Publicat el 11 de juny de 2014

Al-Qaida* ja controla la segona ciutat de l’Iraq

 Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient golf Pèrsic Iraq Bagdad Nínive assiris xiïtes sunnites islamistes Al-Qaida Mossul Alcorà

L’Estat Islàmic a l’Iraq i al Xam, la branca regional d’Al-Qaida*, ja controla la segona ciutat de l’Iraq. Han ocupat l’aeroport, les televisions i la seu del govern regional de Mossul. Les hores prèvies a la presa de la capital del nord del país per part de més de 3.000 milicians islamistes han estat marcades per escenes tan patètiques com la que podeu veure en el següent vídeo, on apareixen vehicles de l’exèrcit fugint mentre grups de nens els llencen pedres. Encara no sé si els nens volien fer fora els soldats o els castigaven per la seva covardia.

Avui, Al-Qaida* amplia la seva presència i reforça el seu poder al nord-oest de l’Iraq gràcies a les nombroses armes i equips militars que ha aconseguit a Mossul. Ara tenen un arsenal d’armes fabricades als Estats Units nou de trinca: des de pistoles fins a desenes d’helicòpters. I ara què passarà?

http://www.youtube.com/watch?v=eGYrQAEuhmg?rel=0

 
Crec que bona part dels problemes que derivin de la presència d’Al-Qaida* a Mossul se solucionaran amb el pas del temps. Perquè, tard o d’hora, la població iraquiana local se n’afartarà de les polítiques violentes i repressives d’una Al-Qaida* farcida de dirigents i voluntaris estrangers, i els farà fora. Això és el que va passar fa una dècada a la regió central del país, durant el període d’ocupació nord-americà. La probable victòria de l’exèrcit sirià en la guerra civil que té lloc al país veí també ajudarà a tancar el setge sobre Al-Qaida*.

A més a més, el control regional de l’Estat Islàmic, encara que sigui temporal, també provocarà danys irreparables, com la desaparició de cultures mil·lenàries a causa de la fugida massiva de les famílies no musulmanes que habiten Nínive, la regió compresa entre Mossul i la frontera de Síria. Gent que hi té parents em diu que ja n’han marxat 1.000 famílies cristianes. No he pogut confirmar les dades, però me les crec perquè estic convençut que les 1.000 famílies, si no han marxat avui, marxaran ben aviat.

La mort de les minories

Fins ara, l’extinció de les comunitats cristiana i yazidita a Nínive era una possibilitat, però si ningú no fa fora aviat Al-Qaida* de Mossul, des d’avui aquesta possibilitat s’haurà transformat en una realitat, en una qüestió de temps.

Des de la caiguda del règim de Saddam Hussein els assiris cristians i els yazidites han patit l’oblit de les autoritats nord-americanes, iraquianes i internacionals. L’opinió pública mundial també ha passat olímpicament de la repressió i els intents diaris d’esborrar del mapa les minories de l’Iraq.

Des que va caure el règim de Saddam Hussein les minories de la plana de Nínive han reclamat ajudes concretes. I no els n’hem donat cap: ens han demanat tenir més presència al procés polític de la redacció de les lleis del nou Iraq per a defensar millor els seus interessos i una regió autònoma que els permetés garantir la seva integritat territorial com a pobles i física com a individus. Els països occidentals ocupàvem l’Iraq i no els vam oferir cap protecció política ni militar.

De fet, quan els soldats nord-americans i britànics es barallaven amb els seguidors de Saddam Hussein al centre del país, les milícies kurdes ocupaven les àrees rurals de Nínive, mentre que Al-Qaida va iniciar un setge sobre Mossul que ha finalitzat aquesta setmana i durant el qual ha perpetrat contra els yazidites el segon atemptat terrorista més mortífer de la història.

Efectivament, els atacs més sanguinaris al nord de l’Iraq han estat perpetrats per Al-Qaida. Però cal recordar que els darrers anys la milícia kurda del Partit Democràtic del Kurdistan també ha agredit de forma constant els assiris i els yazidites. Per a més informació, llegiu l’article Les víctimes dels kurds.

Curiosament, els peixmergues kurds que els darrers anys han ocupat amb la intenció d’annexionar-se les viles cristianes de la plana de Nínive, que són fora de la regió autònoma kurda, avui s’han convertit en l’exèrcit que protegeix i garanteix la seguretat de les famílies cristianes del camp de Mossul de les urpes d’Al-Qaida*.

Lluita desigual

Per tant, les minories a l’Iraq estan oblidades, soles, òrfenes. Els assiris, innocents ells, miren cap a Europa somiant de rebre una declaració, una ajuda, un gest de suport: “Com pot ser que el continent de la democràcia i les llibertats, que també és la unió de països cristians d’Europa no mogui un sol dit per nosaltres?”.

No estic segur que els europeus actuem correctament quan analitzem les necessitats dels actors dels conflictes que castiguen els pobles que hi ha més enllà de les nostres fronteres d’acord amb les nostres normes locals. És a dir, amb una objectiva equidistància o per criteris ideològics, pel simple motiu que la resta del món no ho fa. A més, com a resultat d’aquesta voluntat d’intervenir a Orient d’acord amb patrons ideològics i no culturals, es dóna la paradoxa que deixem venudes les comunitats amb les que tenim més coses en comú.

Per exemple, a Síria i l’Iraq, els sunnites compten amb suport polític, logístic i militar de països com Qatar, l’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units, Turquia, Kuwait i els Estats Units. Mentre que els xiïtes tenen aliats al Líban i l’Iran. Pel que fa als Kurds i Turcmans, estan protegits pel Kurdistan autònom i Turquia, respectivament.

Si Europa no vol fer cap declaració pública en favor dels cristians de l’Iraq com a comunitat, com a mínim hauria de fer-ne una a favor dels éssers humans que tenen més amenaçades la seva llengua, cultura i religió, que són, precisament, els cristians.

*L’Estat Islàmic a l’Iraq i Síria no és exactament Al-Qaida. És un grup creat a partir d’aquest. Amb tot, la coincidència ideològica i els objectius de les dues organitzacions és total. A més, molta gent no coneix l’Estat Islàmic, però la majoria de lectors sap situar Al-Qaida en el mapa polític internacional. Per això m’he referit en aquest article al grup islamista que assetja l’estat iraquià des de Mossul com Al-Qaida.  

Autor: Jordi Llaonart. (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)
_______________________________________________________________
Articles relacionats:


Els mapes de la revolta a Síria

L’islam i els interessos de França a l’Àfrica

El malentès de civilitzacions

Els motius i la història recent del radicalisme islamista al Pakistan


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Iraq | s'ha etiquetat en , , per arabislam | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent