Publicat el 23 de juny de 2018

Mehmet Siginir: “Erdogan vol impedir que el moviment Gülen tingui èxit en la difusió d’una versió de l’islam moderada i moderna”

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient gihadisme Alcorà Alcora Síria Kurdistan Turquia
Imatge: Mehmet Siginir

Entrevista a l’activista turc exiliat a Espanya seguidor del moviment inspirat pel predicador Fethullah Gülen. El maig de 2016, el govern turc va incloure en la llista d’organitzacions terroristes aquesta confraria, que té milions de simpatitzants a Turquia i presència a 160 països.

Mehmet Siginir no estava ficat en política, però el 2015 va perdre la feina per motius polítics. Poc després va haver de fugir del seu país per evitar la presó. Ha creat la Plataforma Pro Drets i Llibertats per a denunciar la degradació de la democràcia i el deteriorament de les llibertats en països com Turquia.

La situació del seu país és molt delicada. Les dades de l’ofensiva del president turc Recep Tayyip Erdogan i el seu entorn contra els seguidors del moviment social Gülen són esfereïdores:

Més de 174.000 detinguts i 138.000 persones acomiadades de la feina. 1.043 escoles privades, 1.229 fundacions i associacions, 35 institucions mèdiques, 15 universitats i 19 sindicats clausurats, 149 mitjans de comunicació tancats i 4.424 jutges i fiscals cessats. (Llista completa d’institucions clausurades per ordre del parlament el 23 de juliol de 2016). Pel que fa als periodistes, n’hi ha 184 de detinguts, 60 de condemnats i 142 en cerca i captura.

Amb motiu del mes islàmic de ramadà, Siginir ha visitat Barcelona per a participar a en una taula rodona sobre el dejuni i l’oració amb representants de la religió sikh i de la confessió catòlica. Vam entrevistar Siginir abans d’aquest acte interconfessional organitzat per Casa Turca de Barcelona.

Siginir hauria volgut parlar, sobretot, de religió, però la delicada situació dels centenars de milers de turcs represaliats van acabar centrant bona part de la conversa. Això a pocs dies de les eleccions generals i presidencials del 24 de juny, que Erdogan ha avançat amb l’objectiu de concentrar en la seva persona els poders del cap d’Estat i també els del cap de l’executiu.

-Creieu que els mitjans expliquen bé què passa a Turquia?

En parlen poc i, generalment, d’una manera superficial. En espanyol, només Europa Press treu notícies de Turquia a diari, perquè les tradueixen directament de l’agència estatal de notícies turca Anatòlia. Donen el punt de vista que l’interessa al govern i, a més, són notícies que no van més enllà del titular: tantes persones detingudes, tantes persones acomiadades… No hi ha detalls. En aquesta mena de notícies no s’hi visualitzen els éssers humans.

-Què és el moviment Gülen?

Nosaltres l’anomenem Hizmet (el servei). Fethullah Gülen és la cara visible i l’inspirador d’aquest moviment social però, com diu ell mateix, ell no n’és el fundador ni el propietari. El nom del moviment als Estats Units resumeix el nostre ideari a la perfecció: Alliance for Shared Values (Aliança pels Valors Compartits).

El grup es va anar formant als anys 70 a partir d’idees de musulmans practicants i d’altres persones que compartien els mateixos valors i preocupacions que el senyor Gülen, com la difusió de la cultura i el diàleg interreligiós.

-Tots son turcs?

No, en absolut. Hizmet ha anat creixent fins a arribar als no musulmans, fins als ateus, fins a les persones que no tenen res a veure amb l’islam ni amb els turcs. Simplement, quan coneixen les activitats del moviment, decideixen prendre-hi part. La gent s’hi uneix poc a poc sense rebre cap consigna directa de ningú.

-Quines activitats organitza?

Hizmet té presència a més de 160 països. Funda escoles, centres interculturals, difon publicacions interconfessionals per promoure el diàleg entre cultures… Sempre amb l’objectiu d’impulsar de l’educació, la tolerància, la democràcia i els Drets Humans.

-Això recorda els principis de la Fundació Agha Khan, una entitat creada per un líder religiós molt centrada en l’educació, l’humanisme i l’ajuda als més desafavorits.

Potser. Però Agha Khan és un líder religiós ric que té molts diners. No és el nostre cas.

A Espanya de vegades ens comparen amb l’Opus Dei. Els periodistes espanyols ens hi comparen perquè no ens coneixen, però Hizmet no hi té res a veure. Nosaltres no ens assemblem a l’Opus. No som un estat dins l’estat ni volem ser-ho.

