Kuwait, els demòcrates i la democràcia

Kuwait ha esta notícia aquest dies per un incident que tots els mitjans estrangers no han tingut cap dubte alhora de situar dins el moviment prodemocràtic de l’anomenada “primavera àrab”. L’ocupació del Parlament per part d’un grup de manifestants (en un primer moment en parlava de milers, després de centenars i, finalment, de desenes) s’ha tendit a descriure com el preludi d’un conflicte civil entre la cúpula del règim i els demòcrates.

Entenc que els mitjans vulguin donar una visió de conjunt, i situïn encertadament l’entrada per la força d’un grup de manifestants al Parlament, en el context d’una creixent consciència popular a favor d’alçar la veu contra tot allò que percebem com una injustícia o negatiu pels nostres interessos. Amb tot, cal tenir en compte que aquest despertar de les consciències no és exclusiu del món àrab, perquè s’està produint al Pròxim Orient i també a Occident, al nord i el sud.

Per tant, informar que “la gent concentrada a la plaça -davant del Parlament- entona consignes que es van sentir també a la plaça Tahrir del Caire, a Egipte” (web de tv3 el 17/11/2011), és voler donar a entendre al lector que el perfil dels manifestants de Kuwait es correspon al dels joves demòcrates que van foragitar Mubàrak del poder a Egipte. Això, sense oferir cap prova en aquest sentit.

En canvi, si el redactor ens hagués volgut fer creure que els kuwaitians són més aviat antisistema i d’esquerres, podria haver relacionat la manifestació de Kuwait i els indignats de la Puerta del Sol de Madrid, cosa que no hauria estat tècnicament mentida, perquè el malestar popular respon a uns patrons similars en tots dos països, però que tampoc no hauria reflectit la realitat.

Així, tot i que el sentiment d’indignació de molts kuwaitians és el mateix que el de qualsevol egipci o europeu, els objectius, els motius i els interessos que els porten a ocupar el Parlament per la força són ben diferents. De tot plegat en parlo en l’entrevista que m’han fet els serveis informatiu de Catalunya Ràdio i que trobareu al peu d’aquest article

No vull amagar l’evidència que en una part significativa de la població de Kuwait s’hi ha generat un malestar que ha desembocat, entre d’altres, en un moviment de protestes contra el primer ministre. Les manifestacions són prou importants i han concentrat una bona càrrega de tensió i violència, com mostra la crònica de la televisió Al-Watan.

http://www.youtube.com/watch?v=ngTS1kYn_34?rel=0

Amb tot, cal tenir ben present que, el fet de criticar el règim no converteix automàticament ningú en demòcrata, ni implica la voluntat de canvi de règim, com ja vaig explicar en la conferència per Amnistia Internacional i en l’article Els motius de la revolta líbia.

Pel que fa a Kuwait, les protestes són el resultat de la coincidència en el temps de diversos factors i interessos. D’una banda, en l’àmbit ideològic, creix -poc- el pes dels moviments liberals i demòcrates que reclamen la fi de la tutela que la família de l’emir exerceix sobre les institucions i el sistema, que malgrat tot és democràtic.

Paral·lelament, creix -més- el pes dels moviments polítics opositors de caire tribal i islamista, que desperten les simpaties de molts kuwaitians que han començat a patir les conseqüències de la contenció de la despesa pública a la qual obliga l’actual conjuntura mundial. Aquests grups es mouen inspirats pel desig de les seves tribus de prendre el lloc que ara ocupen les famílies de l’entorn de l’emir.

Per comprendre l’esclat antigovernamental de Kuwait cal tenir en compte que aquesta crisi està basada, en bona mesura, en l’àmbit de la defensa dels interessos particulars, més que no pas en ideologies polítiques. De fet, mentre les dictadures veïnes basen l’estabilitat del règim en la por, a Kuwait l’estabilitat es basa en els diners. És a dir, en la capacitat de l’estat de donar diners als ciutadans sense demanar res a canvi, amb l’objectiu de complaure els seus desitjos i tenir-los contents per desactivar qualsevol possible motiu de malestar. El fet que l’Estat disposi de la capacitat de ser el protector, el benefactor, i l’ocupador de tots els ciutadans és bo i envejable. No hi ha cap país occidental que tingui tanta cura dels seus ciutadans com els països del golf Pèrsic.


