La destrucció de les armes químiques salva el règim sirià

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient musulmans golf Pèrsic Síria Assad

La darrera intervenció conjunta en el conflicte sirià dels Estats Units, Rússia, la Unió Europea, la premsa i l’opinió pública internacionals, els pacifistes, les organitzacions de defensa dels Drets Humans i l’ONU ha tingut com a resultat la salvació del règim sirià, que paradoxalment els darrers dos anys ha estat objecte de crítiques per part de pràcticament tots els actors d’aquesta llista.

Efectivament, l’aparent derrota davant el món del president sirià, Baixar al-Assad, que ha hagut de cedir a les pressions internacionals i acceptar desfer-se de les seves armes químiques, s’ha transformat en qüestió de poques hores en la seva gran victòria, qui sap si definitiva, sobre els rebels. A continuació us n’explico els detalls.

L’acceptació per part del règim de Síria de la destrucció del seu arsenal d’armes químiques tindrà com a primera conseqüència el desplegament a partir de l’any que ve de nombrosos efectius estrangers sobre el terreny. Alguns càlculs assenyalen la necessitat d’enviar a Síria entre 5.000 i 10.000 membres de forces internacionals per a fer l’inventari i destruir el gran arsenal químic d’aquest país.

Aquesta força multinacional haurà d’assegurar militarment les vies de subministraments i de comunicació entre les nombroses localitzacions on hauran de treballar. Els Estats Units calculen que Síria disposa de 1.000 tones d’armes químiques repartides en 45 magatzems diferents. Això permetrà a l’exèrcit sirià reduir la presència en alguns indrets del país i concentrar més efectius en les zones en disputa amb els rebels.

En el cas que, finalment, el pacte no suposés el desplegament sobre el terreny d’un gran nombre de soldats estrangers, el règim sirià conservaria igualment l’assegurança contra els atacs interns dels rebels i els atacs externs d’Occident. El país serà ple de personal tècnic estranger circulant amunt i avall per les principals vies del país. Els rebels hauran d’evitar fer-los i mal i traslladar els combats a una altra banda, llevat que vulguin posar-se la comunitat internacional en contra.


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.


Amb el pacte per la destrucció de les armes químiques també es descarta definitivament la possibilitat que es dugui a terme el suposat atac militar nord-americà sobre Síria del qual havien parlat alguns mitjans. De fet sembla que Damasc ha aconseguit fer un tomb a la història i s’ha lliurat de l’amenaça de qualsevol intervenció militar estrangera directa pels propers anys.

Un altre motiu que ha mogut Síria a acceptar la proposta russa per la destrucció del seu arsenal químic ha estat la necessitat d’evitar el bloqueig internacional. A Damasc esperen amb candeletes l’arribada de més productes de l’exterior, sobretot de menjar. (Trobareu un apunt sobre les sequeres i els problemes de l’agricultura a Síria a partir del tercer paràgraf de l’article Per què Homs ha estat el cor de la revolta a Síria?).

Per acabar de rematar-ho, Al-Assad ja no necessita les armes químiques, la raó d’existir de les quals era treure pit i amenaçar Israel. Ara mateix, Israel no és ben bé un enemic del règim sirià. No vol que Al-Assad caigui perquè sap que un nou govern seria activament hostil a l’estat hebreu i amenaçaria la seguretat de la seva frontera més segura.

És a dir, el règim sirià lliura al món una cosa que ja no necessita i, a sobre, la comunitat internacional allunya de Damasc l’amenaça d’intervenció per fer-lo caure. Al-Assad fa servir en el seu benefici la nostra indignació per l’ús de les armes químiques i el nostre pacifisme contrari a les aventures militars a la zona. El pla per l’eliminació de les armes químiques és una falca que el president Baixar ha posat sota els petges més malmesos del seu tron. Ara el seu tron no balla tant i el seu poder no trontolla com ahir.

Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)
_______________________________________________________________
Articles relacionats:


Per què els kurds no participen en la revolta a Síria

Proposta de solució a la crisi de Síria

El malentès de civilitzacions

Les minories comencen a fugir de Síria


  1. Felicitats per l’article. Completament d’acord. Però personalment des del principi he vist més llest Al-Assad que no pas els revels. Aquests des del principi no van voler desprendres de grups cristianofòbics i neo-talibans per por d’afeblir-se, d’aquesta manera s’han anat perdent suport internacional. Just el contrari quee ha fet AL-Assad entenent que dessfent-se de l’armament químic guanyaria  més que perdria al final.

Respon a Ignasi Garrido Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Síria | s'ha etiquetat en , per arabislam | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent