La veritable primavera àrab (1a part)

 Món àrab islam islàmic musulmans Pròxim Orient golf Pèrsic Líban Beirut alcorà sunnites xiïtes música Mashrou Leila

Al Pròxim Orient hi ha un país que no sap ben bé què és ni on pertany. És un país petit, però complicat. El Líban diu en veu alta que és àrab, però no s’ho acaba de creure. I malgrat tot, de vegades sembla que sigui el país àrab que va menys perdut perquè és el que millor ha sabut encaixar i fer-se un lloc en aquest món global en continua transformació.

En aquesta estreta franja de terra hi ha una ciutat que durant dècades ha estat el far de la modernitat a la regió. Els quinze anys de guerra civil i l’emigració que ha portat més enllà de les seves fronteres una cinquena part de la població van afeblir durant una època el poder i la seducció del país i de la seva capital, Beirut. Però malgrat tot, la Beroth dels fenicis de tant en tant treu el cap per sobre dels discursos, les opinions i les melodies de sempre per a provar de sacsejar una mica una regió immòbil que està lligada pels quatre costats a mil ancoratges que no la volen deixar anar.

Els darrers libanesos amb esperit rebel a provar fortuna han estat els membres del grup de música pop Maixruu Leila (en anglès Mashrou’ Leila), que produeixen, editen i promocionen les seves pròpies cançons i vídeos, a l’estil indie més autèntic.

Els Maixruu Leila no volen dependre de discogràfiques ni de multinacionals i l’any passat van llençar a Internet una campanya per a recaptar fons per la publicació del seu tercer àlbum. A més, com tenen consciència d’artistes i volen oferir als seus seguidors i a ells mateixos alguna cosa més que entreteniment, van aprofitar la campanya per a treure a la superfície l’escena de la música alternativa que es fa al món àrab.

Actualment, bona part de la música moderna que s’escolta al món àrab la interpreten cantants exuberants, productes de màrqueting per al consum de les masses que canten exclusivament cançons d’amor. Per això, Maixruu Leila denuncia amb ironia en un dels seus vídeos de promoció que no hi ha cap mena de suport pels artistes independents del Pròxim Orient “amb els pits naturals”.


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.


Pel mateix motiu, l’etiqueta que han usat a les xarxes durant la campanya ha estat #occupyArabpop. Volen que gent i artistes com ells abandonin la marginalitat i prengui el lloc en l’escena de la cultura popular àrab que els correspon.

El darrer disc de Maixruu Leila es diu Raasuk (us fan ballar), en referència a les grans i populars estrelles de la música, als muntatges mediàtics que llencen els cantants a la fama i a la manca de personalitat que pregonen en els seus temes i la seva estètica.

 
Alguns diuen que Maixruu Leila vol trobar l’espai entre les identitats tradicional i Occidental. Jo, més aviat, diria que volen mostrar-se al món i viure d’acord amb la seva identitat, la seva personal, sense cap més definició ni frontera. La combinació del dialecte àrab libanès de les lletres de les seves cançons i l’ús de la guitarra elèctrica i les melodies pop ha estat simplement un fet natural, gens forçat.

Altres celebren que als temes de Maixruu Leila hi trobem, alhora, les lletres fetes amb la intel·ligència del literat i la música popular que volen sentir els joves quan surten de festa. És a dir, el pop rock de tota la vida.

La campanya ha estat àmpliament comentada a Occident i alguns mitjans han arribat a afirmar exageradament que Maixruu Leila representa el jovent del món àrab. Trobo que aquesta afirmació respon a aquella dèria tan nostra de donar més importància de la que es mereix a tot allò que ens agrada. Tanmateix, s’ha de reconèixer el mèrit del grup libanès de reclamar un art de més qualitat i de treballar per millorar, a través de l’art, la seva societat.

Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)
_______________________________________________________________
Articles relacionats:


La primera cançó d’amor homosexual del pop àrab?

“Múltiples marits”, una paròdia saudita de la poligàmia

El millor grup de rock amb arrels al Pròxim Orient

Transsexuals a l’Aràbia Saudita
Aquesta entrada s'ha publicat dins de arabislam, Líban, Música i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*