El govern de Síria ha anunciat que el nou himne nacional serà, a partir de desembre de 2025, “A la recerca de la glòria”, la cançó que ha representat el país de forma oficiosa des de la caiguda del règim de Baixar al-Assad, el desembre de 2024. Després de desfer-se de la bandera baassista i de refer l’escut d’armes del país, ha arribat el torn d’actualitzar la melodia i els versos de l’himne.

Himne “A la recerca de la glòria” amb subtítols en àrab.

“A la recerca de la glòria” substitueix “Guardians de la Pàtria”, himne adoptat el 1938, dos anys després del tractat d’independència pactat amb França i set anys abans de la independència efectiva, i que ha estat vigent fins al 2024. Només va ser deixat de banda durant el breu període en què Síria i Egipte es van fondre en un sol estat (1958-1961).

El nou himne no és una composició d’ara. La lletra és del poeta i diplomàtic Omar Abu Risha (1910-1990). Pel que fa a la melodia, és del libanès Mohammed Salim Flaifel (1899-1986) que també és l’autor de “Guardians de la Pàtria”, de l’actual himne de l’Iraq i de l’himne de Palestina vigent fins al 1996. A més d’això, diuen que va ser el descobridor de la cantant Fairuz.

De fet, abans de l’arribada del president Ahmad Xaraa al poder, ja s’usava com a tema patriòtic. Ho podeu comprovar en aquest vídeo del Ministeri d’Informació publicat durant la guerra, en què s’escenifica la lluita de l’exèrcit sirià contra els islamistes.

Així doncs, l’himne nacional “Guardians de la Pàtria”, vigent de 1938 a 2024, ha passat a ser una melodia del passat.

És del tot natural que les noves autoritats vulguin desfer-se dels símbols de l’antic règim, per donar una nova imatge al país que estan reconstruint. Amb tot, no sabem quina legitimitat té un govern que s’autoanomena de transició per canviar la bandera, l’escut d’armes i l’himne del país. Llegiu la segona part de l’article El nou règim de Síria, contra les minories per conèixer el poder que s’ha atorgat l’autoproclamat president Ahmad Xaraa.

Ara bé, no manquen motius per prendre aquesta iniciativa. Per exemple, en el cas de l’escut, el mateix disseny de l’àliga de Quraix ha estat vigent durant vuitanta anys, des del 1945. Jutgeu vosaltres mateixos el canvi.