Tot a punt per la guerra civil a l’Iraq

Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient golf Pèrsic Iraq Bagdad Nínive assiris xiïtes sunnites islamistes Al-Qaida Mossul Alcorà
Un grup de nens iraquians aixequen el dit assenyalant la unicitat de Déu davant d’una clínica de l’Estat Islàmic a l’Iraq i Síria.

S’han accelerat els esdeveniments a l’Iraq. Després d’una dècada arrossegant els mateixos problemes polítics, lluites partidistes, degoteig incessable d’atemptats, malestar dels que manaven amb Saddam i no manen ara, prepotència i autoritarisme de les víctimes d’abans que manen ara…

Ha aparegut en escena un moviment islamista que ha anat guanyant poder i força a base de treballar en regions remotes. La revolta a Síria els ha acabat donant l’impuls necessari per avançar cap a Bagdad. Tenen poques possibilitats d’arribar-hi i encara menys de prendre-la, però no els aturarà res en el seu intent d’imposar a la regió un règim islàmic d’aire medieval.

Han crescut perquè eren lluny de les tropes iraquianes i dels focus d’atenció de la premsa i la diplomàcia internacionals, que porten anys fent una lectura ideològica del conflicte, a més de menystenir l’enorme presència i l’encara més gran influència de grups com l’Estat Islàmic a l’Iraq i Síria.

Tot és ben confús. Per això he volgut resumir la informació al respecte a partir d’una sèrie de preguntes que poden ajudar a entendre i situar en perspectiva els actuals esdeveniments. Quines són les claus del conflicte? Per què ha esclatat precisament ara? És realment una guerra civil? Quin paper hi jugaran els kurds?…

Què ha passat aquesta setmana a l’Iraq?

Uns 3.000 milicians de l’organització Estat Islàmic de l’Iraq i de Síria (EIIS) han ocupat la segona ciutat de l’Iraq i han avançat cap al sud sobre les viles que hi ha en l’eix nord-sud paral·lel al riu Tigris que porta a Bagdad.

Per què?

L’EIIS vol crear un estat islàmic en el territori de majoria sunnita comprès entre l’Iraq i Síria. A més, la seva enemistat amb els xiïtes els porta a declarar que volen fer caure el règim de Damasc i ocupar el sud del país, on els xiïtes són majoria.

La pressa de la ciutat de Mossul, al nord, els permet ara assetjar la capital iraquiana des de tres fronts: la ciutat de Fal·luja, que controlen des de fa mesos (oest), Mossul i les ciutats com Tikrit (nord) i diverses posicions a la província de Diyala on estan consolidant la seva presència (est).

Què és l’Estat Islàmic de l’Iraq i de Síria?

L’Estat Islàmic de l’Iraq i de Síria és una organització militar islamista sunnita violenta i que ha fet de l’odi entre comunitats la seva bandera. Va ser creada a partir de la confluència de diversos grups sorgits durant el període d’ocupació nord-americà. El seu nom original, en àrab, és Estat Islàmic de l’Iraq i el Xam. El Xam és el nom popular per a referir-nos en àrab a la regió geogràfica compresa entre Mesopotàmia i la Mediterrània: Líban, Síria, Palestina i Jordània.

En un primer moment, l’EIIS va ser la branca local d’Al-Qaida. Posteriorment, s’ha distanciat de la cúpula d’aquesta organització, situada a l’Afganistan, però comparteixen els mateixos objectius de creació d’un califat islàmic i d’odi contra la resta de comunitats religioses. A l’Iraq, el seu objectiu final és l’expulsió o l’assassinat de tots els membres d’aquestes comunitats.

Amb la inestabilitat a Síria provocada per l’esclat de la guerra civil, van traslladar molts efectius al país veí, on ha aconseguit consolidar la seva presència i governar sobre tota la regió fronterera amb l’Iraq. L’estratègia del grup per a fer mal sense sortir malparat, ha estat fugir dels indrets amb més presència militar, fer-se forts en pobles i àrees remotes i llençar una guerra de guerrilles amb atacs llampec contra l’exèrcit.

Per què l’ofensiva s’ha produït ara?

