Realitat, somnis, desitjos i ficció en l’anàlisi de Síria

Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient golf Pèrsic Síria alcorà sunnites xiïtes Damasc

He llegit amb molt d’interès les anàlisis sobre la situació a Síria que s’han publicat les darreres setmanes. Hi reconec una volguda complicitat amb el poble sirià i un desig sincer de pau per part dels seus autors.

Aprecio i interpreto aquest desig com una mostra del bon caràcter i de l’optimisme dels analistes en qüestió. Personalment, no comparteixo l’eufòria respecte al Pròxim Orient que traspuen segons quins escrits. Però com això és qüestió de gustos i d’opinió, no vull ni puc entrar en valoracions. Només faltaria!

Avui us vull parlar de les anàlisis basades en suposades dades i fets objectius que ens mostren una visió de la realitat adaptada als gustos dels autors i que, en definitiva, ajusten l’exposició dels motius dels conflictes del món àrab i les seves possibles solucions a allò que a ells els agradaria que passés.

En relació a l’anàlisi de qualsevol matèria ens trobem persones que són tan fidels -o inflexibles i intransigents- als seus principis que arriben a defensar posicions basades en l’engany. Però com aquestes mentides acostumen a complaure les oïdes de l’auditori, són aplaudides amb entusiasme, i integrades com un nou element d’anàlisi que l’única cosa que fa és allunyar del coneixement dels neòfits el retrat real del conflicte.

Això és el que penso quan sento un catedràtic d’història assegurar que “les revoltes [àrabs] són irreversibles perquè la gent ha perdut la por” (fixeu-vos què ha passat a Egipte i comproveu vosaltres mateixos si la revolta ha estat reversible o irreversible). O quan reconeguts especialistes en el món àrab parlen de “la caiguda d’Egipte”, referint-se al suposat final de la dictadura, i no a la caiguda del país en el pou de despropòsits on és. O quan coneguts periodistes i creadors d’opinió afirmen amb orgull que es neguen a usar la paraula guerra en el conflicte de Síria, mentre entrevisten i donen als representants de les elits i les minories selectes d’intel·lectuals i llicenciats àrabs una visibilitat internacional desproporcionada al pes que tenen en la seva societat d’origen.

A nivell internacional, també hi ha periodistes que traspuen aquesta tendenciositat a través d’afirmacions enganyoses. Us en poso un exemple recent d’un periodista de la BBC, que descriu el món ideal i irreal en el qual li hauria agradat nèixer: “com moltes viles i ciutats de Síria, Maalula ha acollit diverses comunitats religioses que hi han conviscut durant dècades”. A mi, quan hi vaig ser em van explicar que Maalula és una ciutat cristiana, que l’aïllament de la resta del país ha garantit la supervivència de la seva cultura i que al segle XX l’Estat hi va construir una mesquita que ningú no va demanar i a la qual només hi assitia l’únic musulmà del poble, que era l’imam de la mesquita. A vosaltres, quina de les dues descripcions de Maalula us sona més versemblant?

Un exemple encara més recent de confusió entre desig i realitat el tenim en la proclama als quatre vents d’un suposat acat imminent contra Síria, que no arriba.


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.


Afortunadament també hi ha opinadors optimistes que mostren un profund coneixement dels assumptes que tracten en els seus articles. La pega és que quan els llegeixo tinc la sensació que saben que a la vida no tot té un final feliç però es neguen a acceptar la realitat. Potser precisament per això, després de fer una brillant exposició de les causes, els interessos en joc i d’oferir-nos un bon marc que ens ajuda a comprendre l’origen del conflicte, després d’això, fan un alto a mig article, eviten donar cap conclusió negativa, eviten oferir cap proposta de solució que impliqui cap mena de violència, i eviten fer una previsió de futur del conflicte en clau pessimista.

Fan això per a, tot seguit, reprendre el rumb de la dissertació en una altra direcció i acabar sempre, sense excepció i inexorablement, carregant tota la responsabilitat dels problemes del món sobre les espatlles dels líders occidentals. És a dir, la descripció del seu pacifisme i de les seves idees polítiques ocupa el lloc, l’espai i el temps que en teoria havia de ser destinat al relat de l’actualitat àrab.

Conec gent que és capaç de fer-te creure que estirant el fil de qualsevol conflicte arribes a la pota d’una taula situada en algun despatx oficial de Tel Aviv. També n’hi ha que no han superat l’època de la guerra freda i veuen la societat condemnada al fracàs per culpa dels rojos.

Els uns i els altres poden ser molt bons polítics, però no són les persones més indicades per a fer cap anàlisi amb vocació informativa, perquè ja saben quina serà la conclusió del seu escrit abans, fins i tot, de triar el tema de debat. Això passa perquè converteixen les seves lluites ideològiques locals en el filtre a través del qual analitzen la societat i la política de tots els països del món.

P.S.

Al maig de 2012 ja vaig tractar aquest tema: “Només demano que la gent interpreti els fets de Síria en clau siriana i que no en prengui partit d’acord amb les seves simpaties o antipaties per partits, organitzacions o estats occidentals que hi estan implicats. Recordeu la guerra de l’Iraq i la posterior ocupació? Molta gent que aleshores exigia la retirada de les tropes, ara es manifesta favorable a una intervenció estrangera a Síria. Estic convençut que, si els Estats Units apostessin per la intervenció a Síria, molta gent canviaria d’opinió i s’hi oposaria. Aquesta manera d’interpretar i opinar sobre el món és ridícula. La mateixa crítica val pels tertulians i opinadors professionals, que són capaços de criticar el règim de Síria i atacar els partits d’esquerra d’aquí en el mateix article. Això és igual de ridícul. No es tracta d’una lluita ideològica entre dretes i esquerres europees. A Síria la gent es mor i es mata pels seus propis motius”.

Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)
______________________________________________________________
Articles relacionats:


Per què els kurds no participen en la revolta a Síria

Proposta de solució a la crisi de Síria

El malentès de civilitzacions

Les minories comencen a fugir de Síria
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Síria i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Realitat, somnis, desitjos i ficció en l’anàlisi de Síria

  1. Ignasi Garrido diu:
    Hola Jordi,

    En el meu cas seguiexo l’actualitat siriana i de l’Orient MItjà per la web: “asianews.it” Està feta per catòlics àrabs d’aquests països i aconsegueixen entrevistar gent de primera mà moltes vegades. Amb tot les noticies arriven a compte gotes.
    Què et sembla aquest web?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*