AraVot

Blog sobre política actual... i no tan actual.

24 de juliol de 2020
0 comentaris

Els armenis de Catalunya demanen pau i diàleg davant del consolat de Turquia

La tarda del divendres 24 de juliol, la comunitat armènia de Barcelona s’ha reunit davant del Consolat de Turquia per protestar contra els atacs i amenaces sistemàtiques de l’Azerbaidjan al poble armeni. La protesta ha estat organitzada conjuntament per l’Associació Cultural Armènia de Barcelona i l’Associació Armènia Catalunya Ararat.

La comunitat armènia es manifestava per clamar pau i diàleg al govern d’Azerbaidjan i denunciar la negligència del govern de Turquia, que els ha estat encoratjant a continuar amb les agressions. Aquests atacs són els segons més grans després dels atacs de l’abril del 2016, quan l’exèrcit àzeri va fer un atac sorpresa a la frontera amb soldats, tancs, helicòpters i drons.

Els enfrontaments actuals van començar el 12 de juliol de 2020 entre les forces armades armènies i les d’Azerbaidjan, concretament a la província armènia de Tavush, i el principal motiu és el conflicte de Nagorno-Karabakh.

Per molts estudiosos el conflicte que inclou a dos estats independents pel control de Karabakh, és de lluny el més important de la regió i pot ocasionar greus implicacions humanitàries i regionals, més dels que ha causat fins ara. El conflicte va començar quan Armènia i l’Azerbaidjan van entrar a l’òrbita de l’URSS. Per acostar Turquia al nou bloc soviètic, l’URSS decidí de cedir l’Alt Karabakh a l’Azerbaidjan, de població turcòfona, encara que la regió era reclamada per Armènia i habitada bàsicament per armenis. L’any 1991, la majoria armènia de Karabakh, decidí de fer un referèndum, boicotat pels àzeris (que representaven un 25% de la població). El resultat del referèndum va ser d’un 99,9% a favor de la independència. El 6 de gener de 1991 la regió proclamava la independència respecte de l’Azerbaidjan. Aquesta proclamació va desencadenar una guerra entre àzeris, que tenien el suport de Turquia, i armenis, que rebien armament de Rússia. La guerra es va allargar fins al 1994, quan es declarà un alto-el-foc.

L’any 1992 per mirar de resoldre el conflicte, es va crear el Grup de Minsk, un organisme sota presidència de França, Rússia i els Estats Units (que és membre de ple dret). El grup va imposar unes condicions per tal de resoldre el conflicte de forma pacífica

Les condicions, a grans trets, són:

 

  • Devolució a l’Azerbaidjan de les províncies que envolten el Karabakh, establint un corredor que connecti la regió amb Armènia.
  • Aprovació d’un estatus provisional per a la regió que garanteixi la seguretat i l’autogovern, i establir l’estatus jurídic definitiu en un futur.
  • Retorn de refugiats i desplaçats a casa seva i garantia internacional de seguretat i manteniment de la pau.

 

Decidida a mantenir la seva integritat territorial, Azerbaidjan es nega a reconèixer la República de Nagorno Karabakh o considerar-lo com un partit igual al conflicte. En lloc d’això, Azerbaidjan ha exigit a negociar només amb Armènia. El president de l’Azerbaidjan, Heydar Aliyev va dir que si Armènia vol que Azerbaidjan negociï amb el NKR llavors hauria de, primer, “retirar les seves tropes dels territoris ocupats” i després deixar d’ajudar a  la república amb pressupost i exèrcit de l’Estat armeni. Azerbaidjan recolza fermament els principis de Lisboa i està tractant de convèncer la comunitat internacional que el conflicte de Karabakh no es tracta de l’autodeterminació per als armenis de Karabakh, sinó un cas d’agressió d’Armènia.

No hi ha una altra solució – a part de mantenir el conflicte congelat amb violacions de l’alto al foc – pel conflicte de Nagorno Karabakh que la absoluta acceptació de les condicions citades per l’OSCE i la seva implementació simultània. Això suposaria per Azerbaidjan un reconeixement forçat que ha perdut el control de l’enclavament, però li permet recuperar les províncies que reclama com a ocupades.

  • En el cas d’Armènia, si accepta els punts imposats pel Grup de Minsk, suposaria un suïcidi polític, ja que l’actual president seria acusat de traïdor per tornar les terres armènies que reclama el govern d’Azerbaidjan i no li garantiria una pau definitiva.
  • En el cas d’Azerbaidjan, si és cert que recuperaria les províncies, però seria qüestió de temps que la majoria armènia de Nagorno Karabakh decideixi independitzar-se deixant en una situació insostenible a Aliyev.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!