1. Presència en el territori. L’EIIS fa anys que circula pels voltants de Mossul, però no ha estat fins fa poc que ha consolidat la seva presència a les principals ciutats sunnites de l’oest. De fet, des que es va crear ha mantingut ininterrompudament bases militars a la zona desèrtica propera a Síria, però mai no havia controlat ciutats grans.

2. Més recursos. El control geogràfic i econòmic de l’est de Síria ha permès a l’organització reforçar la seva posició a tots nivells. S’ha enriquit, ha capturat nombrós armament de l’exèrcit de Síria i ha pogut preparar amb la tranquil·litat i tots els recursos necessaris l’assalt de Mossul. Paral·lelament, les crides d’organitzacions islàmiques a sumar-se a la guerra contra el règim sirià han atret milers de musulmans de tot el món que han augmentat la capacitat de l’EIIS de lluitar en nous fronts.

3. Acord amb les tribus. Des de la caiguda del règim de Saddam Hussein, la comunitat sunnita ha estat apartada dels cercles de poder i, fins i tot, molts sunnites sense cap influència van perdre les seves feines com a funcionaris o ens les forces de seguretat. Els nord-americans van poder posar fi ara fa deu anys a un aixecament militar dels sunnites contra les noves autoritats. Però la situació política i el repartiment del poder no ha canviat gens i els sunnites fa mesos que han reprès les vagues i les manifestacions contra el govern de Bagdad.


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.


En aquest context ha irromput amb força l’EIIS, que ha evitat donar a l’Iraq la imatge de grup sanguinari que s’ha guanyat a Síria, on perpetra tota mena d’atrocitats contra els membres dels grups rivals. Per això s’ha acostat a les tribus sunnites amb voluntat de crear aliances i complicitats. Ha combatut amb les armes els grups sunnites partidaris del govern. Però un cop els ha vençut, ha anunciat la seva voluntat de no prendre represàlies ni tractar cap sunnita de traïdor.

Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient golf Pèrsic Iraq Bagdad Nínive assiris xiïtes sunnites islamistes Al-Qaida Mossul Alcorà

Mapa de la BBC amb la distribució geogràfica de les tres principals comunitats iraquianes. No hi apareixen els assiris, ni els turcmans ni els yazidites.

Ha començat una guerra civil?

La fugida cap al sud de l’exèrcit durant l’arribada de l’EIIS a Mossul, ha situat l’Iraq en el punt de sortida d’allò que des d’avui ja podem anomenar guerra civil. Avui, les fronteres del front de guerra i els límits de la presència de les tres grans forces militars iraquianes pràcticament coincideixen amb les fronteres comunitàries:

  • Al nord hi ha els peixmergues, que controlen la regió autònoma kurda i les àrees fora d’aquesta autonomia poblades per kurds.
  • El territori de l’oest i el nord de Bagdad de majoria sunnita està controlat per l’EIIS.
  • El centre i el sud del país, de població xiïta està controlat per les forces de seguretat de l’Estat.

A més, amb l’acord de l’EIIS amb les tribus sunnites, ja podem afirmar que les tres forces militars i els caps que les dirigeixen són els màxims representats de cadascuna de les tres comunitats majoritàries.

Per si això no fos prou, amb l’arribada de milicians xiïtes que lluitaven a Síria i noves tropes enviades pel règim de l’Iran xiïta, la guerra de l’Iraq consolida, cada dia que passa, el seu caire sectari.

Ara què passarà a l’Iraq?

1. Si l’exèrcit fa retrocedir l’EIIS. Això significaria tornar a la situació inicial, de fa uns mesos. Com cap de les dues parts ha mostrat cap voluntat de diàleg, podem donar per fet que la situació tornarà a esclatar en un període més o menys llarg de temps, depenent de la capacitat de les tropes iraquianes d’imposar la pau als carrers per la força o bé de la capacitat de les autoritats per ensabonar a base d’ajuts econòmics alguns líders tribals sunnites. La bona sintonia de l’EIIS amb moltes forces locals sunnites i el seu arrelament al territori apunten que l’organització mantindrà la seva presència en la regió, passi el que passi.

