Per què França ha reconegut els rebels libis

 Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient golf Pèrsic Líbia Gaddafi xiïtes sunnites islamistes Al-Qaida Alcorà

La resposta europea a la situació de Líbia no ha estat unitària i varia molt d’un país a l’altre, depenent dels interessos de les seves empreses energètiques.

La reacció més sorprenent ha estat la de França, que ha reconegut els rebels com a únics interlocutors del poble libi. Per entendre aquesta polèmica decisió cal fer una ullada al mapa següent:

Nicolas Sarkozy pot permetre’s emprar un llenguatge molt dur contra Gaddafi i l’actual govern libi perquè les empreses franceses no hi tenen molt a perdre amb el canvi de règim, però sí molt a guanyar. El mapa de la dreta mostra, per colors, la presència a territori libi de les empreses energètiques estrangeres. La francesa Total hi té un negoci petit, en comparació amb les seves rivals espanyoles o nord-americanes.

D’altra banda, Sarkozy ha plantejat l’afer libi en clau interna, com una oportunitat per a fer remuntar la seva popularitat. L’any que ve se celebren eleccions presidencials i, segons algunes enquestes recents, la líder del Front Nacional, Marine Le Pen, es postula com una seriosa candidata a prendre-li el càrrec. En aquest sentit, els dirigents francesos ara s’afanyen a mostrar contundència contra els dictadors àrabs per fer oblidar a l’opinió pública que, fa tot just dos mesos, van oferir al dictador Ben Ali ajuda policial per a reprimir la revolta democràtica a Tunísia.

El president francès també té present que totes les crides que el seu país faci a intervenir militarment a Líbia només es podran dur a la pràctica si es dóna un consens internacional. Per tant, Sarkozy es pot erigir com a radical garant dels drets del poble libi sense cap mena de risc ni compromís, perquè ningú no li demanarà que hi enviï la seva aviació. A més, si a la llarga es demostra que Europa va actuar tard, sempre en podrà culpar els altres estats i dir durant la campanya electoral que ell és l’únic que s’ha avançat als esdeveniments.

Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)
_______________________________________________________________
Articles relacionats:


Els motius de la revolta Líbia

L’islam i els interessos de França a l’Àfrica

Campanya de terror contra els negres de Líbia

Muammar Muhammad al-Gaddafi és jueu
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Líbia i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Per què França ha reconegut els rebels libis

  1. Eva diu:

    Moltes gràcies pels teus articles, em semblen d’allò més interessant.

  2. Llu diu:

    Jo també em sumo a les felicitacions. Fa molt de temps que penso que les notícies que sovint rebem sobre el món àrab són insulses i tòpiques. Gran Bloc, espero àvidament més entrades 🙂

  3. Roger diu:

    Lluís i Eva, si mireu Al-Jazeera versió anglesa trobareu molta més informació sobre les revolucions àrabs. Els mitjans convencionals occidentals no paren de manipular i dir els quatre tòpics sobre els musulmans. Salut.

  4. Salvador Pallar diu:

    Hola Jordi,

    Gràcies per exposar la teua visió del món àrab.

    He estat llegint els teus articles, que no coneixia, i em semblen una aportació molt interessant, que ajuda a trencar la informació monolítica que ens arriba pels grans canals de comunicació.

    Pel que fa a aquest, et diré que m’estranyava la postura de Sarkozy, per tan contundent. (Un que ha trepitjat els drets humans com ho ha fet amb els gitanos romanesos). M’imaginava el que tu has posat negre sobre blanc.

    Si la “comunitat internacional” dubta és perquè encara no té clar qui serà el guanyador de la guerra. I cap país no vol estar en la foto al costat dels perdedors (de perdre el petroli i el gas). I, ara que sembla que la victòria militar d’al-Gaddafi és molt a prop, encara s’ho pensaran més, de recolzar els rebels. Perquè no hi ha cap intervenció militar occidental en un país “àrab” que no haja estat mediatitzada per l’interés de controlar les fonts d’energia.

    L’interés per la democràcia i els drets humans arriben fins on hi ha els pous de petroli (o d’altres interessos). A l’Aràbia Saudita, a Bahrein, al Marroc… no sembla que hi haja problemes en acceptar dictadors que violen els drets humans.

    D’altra banda, les amenaces del fill de al-Gaddafi a Sarkozy no em semblen gratuïtes. És una mostra més de la hipocresia d’aquest occident nostre tan brut.

    Un apunt sobre el tema dels amazigs al Marroc i el rei Mohàmed VI. Recordaràs que, arran del terratrèmol que va patir aquesta zona del continent, el rei marroquí no va permetre el repartiment de l’ajuda humanitària fins que no hi fóra ell, ben instal·lat, per ser el portador de l’ajuda. Prèviament calia netejar la zona on s’havia d’establie el rei, el descendent del profeta. Tot una mostra de respecte cap a les víctimes.

    En fi, gràcies per ajudar-nos a veure el món des d’altres perspectives. Per afegir tonalitats de gris a la foto en blanc o negre que ens volen presentar. Tractaré de seguir les teues reflexiosn d’ara endavant.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*