Perqué los curds participan pas a la revòlta en Siria? (article en occità)

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient Damasc Síria musulmans golf Pèrsic occità Jornalet Kurdistan

El diari digital occità Jornalet ha publicat en aquest idioma l’article d’Interpretant el món àrab i l’islam Per què els kurds no participen en la revolta a Síria, en el qual s’analitzen la posició dels partits kurds sirians respecte la revolta i el per què les regions kurdes viuen al marge dels sagnants combats que es lliuren en la resta de Síria.Jornalet, gaseta occitana d’informacions és editat per l’Associacion entara Difusion d’Occitània en Catalonha (ADÒC), amb seu a Barcelona i Tolosa.

Perqué los curds participan pas a la revòlta en Siria?(article traduït a l’occità i publicat per Jornalet)

Ont son los curds de Siria? Perqué las regions curdas del nòrd del país vivon al marge dels sagnoses combats que se liuran dins las autras regions?

La responsa a aquela incognita es plan simpla: los curds an decidit de far passar los lors interèsses coma pòble davant quina autra circonstància que siá e de manténer una posicion d’espectators davant la guèrra que se liuran los lors vesins arabis.

Dins un primièr moment, los curds de Siria foguèron fòrtament dividits e afrontats en l’apròchi e la posicion que los diferents partits an adoptat tocant lo soslevament popular de zònas aràbias del país. Qualques unes considèran que lo problèma dels curds de Siria es lo regim politic actual e, per tant, se son aponduts als movements de protèsta. Del temps que los autres creson que lo problèma dels curds es la lor somission a un regim arabi, independentament del govèrn.

D’un costat i a los curds que, a l’entorn del partit nomenat Movement Futur e del Conselh Nacional Curd de Siria (ENKS), donèron un vòte de fisança al movement opausant que, dins un primièr moment, jonchèron. De l’autre costat, i a los curds que sostenon lo Partit de l’Union Democratica (PYD), la branca siriana del Congrès del Pòble de Curdistan (KGK) —ancian Partit dels Trabalhadors de Curdistan (PKK)— e que s’opausan frontalament als manifestants arabis reclamant la casuda del regim sirian. En fach, de membres del KGK an participat dins qualque escasença coma “shabihah”, o fòrças de tust, al servici del regim sirian dins la repression dels manifestants, e an menaçat los curds que i an collaborat.

L’ENKS es una coalicion de setze partits contraris al regim sirian, que foguèt creada en octòbre de 2011 amb lo sosten de l’autoritat curda d’Iraq. Per çò qu’es del PYD, es un partit que compta amb de nombroses militants e amb un vast sosten popular dins totes los airals curds de Siria. En fach, dins las manifestacions del Curdistan de Siria, se pòt veire mai de bandièras del PYD que de bandièras curdas. Aquel partit e las siás milícias mantenon una posicion volontàriament ambigua per çò qu’es dels eveniments en Siria. An luchat contra las fòrças de seguretat sirianas solament quand son estats atacats, e an declarat oficialament qu’interferisson pas dins las activitats dels opausants sirians, s’aqueles pòrtan pas la lor lucha dins la region curda.

Las questions opausadas tocant la situacion en Siria an portat los dos grands corrents politics curds a l’afrontament constant. Un dels episòdis recents mai violents de la lor disputa se debanèt en octòbre de 2011, quand lo PYD e lo KGK joguèron un ròtle clau dins l’assassinat del cap del Movement Futur, après que faguèsse divèrses apèls per la casuda de Bashshar Al Asad.

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient Kurdistan musulmans golf Pèrsic
Drapèls del PYD sus un contraròtle de seguretat d’una vila curda al nord de Halap

Ça que la, en despièch de las tradicionalament malaisidas relacions entre las faccions curdas, fin finala, los dos movements an sarrat las lors posicions. Al mes de julhet, e mercés a l’intervencion del president de la region autonòma del Curdistan iraquian, Massud Barzani, l’ENKS e lo PYD arribèron a un acòrdi per administrar lo Curdistan sirian après la retirada de las tropas sirianas, que se son desplaçadas vèrs las regions en conflicte.

Un dels principals ponches d’inflexion de l’afrontament entre faccions curdas se debanèt dins lo corrent de la primièra reünion de l’oposicion siriana en exili. Alavetz, la direccion del Movement Futur s’avisèt en la primièra session del Conselh Nacional Sirian (CNS), celebrada a Istambol, qu’autrejar als arabis un nòu vòte de fisança seriá estat una error.

Lo fach crucial que faguèt que los curds decidiguèsson d’abandonar lo Conselh, en plena session de trabalh, foguèt lo refús dels partits arabis de cambiar lo nom oficial del país après la dictatura. Los arabis vòlon manténer Republica Aràbia de Siria, del temps que los curds vòlon Republica de Siria, e interprètan que la mantenença del nom simboliza la manca d’engatjament dels partits arabis per una Siria plurala, ont totas las culturas, lengas e religions conviscan dins un plan d’egalitat. Del temps qu’aquò pòt pas èsser, o que los politics arabis balhan pas cap de gatge qu’aquò se pòsca far, los curds començan ja de menaçar de quitar lo vaissèl.

Pasmens, lo Conselh se vòl encara mostrar coma lo govèrn en exili de totes los sirians e, dins un assag esteril d’atraire los curds, elegiguèt en junh d’ongan un president curd.

Las doas tendéncias politicas curdas sabon que Turquia, lo sieu grand enemic, jogariá un ròtle fòrça important dins una nòva Siria governada per l’actuala oposicion, qu’es fòrça pròcha d’Ankara. Tant que, plan significativament, lo primièr rescontre opausant se debanèt, precisament, a Istambol e, tre lo primièr moment, Turquia s’ofriguèt per aculhir los refugiats que fugisson los combats, e donèt cobertura e refugi a l’Armada Liura Siriana.

Turquia a pres clarament partit pel cambiament de regim en Siria. L’escomesa es fòrta e decidida, mas la politica del govèrn turc se pòt virar contra los sieus pròpris interèsses. Principalament perque, qué que se passe, los curds de Siria an començat de far de passes decisius cap a l’autoorganizacion de las lors vilas e regions. Aquò balharà de vam als movements nacionalistas curds de Turquia en un moment que, de mai, lo Partit de la Justícia del Desvolopament (AKP) [al poder en Turquia] vei pas menaçada la siá egemonia politica e, doncas, a decidit de bandir lo dialòg e los gèstes en favor dels curds del sieu costat de la frontièra; que comencèt abans las eleccions generalas de 2011 que lo placèron a las pòrtas de la majoritat absoluda.

D’un autre costat, las faccions curdas se son saupudas sarrar, aquestes darrièrs meses, del regim menaçat de Damasc per ne tirar profièch e aténher de petitas capitadas. Çò mai mediatic foguèt en abril de 2011, quand lo president Bashshar Al Asad signèt lo decret qu’autrejava la longament reclamada naturalizacion e concession de la nacionalitat siriana a mai de 300_000 curds en situacion irregulara. Aquela chifra representa 20% de la populacion curda de Siria. Los curds an obtengut d’autras concessions en escambi de manténer la situacion en Qamişlo, una region en relativa calma e jos contraròtle, çò qu’a permés a l’armada de destinar las tropas del nòrd del país a refortir lo front de las zònas en conflicte.

Ça que la, ara que Siria es en plena guèrra, al regim lo preocupa relativament pauc de daissar descobèrt lo front curd, perque, quinas que sián las intencions dels curds, aquelas passan pas per prene lo poder a Damasc ni per menaçar la vida de la classa dirigenta alauita.

Aital, los curds sirians, malgrat la lor longa istòria d’afrontaments amb lo poder central de Damasc, an decidit en aquela escasença d’èsser espectators de la lucha ont s’afrontan los arabis. Pasmens, mantenon encara en un segond tèrme lo dialòg a l’entorn de l’independéncia. (Per ne saber mai: Los partits nacionalistas curds son la cinquena colomna del poder central [en catalan]).

Ara per ara, los curds de Siria, pauc a cha pauc, son a crear las basas per un nòu estat, una d’aquelas basas es l’armada, e mandan los lors joves al nòrd d’Iraq per la lor formacion militara. Dins la vidèo, ne podètz veire 650 que tornan de la region autonòma curda d’Iraq cap a Siria.

De la meteissa faiçon que se passèt en Iraq, del mai la lucha entre los arabis es ferotja, del mai lo poder central es flac e del mai Curdistan deven independent. Dins totes dos cases, Curdistan es una region dirigida per de partits locals qu’an de ligams fòrts amb las tribús, contrarotladas per de fòrças de seguretat pròprias, que mantenon jos contraròtle la violéncia terrorista e sectària que castiguèt Iraq e que, probablament, punirà Siria los ans venents.

Autor: Jordi Llaonart. Arabista e jornalista especializat dins lo Mond Arabi e l’islam.
Article traduch del catalan del blòg Interpretant el Món Àrab i l’islam.)
_______________________________________________________________

Articles relacionats:


Les claus del conflicte a Síria

Per què Homs ha estat el cor de la revolta a Síria?

Partits nacionalistes kurds: la quinta columna del poder central

Proposta de solució a la crisi de Síria
Aquesta entrada ha esta publicada en Jornalet. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*