2. Si l’exèrcit no pot fer retrocedir l’EIIS. En principi, això no passarà perquè Bagdad compta amb el suport logístic de l’Iran i pot arribar a rebre ajuda dels Estats Units. A més, els peixmergues poden donar un cop de mà des del nord. Finalment, la probable victòria de l’exèrcit sirià en la guerra que té lloc al país veí serà clau per a assetjar els islamistes des de diversos fronts i vèncer-los. Tanmateix, els combats poden durar tant de temps que algunes de les fronteres entre rebels i govern acabin per consolidar-se.

Tant en un cas com en l’altre, a llarg termini es poden donar tres situacions:

1.  La més probable: que el conflicte s’eternitzi i que els xiïtes facin ús de la seva majoria demogràfica per imposar per la força la seva autoritat a tot el país. Més endavant, en algun moment de la història, els sunnites tornaran a prendre el poder per a sotmetre i humiliar els governats d’avui, que al seu torn…

2.  La més desitjable: que els iraquians se n’adonin que aquestes fronteres contra les quals protesten, efectivament, són artificials i van ser dibuixades segons el caprici dels d’europeus. Per tant, s’han de desfer. Això implica la creació d’un estat federal, a l’estil del què vaig proposar en el seu moment per a Síria. O bé, la unió de les zones sunnites, les mateixes que controla avui l’Estat Islàmic, en un nou estat. És a dir: una autoritat política i unes fronteres per a cada comunitat.

3. La menys probable i menys desitjable: que una comunitat s’imposi per les armes sobre l’altre d’una forma tan brutal, sanguinària i cruel que els supervivents de la comunitat derrotada siguin tan pocs i estiguin tan dispersos que acabin desapareixent. Això que sembla una absurditat és el que va passar en amb comunitats en el seu temps tan nombroses com els armenis a Turquia, els circassians al Caucas, o el que estan vivint els assiris, els yazidites i els turcmans ara mateix, mentre llegiu aquestes línies, al nord de l’Iraq, a la plana de Nínive. O als jueus de les muntanyes del Iemen.

Què faran els kurds?

Els kurds van a la seva. Avui, com durant el sagnant enfrontament entre sunnites i xiïtes posterior a la caiguda de Saddam Hussein, es miren des de la distància un conflicte que, en certa mesura, consideren una qüestió interna dels àrabs.

El govern necessita els peixmergues kurds per atacar l’Estat Islàmic des de diversos fronts. Però els kurds porten una temporada enfrontats al govern xiïta. La tensió va pujar uns graus quan el govern de la regió autònoma kurda va inaugurar un oleoducte construït amb ajuda de Turquia per l’exportació del cru a través del país veí.

Com a represàlia contra aquesta llibertat d’acció dels kurds, el govern de Bagdad va decidir deixar de pagar el percentatge per l’ingrés nacional de la venda de petroli que els correspon. De totes maneres, a ells tan els fa, perquè segueixen venent el cru extret en el seu territori, sense passar comptes amb l’Estat.

Amb tot, el més probable és que els peixmerga pressionin l’EIIS des del nord. A canvi, però, segur que demanaran al govern de Bagdad que doni per tancada la batalla pel control de la ciutat petroliera de Kirkuk, el control de la qual es disputen els kurds, els àrabs i els turcmans.

I la resta de comunitats?

Fugiran cap a altres províncies. Segurament per a no tornar.

Abans de la caiguda de Saddam Hussein hi havia a la ciutat de Mossul 30.000 cristians. La setmana passada, en quedaven uns 3.000, la majoria dels quals ha fugit dels milicians de l’Estat Islàmic. Avui, la segona ciutat de l’Iraq és una ciutat sense cristians per primera vegada en 1.800 anys.

Ben aviat tampoc no hi quedarà ni un yazidita a la regió. En una setmana han fugit cap a la regió autònoma kurda unes 4.000 famílies que professen la religió pròpia dels kurds abans de la islamització.

Pel que fa als Turcmans, que es concentren en les viles que envolten les grans ciutats del nord i un nombre significatiu dels quals és xiïta, estan a l’expectativa de l’avenç de les milícies islamistes. Algunes fonts ja han predit un èxode massiu d’aquesta comunitat capa Turquia.

Autor: Jordi Llaonart. (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)
_______________________________________________________________
Articles relacionats:


Els mapes de la revolta a Síria

L’Iraq: 10 anys d’una transició cap a la inestabilitat

El malentès de civilitzacions

Israel té un pla per als cristians de Palestina
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Iraq i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*