lnterpretant el món àrab i l'islam

La regió situada al sud de la frontera oficial de la Regió Autònoma Kurda, que els kurds reclamen com a pròpia i que els peixmergues han ocupat des del 2004, no és terra àrab, però tampoc no forma part del Kurdistan. La prova que no és terra kurda i que es tracta de terreny conquerit la tenim en el fet que els kurds no consideren com a compatriotes els habitants d’aquesta àrea. Ens ho han demostrat aquest estiu amb la seva pobra estratègia per a protegir els yazidites de Nínive.

Al juliol, quan les tropes de l’Estat Islàmic van aparèixer a la plana de Nínive, la regió situada entre Mossul i la frontera siriana, els peixmergues kurds van fugir de les principals ciutats habitades per cristians i yazidites, Qaraquix i Sinjar, respectivament. També van desaparèixer dels carrers d’alguna ciutat turcmana.

Els yazidites de Sinjar diuen que, després de la caiguda de Saddam Hussein, els peixmergues els van prendre les armes, es van fer càrrec de la seguretat de la ciutat i van prometre protecció a la població local. Els yazidites, a canvi, es comprometien a votar a cada elecció pel Partit Democràtic del Kurdistan (PDK). D’aquesta manera el PDK va obtenir una àmplia presència política en una regió on amb prou feines hi trobem població kurda.

Des d’aquell moment, els yazidites que participen en política o en les milícies ho han de fer sota el paraigües, l’uniforme i la bandera dels partits i els peixmergues kurds.

Però, a l’hora de la veritat, el PDK no ha estat a l’alçada de les circumstàncies. Quan Mossul va caure en mans de l’Estat Islàmic, moltes famílies yazidites es van preparar per a marxar de l’àrea que envolta la segona ciutat de l’Iraq. Pèro el PDK va pressionar-les per que s’hi quedessin. Entre d’altres, les autoritats kurdes van amenaçar de deixar de pagar els salaris de la gent que fugís.

Els kurds insistien que eren allà per a defensar Sinjar i les viles de la plana de Nínive. De fet, el cap del PDK a Sinjar va escriure aquest estiu al seu compte de Facebook que lluitaria per la capital yazidita fins a l’última gota de sang. Però, arribada l’hora del combat, va ser el primer en marxar. Ho va fer la nit abans de l’atac de l’Estat Islàmic en un cotxe particular i sense avisar ningú del perill que s’acostava. L’endemà al matí, quan la gent fugia a corre-cuita perquè ja sentia els trets dels islamistes, el peixemerga covard ja era a prop de la frontera siriana.

Els kurds diuen que van haver de tocar a retirada perquè no podien fer front a la major capacitat logística de l’Estat Islàmic. Segurament és veritat, però també és cert que el PDK no va preveure ni planificar correctament la defensa de la regió, i que a Sinjar no va morir cap peixmerga perquè no es va produir cap combat. A més, els milicians kurds fugien, però l’Estat Islàmic va trigar encara dies a entrar en algunes ciutats. En alguns indrets, com la ciutat turcmana d’Amerli, no hi van arribar a posar els peus gràcies a l’heroica resistència de tres mesos dels seus habitants.

Els yazidites diuen que els peixemergues ni es van dignar a respondre els trets disparats sobre les columnes de civils que marxaven de Sinjar cap a les muntanyes. Els milicians kurds del PDK anaven armats, però també escapaven i no volien mirar enrere.

Malgrat tot, no tots els peixmergues van fugir amb la cua entre les cames. Els refugiats de Sinjar asseguren que els milicians de les Unitats de Protecció Popular (YPD) arribats de Síria van plantar cara i van oposar certa resistència a l’avenç de l’Estat Islàmic. L’YPD és el braç armat del Partit de la Unió Democràtica del Kurdistan (YPD), la branca siriana del Congrés del Poble del Kurdistan (KGK) -antic Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). Precisament l’YPD ha començat aquests dies a armar i a fer instrucció militar a grups de voluntaris yazidites.

En canvi, en el moment que les forces de l’Estat Islàmic van travessar la frontera i van trepitjar la Regió Autònoma Kurda, el Kurdistan de debò, els peixmergues del PDK s’hi van esforçar una mica més i van fer tot el que era a les seves mans per evitar que els islamistes guanyessin territori. Inclòs el fet de jugar-s’hi la vida. Cosa del tot natural si tenim en compte que en aquest cas sí que defensaven el seu país i la seva gent.

D’altra banda, els grups yazidites que han denunciat els peixmergues per esforçar-se poc per protegir-los o per abandonar-los a la seva sort, asseguren que als kurds ja els va bé la situació creada. Diuen que han usat l’intent de genocidi contra les minories a la plana de Nínive com a argument davant Occident per a reclamar ajuda militar. I els ha sortit bé. En les darreres setmanes el Regne Unit, Alemanya, Austràlia i els Estats Units han regalat armes, moltes armes, als peixmergues.

Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.


Els enviaments d’armes també han estat molt ben rebuts per les minories iraquianes, però els yazidites, i jo mateix, ens demanem: si les víctimes de la violència, aquells que cal salvar de l’Estat Islàmic a través de l’enviament d’armes i el reforç de l’acció militar són els yazidites i els assiris, perquè no hem lliurat les armes i la formació militar directament als yazidites i els assiris?

Les raons poden ser diverses:

A. Occident només està interessat en l’estabilitat de la regió i en la seva pròpia seguretat. Per tant, té en compte els estats, els poderosos, els dictadors, els exèrcits i els terroristes, però no en vol saber res de les minories, sobretot si no són una amenaça.

B. Occident pensa equivocadament que les minories del nord de l’Iraq formen part del poble kurd i que els peixmergues les defensaran.

C. Els governs d’Occident no en saben més i les seves accions i decisions es basen en arguments tant sòlids com els que pot tenir qualsevol persona que conegui l’Iraq a través de la lectura esporàdica de la premsa. Això explicaria les males decisions preses durant l’ocupació de l’Iraq i la revolta a Síria.

D. Totes les anteriors alhora.

Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)
_______________________________________________________________
Articles relacionats:

Els mapes de la revolta a Síria	Voleu saber per què el Kurdistan encara no serà independent?
Genocidi al Pròxim Orient	Les víctimes dels kurds