-L’objectiu de Hizmet és difondre l’islam?

No. Hem rebut crítiques en aquest sentit de gent que no ens coneix o de grups interessats a donar una imatge que no es correspon amb la realitat. No fem proselitisme. Evidentment no amaguem la nostra identitat musulmana, però no fem difusió dels valors islàmics perquè la gent s’acosti a l’islam.

Els valors de Hizmet són islàmics, però els seus esforços estan dirigits a difondre cultura, en general. Hi participen ciutadans de tot el món, cadascú des de la seva cultura i les seves conviccions. No cal ser musulmà, turc, practicant, sunnita o xiïta per a col·laborar-hi.

Nosaltres parlem dels valors universals compartits. Gülen diu que tots som éssers humans i que aquesta és la nostra identitat primordial. Després ja ve si som musulmans, cristians, xintoistes o practicants. En el meu cas, sóc musulmà, turc, sunnita i intento practicar la meva religió. Però com a grup, no fem publicitat de cap tipus d’islam.

-A la pràctica, això com funciona?

Per exemple, les escoles que Hizmet inaugura segueixen el currículum del país on són. No són centres ni institucions islàmics.

-Però fa un temps la premsa internacional us definia com un bon aliat d’Erdogan…

Des que Erdogan arriba al poder, el 2002, després de la crisi econòmica a Turquia, fins al 2010, no hi vam tenir cap problema. La qüestió és que Gülen ha mantingut bones relacions amb tots els governs que hi ha hagut. El moviment Hizmet sempre hi ha estat. Però la premsa internacional l’ha descobert ara.

Com ara hi ha una crisi amb Erdogan, els mitjans cerquen antecedents, però la seva mirada no va més enllà del dia que Erdogan va arribar al poder. Cal mirar encara més enrere per entendre què passa.


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.


-Què passava abans d’Erdogan?

Gülen havia treballat amb el president Turgut Özal, liberal de centre-dreta i el primer president escollit després de l’últim cop d’estat reeixit. Després va arribar Süleyman Demirel, de dreta, que encapçalava una coalició entre islamistes, nacionalistes i el partit socialdemòcrata fundat per Atatürk.

El moviment ha tingut molt bones relacions amb tots ells perquè Hizmet és un moviment social que treballa per a la societat. Quan obres una escola o organitzes cursos per preparar els exàmens d’accés a secundària o la universitat necessites permisos del govern provincial o municipal. Això s’ha de fer amb tots els governs, independentment de la seva ideologia. De fet, donar l’esquena a un govern pel seu color polític seria fer política. I nosaltres no en fem. No tenim un full de ruta polític.

-Aleshores, no sou islamistes?

No. Islamista i islàmic o musulmà són conceptes diferents, però desgraciadament la premsa confon els musulmans i els islamistes. Islamista és el que vol un govern teocràtic islàmic. Però el moviment inspirat per Gülen mai no ha estat un moviment islamista.

-Si no teniu un projecte polític, perquè Erdogan us veu com una amenaça i us reprimeix?

Gülen organitza activitats en el camp de l’educació i el diàleg interreligiós. Aquesta visió no agrada a l’entorn d’Erdogan. El president pertany a una tradició política islamista i nacionalista. El seu referent ideològic són els Germans Musulmans. En canvi, nosaltres no som islamistes perquè no tenim un programa polític basat en l’islam. Ells no volen que tinguem èxit en la difusió d’una versió de l’islam moderada i moderna. De fet, ho volen impedir. Quan la relació era bona, pretenien que nosaltres també esdevinguéssim políticament islamistes, com ells, que portéssim la bandera de l’islam i que el nostre objectiu fos la seva expansió.

-Quan va començar l’ofensiva contra Hizmet?

Tot va començar el 2013. Des d’aleshores tot ha anat malament i la repressió posterior al cop d’estat de 2016 sembla la culminació d’un llarg procés.

El 2013 Erdogan era primer ministre. El president era el seu gran amic Abdullah Gül. Al desembre van detenir per corrupció els fills de dos ministres i un empresari proper a Erdogan condemnat als Estats Units per haver violat el bloqueig internacional sobre Iran. Diversos ministres també estaven implicats en la xarxa de suborns.

Erdogan i el seu entorn van acusar Gülen d’haver maquinat un cop judicial contra les institucions democràtiques. Va reaccionar amb molta força perquè veia que el cercle judicial contra la corrupció havia començat a afectar el seu entorn més proper i s’estrenyia sobre ell.

