Qatar Foundation, nosaltres i la democràcia

En el moment de fer-se pública la notícia, alguns mitjans em van demanar l’opinió sobre l’acord entre el FCBarcelona i Qatar Foundation pel patrocini de la samarreta del primer equip de futbol.

Avui, amb motiu de la presentació de la nova equipació amb els nous logos, recupero un article d’opinió publicat a Vilaweb on poso en dubte el principal argument contrari a l’acord, segons el qual no es poden fer tractes amb un país que no celebra eleccions amb els mateixos criteris i estàndards que nosaltres.

Realment creieu que aquest és un argument per a discernir els pobles feliços i les societats justes de les que no ho són? És precisament aquest l’argument que hem d’esgrimir per a descartar el patrocini?

Els regals dels estats del golf Pèrsic als seus súbdits

Tot sovint, des d’occident ens mirem el golf Pèrsic amb un punt de supèrbia. Ens en fotem, de les seves extravagàncies i del malbaratament dels seus petrodòlars, perquè sabem que en aquests països sobren els diners, però hi manca llibertat. Tot plegat ens fa deduir que el millor que els pot passar és la caiguda dels seus governs i la democratització de la societat.


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.


Però abans de poder donar aquest argument per vàlid, l’hauríem de contrastar amb l’opinió que els ciutadans dels petits estats del golf Pèrsic tenen respecte dels nostres bons desitjos. Podem fer un exercici d’empatia per a posar-nos en el lloc dels àrabs del golf: si vivim en un país pràcticament homogeni quant a la religió, la societat i la ideologia, i l’estat ens finança el cent per cent de la nostra etapa formativa, ens ofereix feina i ens dóna una casa amb jardí quan ens casem, qui de nosaltres voldria sentir a parlar de canvis? Això no vol dir que no han de millorar certs aspectes polítics i socials, com les limitacions a la llibertat religiosa, les pèssimes condicions de feina de molts estrangers asiàtics i les dificultats de les dones a l’hora d’exercir els seus drets polítics. Alguns països hi treballen i han fet alguns passos significatius, com Qatar i Kuwait, que és líder en llibertat d’expressió a tot el món àrab. Amb tot, saben que per a créixer socialment i políticament els queda un llarg camí per recórrer, però no necessàriament l’emprendran cap allà on nosaltres els assenyalem.

Article d’opinió publicat a Opinions contundents de Vilaweb

Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)
_______________________________________________________________
Articles relacionats:


Qatar i els seus diners

“Sóc del Barça perquè sóc libanès i m’agrada la resistència”

Bahrain, l’última batalla pel control del golf Pèrsic

Qui tracta el món àrab amb objectivitat?
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Esport, Qatar i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Qatar Foundation, nosaltres i la democràcia

  1. Miquel diu:

    La BBC té un programa de debat a Doha que demostra les virtualitats d’una incipient “democràcia” ,escrita entre cometes  perquè potser no segueix estrictament els patrons occidentals, però Déu n’hi do. Gent de moltes cultures, no només l’àrab, s’hi expressa i el moderador és anglès. En certs aspectes el que es veu  i s’escolta en aquests debats trascendeix molt la formalitat de les democràcies occidentals. És quelcom diferent i engrescador.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*