Publicat el 16 de maig de 2017

Si un gihadista mata un porc no és notícia, però si un porc…

Món àrab Pròxim Orient golf Pèrsic islam islàmic musulmans Alcorà Síria IraqImatge: Regió a cavall de les províncies de Diyala, Saladí i Kirkuk afectada per la proliferació descontrolada de porcs senglars

Els principals mitjans de comunicació d’Europa s’han fet ressò de la mort a l’Iraq de tres membres d’Estat Islàmic sota les peülles de desenes de porcs senglars salvatges.

Els fets van tenir lloc el 23 d’abril, però la notícia no va aparèixer fins al 26 d’abril, en tots els mitjans i amb poques hores de diferència, quan en va parlar el diari anglès The Times. [L’estesa pràctica periodística de deixar en mans de les grans agències la decisió de què és i què no és notícia mereix una reflexió. Però aquest no és l’objectiu de l’article].

El cas és que el dia de sant Jordi la televisió iraquiana Alsumaria va informar que tres membres de l’Estat Islàmic van morir al sud de Kirkuk a causa de l’atac d’un ramat de porcs salvatges.

Els diaris europeus van interpretar els fets com una simple casualitat, i molts lectors els devien comentar amb un toc de macabre hilaritat a causa del fet que els gihadistes van morir trepitjats per una de les bèsties que més odien en aquest món. Però els mitjans locals van situar la notícia en un context que va més enllà de la simple anècdota.

La presència massiva de porcs salvatges en aquella regió és un problema molt greu. Poques hores abans de la mort dels tres terroristes, Alsumaria publicava les declaracions d’un responsable polític de la veïna província de Diyala, que advertia del greu perill per a l’agricultura que suposa la proliferació descontrolada de porcs senglars.

El més curiós del cas és que els porcs han proliferat en l’àrea situada entre les regions de Diyala i Saladí controlada per l’Estat Islàmic, precisament a causa de la presència dels gihadistes. Des que hi van arribar, la inestabilitat s’ha apoderat de la regió, la població civil fuig i molts pagesos abandonen la terra.


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.


Els mitjans locals van començar a fer-se ressò del problema mesos enrere. Algunes notícies ens recorden els cada cop més freqüents accidents de carretera a causa de l’abundant presència de porcs en la via que comunica Kirkuk amb la capital. D’altra banda, ara fa un any que en aquella regió es van deixar de conrear més de 4.000 hectàrees dedicades al blat de moro a causa de l’enorme presència de porcs salvatges.

El dia que els porcs van matar els tres terroristes, el responsable citat pel Alsumaria en la notícia del matí declarava: “Hem de desenvolupar plans per fer front a la proliferació de salvatge dels porcs senglars i treballar per a reduir-los perquè el seu impacte no es limita al sabotatge dels cultius agrícoles. També constitueix una amenaça directa per a la vida, especialment dels nens, les dones i els civils.” Al vespre, un ramat de porcs salvatges matava tres milicians d’Estat Islàmic que s’amagaven en un canyar.

Diuen que la resta del comando terrorista es va venjar matant els porcs senglars que hi van trobar. La ràbia de veure els seus companys morts per els unglots d’un grapat de porcs els devia fer bullir la sang. Com tots sabeu, el rebuig del porc per part dels musulmans ve de lluny.

Per què els musulmans abominen i no mengen porc?
D’entrada, cal recordar que els musulmans no són els únics que no mengen porc. La mala opinió que mereix aquest animal es deu al fet que és una bèstia bruta que s’alimenta del rebuig i es rebolca en el fang. En el cas de l’islam, a més, l’Alcorà explicita la prohibició de consumir carn porcina (Al-Baqara, 2: 173).

«Perquè [Déu] només us ha prohibit, ha fet sagrat i intocable, per a tots vosaltres, que no es pot menjar, la carn d’animals que estiguin morts, i no matats ritualment al davant vostre, la sang i la carn de porcs o altres porcins, i tampoc si s’ha ofert a altres deïtats, que no siguin Déu. Però si algú es veu necessitat –no pel desig o per contradir-, aquest no peca. Al·là és sempre Perdonador, Misericordiós!»
(Traducció de l’àrab al català de Míkel de Epalza publicada el 2001 per Proa).

Escolteu l’aleia 173 de la sura 2 de l’Alcorà recitada per l’eritreu Tawfiq As-Sayeg (heu de clicar ► en la part inferior esquerra de la finestra per sentir la recitació).

Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)


Podeu deixar els vostres comentaris en aquesta mateixa pàgina (una mica més avall i no cal que hi poseu l’e-mail si no voleu), o en el nostre Facebook.

Totes les opinions són benvingudes.

_______________________________________________________________
Articles relacionats:


El més llegit

Articles per categoria

Què és l’Estat Islàmic i què passa a l’Iraq i Síria

Per entendre l’Iraq


  1. Tinc la impressió que no mengen porc perquè ho diu l’Alcorà, però això d’abominar el porc, no crec que sigui així. És com un animal més.
    Una cosa interessant a ressaltar. L’islamista aquell deia ” També constitueix una amenaça directa per a la vida, especialment dels nens, les dones i els civils.”
    Tot i que ho son menys del què ens pensem, és conegut el masclisme dels països musulmans. Fixeu-vos en aquesta frase que diu moltes coses.
    “nens, dones i civils” Dintre dels civils els nens i les dones ja hi son. En tot cas sembla que volen remarcar això de nens i dones. És com quan cau una bomba i diuen “entre els morts hi ha tantes dones i nens”, com si fos més greu que mori una dona que un home. És la tradició masclista, en aquest cas idèntica a la d’aquí (aquí també es deia i encara es diu aquesta frase) que creu que fer mal a una dona és més de covard i més greu que fer mal a un home.
    També ho demostra que del total de persones assassinades, als països àrabs només al voltant del 18% són dones, en el conjunt mundial, el 22% son dones, i a Europa, el 35% son dones. (http://www.datosmacro.com/demografia/homicidios?anio=2014) Això fulmina totalment la imatge que han volgut donar a Espanya que matar o maltractar una dona és masclisme (Espanya és l’únic país del món que a la violència de gènere li diuen violència masclista quan ho fa l’home).

    1. 1. Potser hauria d’haver dit “rebutgen” en comptes d’”abominen”? Abominar sona molt malament, però no deixa de ser un rebuig a una cosa que consideres dolenta.
      2. Les declaracions sobre el perill que representen els porcs per als nens i les dones les va fer un responsable polític de província iraquiana de Diyala .
      3. Efectivament, “civil” inclou “dones i nens”. Interpreto que el polític menciona “nens, dones i civils” perquè diu civil en contraposició a militar i pels antecedents socials que comentes. En el context de l’Iraq s’entén que els que lluiten són homes de mitjana edat i que en queden fora nens, dones i ancians.
      4. Gràcies per les dades i l’enllaç. Molt interessant.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Al-Qaida, arabislam, Iraq, Islam, Periodisme-Opinió | s'ha etiquetat en , , , per arabislam | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent