Sotxi: F1 i Olimpíades a la terra del genocidi del poble circassià

Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient golf Pèrsic Egipte Germans Musulmans Mubarak Síria alcorà
Manifestació a Istanbul per protestar per la manca de reconeixement del poble circassià per part de l’organització dels Jocs Olímpics d’hivern a Sotxi.

Precisament en el 150 aniversari de la victòria militar russa sobre els circassians i del punt àlgid del genocidi i la neteja ètnica soferta per aquest poble, la capital històrica de Circàssia ha estat l’escenari de la darrera exhibició del poder econòmic rus, situada en el marc dels Jocs Olímpics d’hivern (7-23 de febrer) i del Gran Premi de Rússia de Fórmula 1 (10-12 d’octubre). Ja us en vaig parlar fa dos anys en l’article Les minories comencen a fugir de Síria.

Els responsables del Gran Premi i dels Jocs s’ha negat a incloure cap referència al poble circassià en les cerimònies. Però què poden esperar els descendents de les víctimes del genocidi d’una organització que ha aixecat la vila olímpica sobre una fossa comuna on hi ha enterrats milers de víctimes de l’expansionisme rus?

Sotxi és la capital d’un poble en vies d’extinció que va ser víctima d’un dels principals genocidis perpetrats entre els segles XIX i XX per les grans potències de la regió. A mitjan segle XIX, la Rússia imperial va enfrontar-se als pobles del Caucas per estendre la seva frontera fins les costes del mar Negre.

En l’ofensiva, coneguda com la guerra del Caucas, entre 500.000 i 1.000.000 de circassians musulmans van morir o van ser desplaçats a territori de l’Imperi Otomà en acabar la guerra, el 1864. Algunes fonts eleven la xifra de víctimes del genocidi fins a 1.500.000.

Al seu torn, els turcs rebien en aquella època amb els braços oberts els desplaçats musulmans d’altres territoris, en el marc de la seva pròpia neteja ètnica de cristians que va culminar amb el genocidi dels pobles armeni, assiri i grec de la segona dècada del s.XX.

A causa de l’origen caucàsic de molts habitants del Pròxim Orient, és d’allò més normal trobar-se pels carrers de ciutats com Amman ciutadans locals rossos i amb els ulls clars. Són els descendents de les víctimes del genocidi. En l’escena de la pel·lícula Lawrence d’Aràbia en què l’espia britànic és capturat pels turcs es fa referència a aquest fet.

VO anglès

Traducció de l’inici del diàleg:
-Tens els ulls blaus. He dit que tens els ulls blaus!
-Sí, efendi.
-Ets circassià?

-Sí?… i el diàleg segueix.

Els circassians tenen vincles amb els pobles d’Abkhàzia, que ocupa un territori en disputa entre Rússia i Geòrgia, així com els pobles de Txetxènia i Daguestan. Algunes fonts anomenen Circàssia la regió que comprèn totes aquestes repúbliques de població musulmana. Amb tot, els circassians originaris de la costa del mar Negre tenen poc a veure amb els corrents polítics i religiosos que han arrelat els darrers anys a les repúbliques més muntanyoses de l’interior. De fet, els circassians tenen fama de ser persones formades i amb un posicionament polític i religiós moderat. Per tant, l’amenaça terrorista de la qual parlen els mitjans que cobreixen els Jocs de Sotxi té més a veure amb la situació d’indrets com Txetxènia que amb les reivindicacions de la diàspora circassiana al Pròxim Orient.


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.


Circassians al Pròxim Orient

En acabar la guerra del Caucas, un bon nombre de les famílies que van fugir de l’ocupació russa van desplaçar-se fins les actuals Turquia, Palestina, Síria i Jordània, on la seva presència encara és prou significativa. Per exemple, van arribar a ser majoria a Qunitra, la capital dels Alts del Golan, i van intentar convèncer sense èxit el poder colonial francès perquè els ajudés a crear al Golan la nova nació de Circàssia. Els circassians de Síria avui han de fer front a un nou desplaçament.

Allà on són més presents i coneguts és a la veïna Jordània, on representen un u per cent de la població, disposen de dos escons al Parlament. A més, com des de la seva arribada han mantingut una relació cordial amb totes les tribus i faccions jordanes, són vistos com una comunitat neutral en les lluites pel poder i, gràcies a això, són els encarregats de formar la guàrdia personal del rei.

Amb tot, la seva presència a l’exèrcit i en les esferes del poder es remunta a la seva arribada a la regió, quan van ser integrats en grans nombres a les forces de seguretat de l’Imperi Otomà.

Pel que fa a la regió de Sotxi, bona part de la població autòctona va ser assassinada o en va ser expulsada i, després del genocidi, les autoritats de Moscou van repoblar la regió amb població de diverses parts de l’imperi, sobretot russa. Posteriorment, aquesta ciutat costera es va posar de moda com a centre turístic. De fet, Stalin hi tenia la seva datxa favorita.

La celebració el 2014 dels Jocs Olímpics i del Gran Premi de Fórmula 1 marquen un altre fita en la història d’aquesta regió. Potser marcaran el triomf final de Moscou i la fi definitiva de l’empremta circassiana a la regió.

Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)
_______________________________________________________________
Articles relacionats:


Síria: conflicte polític o de religions?

El primer genocidi del s.XX

Partits nacionalistes kurds:
la quinta columna del poder central

Proposta de solució a la crisi de Síria
Aquesta entrada s'ha publicat dins de arabislam, Circàssia i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*