És cert que Xenuda, que va morir el 17 de març als 88 anys, era un home del règim. En una dictadura, tothom qui ocupa un càrrec de rellevància política o social és còmplice, en certa mesura, de l’statu quo. Amb tot, el Papa Xenuda ha defensat la seva comunitat tan bé com ha pogut o ha sabut, i va patir l’exili després d’enfrontar-se al president Anwar al-Sadat, perquè no protegia la comunitat cristiana dels atacs dels islamistes. De fet, tots els presidents d’Egipte han fet la vista grossa a les violacions dels Drets Humans quan les víctimes n’han estat els cristians.
Pel que fa als darrers mesos de la seva vida, Xenuda ha rebut atacs de l’exterior per mostrar-se crític amb la revolta popular que va forçar la fugida de Mubàrak. Quan, des de la seva pròpia comunitat se l’atacava per no mostrar-se prou ferm davant les agressions anticristianes dels islamistes i l’exèrcit. Què havia de fer Xenuda? Criticar Mubàrak perquè els occidentals estiguem contents? O bé analitzar la situació i valorar quin és el millor escenari pels seus feligresos? Alguns crítics asseguren que Xenuda va pactar amb Mubàrak el perdó de les autoritats, que el va permetre tornar de l’exili a canvi de moderar les crítiques al règim. Encara que no en tinguem proves, no podem descartar que es produís un pacte d’aquesta naturalesa perquè, donada la violència i les lleis contràries a les llibertats religioses que hi ha a Egipte, el més normal és que el líder de l’Església copta hagués mantingut una posició bel·ligerant contra la dictadura. El problema dels coptes d’Egipte és que porten massa temps abocats al dilema d’escollir entre allò dolent i allò que intueixen que serà pitjor. És a dir, el fet d’estar contra Mubàrak no significa estar a favor dels canvis que s’estan produint a Egipte.
Pel que fa a l’impacte de Xenuda en el nostre entorn geogràfic i cultural més proper, els mitjans podrien haver recordat que va ser el primer Papa copte que va visitar el Vaticà en 1500 anys. D’altra banda, va ser un ferm defensor de l’ecumenisme -que és un moviment que tendeix a la reunificació de totes les confessions cristianes- i va mantenir obertes les vies de diàleg amb diverses Esglésies. Podem considerar que el valor informatiu de tot això és relatiu, però no podem, de cap manera, menytenir-lo i situar-lo per sota d’altres iniciatives similars, com els diàlegs entre civilitzacions o l’euro-mediterrani, dels quals se n’ha parlat tant i tant.
Per cert, el nom del Papa ????? es llegeix Xenuda. Els “Shenuda” i “Shenouda” que haureu llegit als diaris són transcripcions fetes per les agències de notícies angleses i franceses, i estan pensades per ser llegides en els respectius idiomes.
Autor: Jordi Llaonart
Això és el que va passar al Caire | El sant Jordi dels àrabs |
||
Val la pena que parlem del món àrab en català? | Com analitzen els mitjans el món àrab |
http://noticias.adventistas.es/2012/03/22/dirigentes-adventistas-trasladan-sus-condolencias-por-la-muerte-del-papa-copto-shenouda-iii/
Atentament, i feliç dissabte
http://noticias.adventistas.es/2012/04/11/s-n-r-coptos-egipcios-abandonan-debate-de-constitucion/
Atentament