(article publicat el 20/11/2012)
En les properes hores* es firmarà al Caire un alto alto-el-foc per aturar l’intercanvi de míssils de la darrera setmana entre Israel i Hamàs que deixarà totes les parts satisfetes. De fet, els uns i els altres diran que n’han sortit victoriosos: els egipcis, perquè conserven la capacitat de fer de mediadors; els israelians, perquè una vegada més, han deixat clar que qui els amenaça s’arrisca a un contraatac fulminant; i Hamàs, perquè interpreta l’enèsima desgràcia que pateix la seva població com una victòria sobre Israel, que ha renunciat a fer una incursió terrestre sobre la Franja. (Descripció de la situació que es va produir el 2012, vàlida també per la fi de l’ofensiva sobre Gaza de 2014).

Això, tot i que el balanç de la setmana de bombardejos sobre Gaza ha fet 130 morts, més o menys les mateixes persones que van perdre la vida la setmana que vaig escriure, ja fa temps, Macabre serial palestí a Gaza. (Dades de l’ofensiva sobre Gaza de 2012. En l’ofensiva del 2014 els morts palestins van superar els 800). A Palestina, la història es repeteix tant sovint i les desgràcies se semblen tant les unes a les altres, que han convertint les vides dels seus habitants en una calamitat perpètua.

De fet, fa molt de temps que la vida a Palestina està immersa en una espiral fomentada i reforçada per molts elements exteriors i els seus col·laboradors interiors, que massa sovint han usat els palestins de conillets d’índies i de titelles en les seves guerres pel poder regional.

Una de les poques persones públiques àrabs que s’ha adonat d’aquest fet i que s’ha atrevit a denunciar-ho públicament, per escrit i en entrevistes als mitjans, és el periodista kuwaitià Ahmad Sharraf. No és gens comú trobar un àrab que responsabilitzi en la mateixa mesura Israel i Hamàs de les darreres desgràcies que han colpit els palestins. Per això, he trobat convenient resumir la seva posició sobre el conflicte a Palestina en el següent article:

No ajudeu tant els palestins

Plenament conscient del rebombori que aixecaran les seves declaracions, el periodista i activista pro drets humans kuwaitià Ahmad Sarraf n’ha deixat anar una de bona: ha instat els països de la regió a deixar de finançar l’Autoritat Palestina, pel bé de la mateixa Palestina. Diu que als Estats àrabs tant se’ls en fumen els palestins i que només els donen diners per influenciar les seves polítiques, i no pas per ajudar-los a tirar endavant.

Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.


Sarraf il·lustra el seu argument amb algun exemple: cada cop que Israel es carrega una escola, aterren a Palestina representats dels països veïns amb maletins plens de diners per a la reconstrucció en una mà i una carpeta amb noves directives polítiques en l’altra. Poc després, els tancs tornen a tombar l’escola i es repeteix la situació, una vegada i una altra, amb l’agreujant que, mentre el nombre d’escoles és sempre el mateix que al principi, la influència política, econòmica i religiosa de l’Aràbia Saudita o l’Iran augmenta en paral·lel als maletins lliurats.

El periodista assegura que “si haguéssim deixat els palestins negociar pel seu compte amb l’enemic israelià, ja haurien assolit la pau fa temps” i explica que això no s’ha produït perquè els palestins porten trenta anys signant acords de pau imposats per saudites, egipcis, jordans, sirians i iranians.

Quina batalla més desigual a Terra Santa!: els israelians es concentren a defensar els interessos d’Israel, mentre que els soferts palestins han de defensar els interessos de mig món.

Article d’opinió publicat al diari Avui

*L’acord al que faig referència al primer paràgraf va ser anunciat 8 hores després d’escriure aquest article (torneu al principi de l’article).

Podeu deixar els vostres comentaris en aquesta mateixa pàgina (una mica més avall i no cal que hi poseu l’e-mail si no voleu), o en el nostre Facebook.

Totes les opinions són benvingudes.