En molt poc temps van fer esmenes en diverses llei per protegir-se. Per exemple, una de les modificacions implica que abans de fer cap operació anticorrupció, els agents de policia estan obligats a informar-ne la cúpula del ministeri de l’Interior. És com dir “no podeu fer cap operació contra mi sense avisar-me”. Aquelles van ser les darreres autèntiques operacions anticorrupció a Turquia.

Abans d’això, Erdogan ja havia llençat una ofensiva contra tots els que no acataven els seus plans. En aquella època liderava un procés de pau amb el grup terrorista kurd PKK. Ell mateix va ordenar als governadors que deixessin en pau els membres del PKK. Aleshores, el PKK va aprofitar per armar-se, reorganitzar-se i tornar a atemptar. Paradoxalment, això no anava en contra dels plans d’Erdogan. De fet, volia tenir l’excusa per a fer fracassar les converses.

El procés de pau va acabar el gener de 2013 amb la matança de tres militants del PKK a París a mans de membres dels serveis secrets de Turquia. Ja aleshores van acusar el moviment de Gülen de ser-ne el responsable.

-Quines mesures van prendre les autoritats contra els seguidors de Gülen?

En aquell moment, el govern va adoptar l’estratègia de culpar Gülen de tot i va començar una purga directa: confiscar empreses, prohibir activitats educatives… tot a l’empara de lleis antiterroristes. El 2015 van arribar a l’empresa on treballava, una editorial que publicava els llibres de Gülen.

Van fer una batuda, registres i còpies de tots els ordinadors. Fins i tot se’n van endur servidors sencers. L’empresa va ser expropiada. A les poques setmanes, s’hi van presentar 150 policies i els nous directius. Tres mesos després em van acomiadar.

-Sense previ avís? Per sorpresa?

Un dia em convoquen a un despatx. Em mostren un full i em demanen que el signi. Els pregunto de què es tracta i em responen: “no volem que seguiu aquí perquè sou terroristes”. Així de clar. “El govern us considera terroristes i no podem seguir pagant-vos el salari”, em van dir.

Cada mes despatxaven unes 40 persones, el màxim permès per llei. Sinó, ens haurien fet fora a tots el primer dia.

-Enteneu que el fet que Gülen visqui exiliat als Estats Units des de 1999 pot despertar suspicàcies sobre les seves aliances i veritables intencions?

Durant anys, Gülen havia viatjat moltes vegades als Estats Units per fer tractaments mèdics. Fins que els seus metges li van recomanar que s’hi quedés i no viatgés més. Com et deia, els mitjans descobreixen un problema i, moltes vegades, pretenen analitzar-lo sense mirar què ha passat abans.


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.


-Hem sentit que després del cop d’Estat fallit de 2016 l’ofensiva del govern contra l’entorn de Gülen ha portat més gent a la presó i l’exili…

La repressió s’ha intensificat. Però com veus, ja venia de lluny. Han empresonat, abans i després del cop, qui volen sota acusacions sense fonament. Per exemple, han detingut persones que en algun moment de la seva vida han passat per alguna escola o han participat en alguna activitat del moviment. Això no vol dir que siguin militants actius de Hizmet.

Hi ha gent que ha perdut la feina o ha estat engarjolada perquè portava els fills a una escola fundada per simpatitzants de Gülen, altres perquè tenien un compte corrent a Asia Bank, altres perquè eren membres d’un determinat sindicat de mestres proper al moviment. Qualsevol d’aquestes coses és suficient per a justificar la repressió.

Per exemple, el meu germà va ser jutjat perquè era membre d’un d’aquest sindicats, tenia un compte obert en aquest banc, la seva filla anava a una escola d’aquestes i, sobretot, perquè tenia instal·lada al mòbil l’aplicació de missatgeria bylog, tot i que no la feia servir. Les autoritats diuen que és un canal de comunicació dels seguidors de Gülen i han detingut o acomiadat de la feina 75.000 persones que l’han descarregada.

No cal que ajudis econòmicament el moviment ni participis en cap activitat per a ser acusat de terrorista. N’hi ha prou amb això que t’explico.

-La vostra família com va poder marxar de Turquia?

El meu germà gran és a la presó i el petit ha perdut la feina. Pel que fa a mi, la meva dona és espanyola. Vam marxar de Turquia després del cop d’Estat del 15 de juliol de 2016. Volia sortir-ne abans, però vaig haver d’esperar un mes que el consolat espanyol fes el passaport del meu fill acabat de néixer. Jo els deia que volíem sortir de seguida, perquè aquell país ja no era per a nosaltres. Però em van intentar convèncer que el país era fort, que el govern era fort, que els colpistes no havien tingut èxit…

Jo els vaig advertir que vindrien mal dades. No cal ser un expert per a fer aquesta mena de prediccions…

-I què va passar?

