Visions del Sàhara Occidental i Palestina
Amb molt pocs dies de diferència m’han arribat, per diverses vies, dos reportatges dirigits per gent d’aquí sobre la difícil situació que es viu al Sàhara Occidental i a Palestina. L’un parla del conflicte polític amb el Marroc, en general. L’altre relata els esforços concrets d’un grup d’activistes per trencar el bloqueig a Gaza. Són moltes les diferències de contingut i de forma que separen aquests dos documents, però la gent amb la que n’he parlat no pot evitar tenir la impressió que tracten del mateix, de dos països amb històries paral·leles. En canvi, els àrabs que he consultat no donen el mateix tracte, ni valoren en els mateixos termes les situacions al Sàhara Occidental i Palestina. És a dir, el que em diuen allà no concorda amb els paral·lelismes que a Occident es tracen entre aquests dos pobles.
Atribueixo la diferent visió del tema al fet que, en general, els àrabs no coneixen la dura realitat del Sàhara, perquè els seus mitjans de comunicació, en referir-s’hi, no parlen de territoris ocupats, ni d’ocupació, ni informen del mur físic que travessa i divideix el seu territori. Això quan se’n parla.
La ignorància sobre el Sàhara a peu de carrer també respon als interessos dels líders àrabs. Al més alt nivell polític, la Lliga Àrab reconeix la sobirania del Marroc sobre la totalitat del territori del Sàhara Occidental, i no accepta els mapes que no integrin el Sàhara en territori marroquí. A més, ha declarat en alguna ocasió que es manté al marge del conflicte, per considerar-lo un afer intern del Marroc. D’altra banda, el fet que la Líbia de Gaddafi hagi estat un dels màxims aliats del Frente Polisario, no ha ajudat a crear cap mena de simpatia per la seva causa, perquè Gaddafi ha estat un personatge incòmode i molt odiat al món àrab.
Pel que fa a Occident, s’hi fa el paral·lelisme entre el Sàhara i Palestina perquè veiem, en tots dos casos, grups de gent forana que desplacen altres grups autòctons forçant-los a convertir-se en refugiats. Hi veiem sofriment i éssers humans víctimes d’una injustícia.
En canvi, al món àrab i al món islàmic, es parteix d’un plantejament inicial diferent. És a dir, el punt a partir del qual es valora la situació d’aquests territoris no coincideix del tot amb el que tenim en compte a Occident. Per exemple, al Sàhara hi veuen un conflicte entre àrabs, entre musulmans. Per tant, és un conflicte intern i consideren que tanta raó pot tenir un bàndol com l’altre. Tan se val que la situació de la seva població sigui la mateixa que a Palestina. Perquè allà hi ha un element que és absent al Sàhara. A Palestina, l’agressor, l’oponent, l’enemic dels desplaçats no és àrab ni musulmà. Per tant, interpreten que es tracta d’un conflicte entre els musulmans i aquest element exterior. Aquest conflicte amb l’invasor obliga, d’entrada, a prendre partit pel bàndol àrab i musulmà.
Aquest sentiment d’implicació amb la causa palestina porta alguns musulmans a mostrar-se disposats a sacrificar la pròpia vida per alliberar un país que senten seu. Un dels casos més recents el tenim en els nou activistes turcs morts el maig de 2010 en l’assalt de la marina israeliana al vaixell Mavi Marmara, que va intentar trencar el bloqueig marítim a Gaza. Palestina, per a ells, era el seu país o, si més no, formava part del que consideren la seva nació. Per això, ningú del seu entorn no s’estranya si hi lluiten i hi moren. Això, encara que hagin sacrificat per la llibertat de Palestina molt més del que bona part dels palestins estan disposats a oferir pel bé comú.
Al Sàhara també hi ha activistes que treballen per la llibertat del poble sahrauí amb la mateixa consciència i tenacitat que els que ho fan per Palestina. Però, en aquest cas, els voluntaris occidentals no compten amb la complicitat dels àrabs ni dels musulmans.
Els fets del Mavi Marmara estan molt ben explicats en el primer dels dos documentals que us comentava al principi de l’article. Es tracta de Fuego sobre el Marmara, un treball de David Segarra que podeu visionar a continuació. Pel que fa al Sàhara, l’associació Haima ha presentat un documental sobre la història del conflicte i la situació dels campaments de refugiats, que aviat podreu veure a Barcelona.
Fuego sobre el Mármara (VO espanyol, subtítols en català)
Saharauis, entre la ocupación y el exilio (VO espanyol)
Aquest documental ha estat produït i realitzat per l’associació Al-Haima. Se’n farà una projecció divendres 16 de desembre, a les 19.30 h al Casal de Joves Palau Alòs, del C. Sant Pere més Baix, 55, de Barcelona. A més, durant el mes de desembre, podeu veure al mateix casal una exposició fotogràfica sobre els camps de refugiats sahrauís de Lluís Rodríguez, membre d’Al-Haima i director del documental.
Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)
_______________________________________________________________
Articles relacionats:
