lnterpretant el món àrab i l'islam

L’anàlisi que els mitjans de comunicació fan dels esdeveniments que tenen lloc al món àrab m’ha generat una sèrie de reflexions. La primera té a veure amb el fet que és inevitable comparar allò desconegut i llunyà que volem entendre amb el nostre entorn més proper.

En un principi, tots interpretem els conflictes exteriors en clau interna, i ens posicionem a favor dels uns o dels altres depenent del nostre coneixement i sensibilitats, independentment dels fets reals, o forçant la seva interpretació fins l’extrem d’ajustar-la a allò que volem demostrar, fins i tot obviant l’opinió dels mateixos protagonistes.

Existeix, però, un antídot contra les interpretacions esbiaixades o mancades de precisió.
 
Per superar les comparacions i assolir una visió que pretengui ser objectiva dels conflictes que tenen lloc a l’estranger, caldrà tenir en compte tres ingredients bàsics: informació, experiència i respecte.

INFORMACIÓ és el conjunt de dades i el coneixement dels fets relacionats amb el conflicte. En principi, quanta més informació tinguem, millor interpretarem el context de la situació. En relació al món àrab i l’islam, trobo que els mitjans de comunicació pateixen una mancança important en aquest punt, tot i tenir a mà el salvavides de Wikipedia.

EXPERIÈNCIA és allò indispensable per comprendre el perquè de molts comportaments i estats d’ànim que no expliquen els llibres.

Admiro la capacitat d’alguns tertulians assidus dels mitjans de comunicació d’abocar davant el micròfon totes les dades i estadístiques imaginables. Però amb això no n’hi ha prou. Alguns se saben el nombre de llambordes que cobreixen el camí que va de la mesquita dels omeies de Damasc fins l’altre extrem del mercat, o els ingredients dels famosos gelats sirians, però no saben si els gelats són bons o no i, al final, després de recitar les dades pertinents, acaben per donar i fer passar com a pròpia l’opinió de terceres persones que sí que han tastat el gelat.

Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.


RESPECTE és el que els manca a molts analistes alhora de descriure la situació al món àrab. De respecte pels Drets Humans anem ben servits. De fet, ens en surt per les orelles. Però anem molt justos de respecte per l’opinió de l’altre. De fet, els mitjans recullen preferentment les opinions dels que pensen el mateix que el cronista, en un intent de confirmar que la visió que té sobre el tema és la correcta i fer quadrar la seva percepció del conflicte.

Un exemple: si els periodistes donessin veu en les seves cròniques a les dones que volen portar el vel islàmic o els joves que són favorables al règim sirià, alguns informadors es quedarien en fora de joc si, a causa de la manca d’informació i experiència, no fossin capaços de lligar aquestes opinions indesitjades amb el seu discurs.

Per tant, és més fàcil decidir quina imatge es vol transmetre d’un país i anar a cercar les veus que omplin els buits previstos pel guió, en comptes de, simplement, obrir el mitjà a totes les veus, fet que obligaria els professionals de la informació a acceptar dos fets. Primer, que no saben tantes coses del tema com es pensen. I, segon, que nosaltres, europeus educats (que ho sabem tot) i que vivim en democràcia (en el millor dels sistemes possibles), quan ens hem fet una imatge d’un país o d’una situació, no acceptem que ens diguin que estem equivocats i que ens portin la contrària, ni els mateixos protagonistes dels fets.

Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)
_______________________________________________________________
Articles relacionats:

Com analitzen els mitjans el món àrab?	Hem guanyat la guerra a Líbia
Anuncis de televisió i humor en Ramadà	Llegir l’Alcorà en Ramadà