L’endemà del cop d’estat, el govern publica en el butlletí oficial els noms de milers i milers de persones suposadament involucrades. I van començar a detenir jutges, fiscals, caps de policia, advocats… Tenien la llista preparada. Tots estaven fitxats. Aquestes detencions les van fer abans d’anar a capturar els oficials i els soldats colpistes. Podem afirmar amb tota seguretat que ho tenien tot preparat abans del cop.

-Penseu que el cop d’estat va ser organitzat pels fidels a Erdogan per justificar la repressió posterior?

Segons algunes fonts, ha estat un autocop. Segons d’altres, el president i el seu entorn es van assabentar dels plans de cop d’estat i no van fer res per a evitar-lo i poder usar-lo després com a excusa. En tot cas, n’estaven al cas.

El president va declarar aquella mateixa nit a la televisió que “el cop ha estat un regal de Déu per a purgar l’exèrcit turc”. Això ho va dir al costat del seu gendre, el ministre d’Energia, que reia. O sigui, no semblaven un govern que tot just uns instants abans havia estat víctima d’un intent de cop d’estat. No se’ls veia gens preocupats.

-La gent podrà tornar a la feina?

Els empleats públics depurats no tenen cap possibilitat de tornar a treballar en el sector públic. El seu número de la Seguretat Social ha quedat marcat per les empreses de l’entorn del moviment Hizmet per on han passat.


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.


-Està clar que entre el moviment i l’Estat hi ha un conflicte. Pel que fa als vostres veïns, a la societat en general, com han reaccionat a aquesta situació?

A nivell de la gent del carrer, les persones que voten Erdogan ens han donat l’esquena. Potser alguns tenen por. Però el problema més gran és que s’ha generat una antipatia cap a nosaltres a nivell popular. T’ho diré ben clar: si m’enxampen, em pengen.

Molta gent dóna suport a Erdogan incondicionalment. No els importa res més, no els importa la situació econòmica ni res. Els mitjans de comunicació ens qualifiquen de terroristes. Per això s’han radicalitzat els discursos del cap d’Estat i també dels seus seguidors al carrer. Et tracten de traïdor, de terrorista. En el millor dels casos et diuen que dones suport als terroristes.

En canvi, fora de Turquia la gent ens tracta i ens defineix com el que som, un moviment social.

-No podeu comptar amb els mitjans de comunicació…

La repressió a Turquia ha estat tan gran que no hi ha cap veu rellevant que s’atreveixi a denunciar la repressió. Han tancat diaris prokurds, Zaman ha estat clausurat per ordre del govern. Treballadors i editors d’altres mitjans, com Cumhuriyet, han patit la repressió i ara no gosen dir moltes coses. Cumhuriyet va començar a anar malament quan va publicar informacions sobre l’enviament d’armes des de Turquia a grups islamistes radicals a Síria.

-I els partits polítics?

En teoria hi ha alguns partits opositors. Hi ha un grup que ha irromput amb força, dirigit per una dona, Meral Aksener. També hi ha el partit fundat per Atatürk. Però no els deixen fer els mítings on volen ni quan volen. El líder del principal partit prokurd està detingut… Turquia avui no és una democràcia. En absolut.

-Rebeu comentaris dels polítics i diplomàtics europeus? Us diuen en privat coses que no poden dir en públic?

En privat no ens diuen res. Darrere les portes dels despatxos no hi veig res. Els polítics europeus estan inquiets veient què passa a Turquia. Però tenen les mans lligades per l’amenaça turca d’obrir la frontera d’Europa a els milions de refugiats que hi ha a Turquia.

Aquí penseu que Erdogan és cada dia més fort. Però no és cert. Cada dia és més feble econòmicament i políticament. No fa tant de temps, les relacions de Turquia amb els veïns eren molt bones. Avui no tenim ni un sol veí que puguem considerar un aliat. Mentre que a l’interior, la lira turca s’està devaluant molt.

Turquia cada cop està més sola i és més feble. Com Turquia és molt inestable i té una política exterior imprevisible, la Unió Europea prefereixen mantenir-la allunyada pagant el que calgui i no criticant-la massa.

Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)


Podeu deixar els vostres comentaris en aquesta mateixa pàgina (una mica més avall i no cal que hi poseu l’e-mail si no voleu), o en el nostre Facebook.

Totes les opinions són benvingudes.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de arabislam, General, Turquia | s'ha etiquetat en , per arabislam | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent