Revolta a Síria: em sorprèn que us sorprengui

M’ha sorprès sentir aquest matí als informatius de TV3 que les protestes que es viuen a la ciutat siriana de Deraa són “sense precedents”. (També he llegit en un diari editat a Barcelona que és una “protesta sense precedents contra el Govern” i que es tracta de “la primera d’entitat a Síria”).

És cert que els incidents en aquesta ciutat situada al sud de Damasc són d’una magnitud considerable. Només ahir hi van morir, com a mínim, quinze persones pels trets de les forces de seguretat dirigits contra els manifestants, que per tercer dia consecutiu reclamen més llibertat i reformes polítiques. Però els fets, tot i que són greus i alarmants, disposen malauradament de diversos precedents sagnants.

En destaquen dos per ser d’una magnitud que, en el seu moment, van fer trontollar els ciments sobre els que reposa el règim sirià.

El primer és conegut com “la massacre de Hama”. El febrer de 1982, l’aviació de Síria va bombardejar la ciutat de Hama, al nord de Damasc, on s’hi havien atrinxerat un nombre considerable de membres de l’organització Germans Musulmans, que des de feia sis anys havien pres les armes per a derrocar el règim. No hi ha un balanç oficial de morts, però totes les fonts la situen al voltant dels 20.000 (entre 17.000 i 40.000 morts). Val a dir que les bombes no van fer distincions i van matar tant els milicians dels Germans Musulmans, com els musulmans i cristians veïns de la zona que s’hi oposaven.

Després dels bombardeigs, els soldats sirians van prendre la ciutat i van saquejar-la i robar tot els objectes de valor que hi van trobar. A la seva retirada, i per assegurar-se que no hi havia supervivents sota la runa dels barris atacats, l’exèrcit hi va llençar cianur d’hidrogen, el mateix gas que més van usar els nazis en els seus camps d’extermini. Finalment, les autoritats militars van ordenar que les excavadores s’ho emportessin tot i transformessin les zones de runa en un gran descampat.

Es considera que la batalla de Hama és l’acció més sagnant llençada en l’era moderna per un govern àrab contra la seva pròpia gent.


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.


El segon gran precedent de les manifestacions que tenen lloc aquests dies a Deraa se situa a l’extrem nord de Síria, al districte kurd del Qamixli, i es va cobrar la vida de 40 persones en vuit dies de revolta, el març de 2004.

Els manifestants van incendiar seus del partit Baas, comissaries de policia i es van enfrontar directament amb l’exèrcit, que va reprimir-los amb extrema contundència. La situació va arribar a ser tan greu que els peixmergues iraquians van amenaçar el règim sirià de travessar la frontera per defensar la població civil si no posava fi a la repressió. De fet, fins i tot els serveis d’intel·ligència dels Estats Units van participar en les negociacions i van trobar-se en secret amb representants del president Assad. Els tancs sirians van aconseguir calmar per la força la situació i, tant el règim de Damasc que temia perdre el control, com els nord-americans que volien pacificar l’Iraq, com els autoritaris partits kurds que controlen amb mà de ferro les províncies del nord de l’Iraq, van respirar tranquils. Cap dels seus interessos ja no estava amenaçat. Llàstima que la tornada a la normalitat pels kurds del Qamixli va implicar seguir vivint exactament com abans de la revolta.

Parlo més extensament d’aquesta revolta kurda en el capítol dedicat al Kurdistan del llibre Per entendre l’Iraq.

Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)
_______________________________________________________________
Articles relacionats:


Síria, l’estreta relació entre religió i política

Síria: conflicte polític o de religions?

Convidat a fer una conferència per Amnistia Internacional – 1a PART

L’alegria del futbol a Síria


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Síria | s'ha etiquetat en , per arabislam | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent