatre! Et felicito per la teva traça maravellosa per inventar bronques inexistents…
A- I jo et felicito per la teva capacitat d?entotsolar-te de les nostres bronques.
B- …però em nego a tenir una discussió així avui. De manera que respira profundament, seu a la gatzoneta o en alguna altra posició de ioga de les teves i relaxa?t.
A- Oh, el meu marit ha fet un sarcasme! Vols un xupa-xup de premi?
B- Ets un sol. Si et fa il·lusió podem continuar la resta del dia així, discutint com a gat i gos davant de tota la nostra família.
A- Bé, les nostres bronques han estat els maons del nostre matrimoni els darrers anys.
B- Per què no podem ni per un dia mantenir la il·lusió que encara som un matrimoni normal?
A- Et podria donar molts perques, però te?ls resumiré en un: perquè el meu fill és mort, perquè els seus amics han posat un munt de paraules horribles per descriure?l, perquè la teva família només ha vingut a saquejar la nostra cuina, perquè ha vingut una perruquera horrible que ni coneixia el meu fill i …
B- Estàs a la vora del desmai, estimada. Has acabat?
A- Estic lluny, d?acabar! Perquè la teva mare només sap insinuar que és culpa meva, que jo l?hauria d?haver comprat un cotxe; perquè el calabruix no ha deixat que arribi el capellà; perquè el teu tiet ja està borratxo, i no para d?explicar bromes macabres; perquè la teva tieta segona, la punyetera que ni sé com és diu, la gorda de les ulleres de cul d?olla…
B- La Núria?
A- …la Núria ha tingut els nassos de venir amb aquell horrible gosset que no ha sabut educar perquè no faci una trencadissa cada vegada que s?acosta a la cuina; perquè els teus cosinets només saben parlar de motocicletes i del partit del Barça de dissabte; perquè la barjaulota de la Marina està desplegant les seves martingales per intentar fer un clau amb el meu pare; perquè la gent no sap que ha de penjar la jaqueta al penjador i no deixar-la sobre el llit; perquè han vingut set amics del meu tiet Ramon que no saben ni el nom del meu fill; perquè la meva mare creu que és elegant presentar-se amb un vestit amb els botons de l?escot descordats sense veure que està com una vaca; perquè algú ha aprofitat per robar un parell de llibres de la biblioteca; perquè la teva estimadíssima neboda Elena està ben entretinguda enganxant xiclets a sota les cadires; perquè en aquesta casa fa massa fred; perquè m?han sortit exactament vuitanta-nou canes noves des d?aquest matí; perquè la meva cosina Montse ha vingut vestida de vermell perquè diu que el negre dóna mala estrugança i li venen calfreds cada vegada que veu el nostre gat negre; perquè la meva amiga Mercè creu que ha de recitar el ?David Invicte? com si fos el festival de final de curs de l?escola; perquè el meu germà Adrià no para de reclamar que li encantaria quedar-se el rellotge del meu fill; perquè em sembla que ningú encara no té consciència de tot el que estic patint; perquè estic a mig camí d?un col·lapse nerviós; perquè per molt que m?hi esforci no soc capaç de trobar una ombra d?amor pel meu fill difunt en tota la casa! És que no hi ha una engruna de bondat humana en la nostra família?
B-…
A- Per això jo no volia només un funeral convencional. Per això volia alguna cosa especial, amb una mica de màgia! Jo només demanava una paraula amb una mica de sinceritat en record el meu fill. Una! No és tan fàcil com trobar un elefant o un boabab a Egipte, però si algú ho intentés, segur que algú em podria donar aquesta mínima alegria.
B- Potser si regalessis piruletes amb cada paraula…
A- Bromes, no. Ara no.
B- Tu creus que faria menys mal si en lloc del funeral horrible amb la nostre família horrible, haguéssim seguit al peu de la lletra la teva idea de les paraules?
A-…
B- Trobo a faltar el meu fill.
A- Jo també.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
francesc ets boníssim…m’he rigut i he seguit a correcuita aquest diàleg ,m’he endinsat profundament amb la història…això només ho pot fer un gran escriptor com tu..
que bé que siguis el meu professor!!
ens veiem aviat!!