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.


El problema apareix quan les ajudes socials, els salaris i les prestacions creixen a un ritme desbocat que, tard o d’hora, situa l’Estat en la disjuntiva de seguir oferint als seus ciutadans un nivell de vida de pel·lícula o bé, de moderar la despesa.

En aquest context, a Kuwait s’han multiplicat els casos de descontentament i protestes relacionades amb els primers símptomes que l’Estat no pot respondre a les demandes dels kuwaitians, al ritme i en les quantitats a les quals els tenia acostumats. Els fets es van precipitar l’any passat, quan l’Estat va apujar més d’un 15 per cent els sous dels 3.000 treballadors estrangers dels ports en vaga i un 66 per cent als tècnics kuwaitians d’aduanes, per evitar l’aturada de les exportacions de petroli. Immediatament, els professionals d’altres sectors també van reclamar una pujada de sous i es van declarar diverses vagues de protesta inèdites al país.

Fins i tot sectors professionals on hi regna una sincera satisfacció pels seus salaris, van protestar exigint un augment de sou. Els treballadors de la companyia aèria nacional també van fer vaga. Un dels punts clau de la negociació amb l’empresa era l’exigència de poder volar en primera classe, en comptes de turista, en els vols gratuïts que la companyia posa a disposició dels seus treballadors.

Aleshores és quan apareixen els polítics opositors amb noves denúncies de corrupció contra els membres del govern, i recorden al poble kuwaitià que el món està dempeus reclamant els seus drets i que, ara, és el seu torn.

Malgrat la legitimitat dels atacs a l’actual govern, convé recordar que els opositors també han participat amb molt de gust de totes les facetes de la corrupció (suborns, compra de vots, favoritismes, pujades de sous injustificades). A més, alguns dels líders de la revolta són un dels principals obstacles que ha impedit que Kuwait s’hagi enlairat com a centre comercial i econòmic de nivell regional, com ho han fet la resta de capitals del Golf: Abu Dhabi, Doha, Dubai, Manama. A Kuwait s’acostuma a comentar que la democràcia ha estat el gran problema pel desenvolupament econòmic de l’emirat, perquè tot s’ha de discutir i decidir al Parlament, i durant molt de temps, els opositors hi han vetat molts projectes per sistema, pel simple plaer de boicotejar la casa de l’emir.

Precisament alguns dels diputats opositors que acusen de corrupte el primer ministre són els mateixos que van cedir als suborns econòmics de l’emir perquè deixessin d’oposar-se al reconeixement ple dels drets polítics de les dones.

D’exemples com aquests n’hi ha moltíssims i, el fet que s’acusi el primer ministre d’un delicte que forma part de la rutina de la classe política, és senyal que darrera de les protestes s’hi amaguen moltes intencions que responen a l’especificitat i la realitat pròpia i única de Kuwait. En fi, la crisi kuwaitiana va més enllà de la lluita entre demòcrates i persones fidels al règim. Això és el que vaig mirar d’explicar en aquesta entrevista pels serveis informatius de Catalunya Ràdio:

Enllaç a l’entrevista

Per escoltar l’entrevista sobre Kuwait, avanceu
el cursor del reproductor fins el minut 6:50

De tot el que hi dic, destacaria la darrera resposta relativa al paper del Parlament a Kuwait. Estic segur que us sorprendrà.

Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)
_______________________________________________________________
Articles relacionats:


A Kuwait tot és gratis

Bahrain, l’última batalla pel control del golf Pèrsic

Qatar Foundation, nosaltres i la democràcia

Els motius i la història recent del radicalisme islamista al Pakistan


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Kuwait, Periodisme-Entrevistes i conferències | s'ha etiquetat en , , per arabislam | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent