Publicat el 27 d'agost de 2012

Per què els kurds no participen en la revolta a Síria

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient Kurdistan musulmans golf Pèrsic

On són els kurds de Síria? Per què les regions kurdes del nord del país viuen al marge dels sagnants combats que es lliuren en la resta de regions?

La resposta a aquesta incògnita és ben simple: els kurds han decidit anteposar els seus interessos com a poble a qualsevol altra circumstància i mantenir una posició d’espectadors davant la guerra que lliuren els seus veïns àrabs.

En un primer moment, els kurds de Síria han estat fortament dividits i enfrontats en l’aproximació i la postura que han adoptat respecte l’aixecament popular d’àmplies zones àrabs del país. Uns consideren que el problema dels kurds de Síria és el règim polític actual i, per això, s’han sumat als moviments de protesta. Mentre que els altres creuen que el problema dels kurds és la seva submissió a un règim àrab, independentment de la forma de govern actual.

D’una banda hi ha els kurds que, al voltant del partit anomenat Moviment Futur i del Consell Nacional Kurd de Síria (ENKS), van donar un vot de confiança al moviment opositor i, en un primer moment, s’hi van sumar. De l’altra, hi ha els kurds que donen suport al Partit Unió Democràtica (PYD), la branca siriana del Congrés del Poble del Kurdistan (KGK) -antic Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK)- i s’oposen frontalment als manifestants àrabs que reclamen la caiguda del règim sirià. De fet, membres del KGK han participat en alguna ocasió com a xabiha, o forces de xoc, al servei del règim sirià en la repressió dels manifestants, i han amenaçat els kurds que hi han col·laborat.

L’ENKS és una coalició de setze partits contraris al règim sirià que va ser creada l’octubre de 2011 sota els auspicis de l’autoritat kurda de l’Iraq. Pel que fa al PYD, és un partit que compta amb nombrosa militància i amb un ampli suport popular en totes les àrees kurdes de Síria. De fet, a les manifestacions del Kurdistan de Síria s’hi poden veure més banderes del PYD que no pas banderes kurdes. Aquest partit i les seves milícies mantenen una posició volgudament ambigua respecte als esdeveniments a Síria. Només han lluitat contra les forces de seguretat sirianes quan han estat atacades, i han declarat oficialment que no interfereixen en les activitats dels opositors sirians, sempre i quan aquests no traslladin la seva lluita a la regió kurda.

Els plantejament oposats respecte la situació a Síria han portat els dos grans corrents polítics kurds a l’enfrontament constant. Un dels capítols recents més violents de la seva disputa va tenir lloc l’octubre de 2011, quan el PYD i el KGK van jugar un paper clau en l’assassinat del líder del Moviment Futur, després que aquest polític fes diverses crides a la caiguda de Baixar al-Assad.

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient Kurdistan musulmans golf Pèrsic
Banderes del PYD en un control de seguretat d’una vila kurda al nord d’Alep

Però malgrat les tradicionalment difícils relacions entre les faccions kurdes, finalment, els dos moviments han acostat posicions. Al mes de juliol, i gràcies a la intervenció del president de la regió autònoma del Kurdistan iraquià, Massud Barzani, l’ENKS i el PYD van arribar a un acord per administrar el Kurdistan sirià després de la retirada de les tropes sirianes, que s’han desplaçat a les regions en conflicte.

Un dels principals punts d’inflexió de l’enfrontament entre faccions kurdes es va donar en el transcurs de la primera reunió de l’oposició siriana a l’exili. Aleshores, la direcció del Moviment Futur va adonar-se en l’estrena del Consell Nacional Sirià (CNS), celebrada a Istanbul, que atorgar als àrabs un nou vot de confiança hauria estat un error.

El fet crucial que va fer que els kurds decidissin abandonar el Consell en plena sessió de treball va ser la negativa dels partits àrabs de canviar el nom oficial del país després de la dictadura. Els àrabs volen mantenir República Àrab de Síria, mentre que els kurds volen República de Síria, i interpreten que el manteniment del nom simbolitza la manca de compromís dels partits àrabs amb una Síria plural, on totes les cultures, llengües i religions convisquin en un pla d’igualtat. Com això no pot ser, o, si més no, els polítics àrabs no donen cap prova que això pugui ser factible, els kurds ja comencen a amenaçar d’abandonar el vaixell.

Amb tot, el Consell encara vol mostrar-se com el govern a l’exili de tots els sirians i, en un intent estèril d’atraure els kurds, va escollir el juny d’enguany un president kurd.

Les dues tendències polítiques kurdes saben que Turquia, el seu gran enemic, jugaria un paper força important en una nova Síria governada per l’actual oposició, que és molt propera a Ankara. Tant que, molt significativament, la primera trobada opositora va tenir lloc, precisament a Istanbul i, des d’un primer moment, Turquia s’ha ofert a acollir els refugiats que fugen dels combats, i ha donat cobertura i refugi a l’Exèrcit Lliure Sirià.

Turquia s’ha posicionat clarament a favor del canvi de règim a Síria. L’aposta és forta i decidida, però la política del govern turc pot girar-se en contra dels seus propis interessos. Principalment perquè, passi el que passi, els kurds de Síria han començat a fer passes decisives cap a l’autoorganització de les seves viles i regions. Això esperonarà els moviments nacionalistes kurds de Turquia en un moment què, a més, el Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) no veu amenaçada la seva hegemonia política i, per tant, ha decidit deixar de banda el diàleg i els gestos a favor dels kurds del seu costat de la frontera que va endegar abans de les eleccions generals de 2011 que el van deixar a les portes de la majoria absoluta.

D’altra banda, les faccions kurdes han sabut acostar-se els darrers mesos a l’amenaçat règim de Damasc per treure’n profit i assolir petits guanys. El més mediàtic va ser el de l’abril de 2011, quan el president Assad va signar el decret pel qual s’atorgava la llargament reclamada naturalització i concessió de la nacionalitat siriana a més de 300.000 kurds en situació irregular. Aquesta xifra representa el 20 per cent de la població kurda de Síria. Els kurds han obtingut altres concessions a canvi de mantenir la situació al Qamixli en relativa calma i sota control, fet que ha permès a l’exèrcit destinar les tropes del nord del país a reforçar el front de les zones en conflicte.

Tantmateix, ara que Síria està en plena guerra, al règim li preocupa relativament poc deixar descobert el front kurd, perquè, siguin quines siguin les intencions dels kurds, aquestes no passen per prendre el poder a Damasc ni amenaçar la vida de la classe dirigent al alauita.

Així, els kurds sirians, tot i la seva llarga història d’enfrontaments amb el poder central de Damasc, han decidit en aquesta ocasió fer d’espectadors de la lluita que enfronta els àrabs. Amb tot, encara mantenen en un segon terme el diàleg al voltant de la independència. (Per saber-ne més: Els partits nacionalistes kurds són la quinta columna del poder central).

De moment, els kurds de Síria, de mica en mica, van creant les bases per un nou estat, una de les quals és l’exèrcit, i envien els seus joves al nord de l’Iraq perquè hi rebin formació militar. En el següent vídeo en podeu veure 650 que tornen de la regió autònoma kurda de l’Iraq cap a Síria.

http://www.youtube.com/watch?v=AAnBMlKDYpM?rel=0

De la mateixa manera que va passar a l’Iraq, com més aferrissada és la lluita entre els àrabs, més feble és el poder central i més independent es fa el Kurdistan. En tots dos casos, el Kurdistan és una regió dirigida per partits locals amb forts llaços amb les tribus i controlades per unes forces de seguretat pròpies que mantenen sota control la violència terrorista i sectària en què es va sumir l’Iraq i que, probablement, castigarà Síria els propers anys.

Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)
_______________________________________________________________
Articles relacionats:

Les claus del conflicte a Síria Per què Homs ha estat el cor de la revolta a Síria?
Partits nacionalistes kurds:
la quinta columna del poder central
Proposta de solució a la crisi de Síria


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Kurdistan, Síria | s'ha etiquetat en , per arabislam | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent