Publicat el 1 d'agost de 2012

Les minories comencen a fugir de Síria

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient Síria Damasc musulmans golf Pèrsic

Ara que la guerra a Síria ha dividit i polaritzat el país, comencen a materialitzar-se les pitjors previsions per les minories molt disperses geogràficament que us feia a l’inici de la crisi en l’article Síria: conflicte polític o de religions?.

Algunes minories, però, disposen d’un país de referència, d’una mare pàtria, on poden cercar refugi en temps de dificultats. És el cas dels armenis i els circassians.

Molts armenis han marxat de Síria. Algunes fonts parlen de centenars. Altres de milers. El fet és que moltes famílies n’han fugit, la majoria cap a Armènia després de sol·licitar la nacionalitat d’aquest país. Les dades oficials ofertes pel consolat armeni a Damasc mostren que el punt d’inflexió de sol·licituds de nova nacionalitat coincideix amb l’inici de les hostilitats. El 2010 es van fer 422 peticions, el 2011 se’n van fer 2.700, i només en els cinc primers mesos d’enguany, se n’han fet unes 3.000.

A Síria hi ha uns 80.000 sirians d’origen armeni, la immensa majoria dels quals són descendents dels supervivents del genocidi de 1915 perpetrat per les tropes turques. Com moltes altres minories del Pròxim Orient, els seus membres disposen, en general, d’una bona formació acadèmica i moltes de les seves famílies tenen un negoci propi i són lleials al règim.

La diferència entre els armenis i els cristians àrabs de Síria és que aquests segons són al país dels seus avantpassats i no tenen on fugir de la violència. Mentre que els primers mantenen uns llaços culturals, sentimentals i, en molts casos, familiars amb el país d’on van fugir els seus avis, que és el que ells encara anomenen La Pàtria. De fet, el mateix govern armeni els té ben presents. Per això, Armènia compta amb un Ministeri de la Diàspora i la seva legislació preveu que “els supervivents del genocidi armeni tenen garantit l’accés a passaports especials“.

Els dos vídeos següents mostren el testimoni de diverses famílies sirianes que han optat per prendre un avió cap a Erevan amb només un bitllet d’anada a la butxaca.

(VO armeni, subtítols en anglès) http://www.youtube.com/watch?v=EoVxd-FHi3U?rel=0

(VO anglès) http://www.youtube.com/watch?v=mDX_-ubUrzM?rel=0

Els circassians formen una altra comunitat arribada al Pròxim Orient des de la seva terra com a conseqüència d’un genocidi perpetrat per un gran imperi. Desenes de famílies sirianes que encara mantenen contactes amb els parents del Caucas ja hi han arribat. Aquests només han estat els primers en marxar dels combats de Síria. De fet, es preveu una fugida en massa d’aquesta comunitat, sobretot després que representants circassians enviats per les autoritats russes han fet a Damasc xerrades informatives de les possibilitats i els tràmits per emigrar. En total, es calcula que, des de l’inici del conflicte, uns 220 refugiats circassians han arribat a la República Russa de Kabardino-Balkaria, on són l’ètnica majoritària i representen prop d’un 60% de la població.

Els més de 40.000 circassians que hi ha a Síria són descendents dels que van arribar al Pròxim Orient fugint del genocidi perpetrat pels russos entre l’octubre de 1863 i l’abril de 1864, en què van morir entre 320.000 i 400.000 persones. Alguns historiadors eleven la xifra de morts fins a 625.000, perquè comptabilitzen la gent que va perdre la vida durant l’èxode per terrers de l’Imperi Otomà. Actualment hi ha entre quatre i sis milions de circassians al món, 700 mil dels quals viuen dins les fronteres de la federació russa.


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.


Un dels escenaris del genocidi va ser la ciutat costanera de Sochi, que abans del 1864 estava habitada per circassians musulmans. Pràcticament tota la població va ser assassinada o en va ser expulsada i, després del genocidi, les autoritats de Moscou van repoblar la regió amb població de diverses parts de l’imperi, sobretot russa.

Posteriorment, Sochi es va posar de moda com a centre turístic. De fet, Stalin hi tenia la seva datxa favorita i la va omplir d’edificis neoclàssics.

Més recentment, el president Putin hi ha fet grans inversions i, el 2014, Sochi serà la seu dels XXII Jocs Olímpics d’Hivern. Algunes organitzacions han engegat una campanya contra l’absència de mencions o símbols del poble circassià en els jocs, que se celebraran, precisament, en el 150 aniversari del genocidi.

(VO anglès) http://www.youtube.com/watch?v=H3xd0ANvToM?rel=0

Què temen les minories de Síria?

Les minories religioses i culturals de Síria temen que els rebels, si prenen el control del país, descarreguin contra les seves persones tota la ràbia acumulada durant tantes dècades de dictadura, com han fet els rebels libis que apareixen en el següent vídeo contra tot un seguit de símbols cristians i jueus.

He escollit aquest vídeo perquè mostra d’una forma prou explícita l’opinió d’una part molt significativa dels rebels respecte dels seus enemics. És evident que la gent del vídeo que podeu veure a continuació no representa el poble libi. També és prou clar que Líbia no és Síria. De la mateixa manera que també està clar que la por de les minories a l’intent d’extermini respon a una amenaça real, perquè ningú no pot garantir que això no passarà.

Així, us mostro aquest vídeo perquè exposa sense embuts però, alhora, sense sang ni fetge, ni imatges excessivament violentes, allò que els membres de les minories de Síria temen que els rebels, si guanyen la guerra, els faran a ells i les seves famílies. Temen que els tractaran com els milicians rebels del vídeo tracten en la llunyana Bengazi les làpides del cementiri de Tobruk, on hi ha enterrats més de 2.000 soldats de la Commonwealth i un centenar d’altres nacionalitats morts en la I Guerra Mundial.

Durant moltes generacions, a Líbia també hi va haver minories religioses. Durant la primera meitat del segle XX, ser jueu a les regions de la Tripolitània i la Cirenàica no era un fet tant excepcional. De fet, una quarta part de la població de Trípoli era jueva. Avui no en queda, en tota Líbia, ni un de sol.

http://www.youtube.com/watch?v=fZr1OMtQUeM?rel=0

Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)
_______________________________________________________________
Articles relacionats:


Síria: conflicte polític o de religions?

Els motius i la història recent del radicalisme islamista al Pakistan

Partits nacionalistes kurds:
la quinta columna del poder central

Proposta de solució a la crisi de Síria


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Síria | s'ha etiquetat en , , , per arabislam | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent