… i Hosni Mubàrak, és libanès?

Coincidint amb la revolta egípcia i la caiguda del govern del Caire, la televisió libanesa Al-Jadid (antiga New TV) s’ha decidit a emetre un reportatge sobre el possible origen libanès de l’expresident Hosni Mubàrak. D’acord amb les fonts consultades al poble maronita de Rayfun, un monjo anomenat Gabriel Mubàrak va emigrar fa molts anys cap a Egipte, on tenia part de la família. Allà es va convertir a l’islam per poder casar-se amb una dona musulmana que li va donar dos fills, un dels quals de nom Hosni.

Al poble diuen que tothom coneix aquesta història, però que no els agradava parlar-ne amb forasters per por de patir represàlies de la família Mubàrak.

Quina repercussió tindrà la notícia? Ara mateix, després de la fugida del president, cap. De fet, és probable que es tracti d’un rumor i que el pare de Mubàrak fos un pagès molt pobre de Minuf. Segurament, Hosni ha silenciat els detalls de la seva infantesa, donant peu a tota mena d’especulacions, perquè se n’avergonyeix.

Amb tot, si la mateixa informació hagués estat difosa fa un temps podria haver estat un entrebanc significatiu en el pla de Mubàrak de mantenir-se en el poder fins les eleccions previstes a la tardor, per dos motius.  [+]

El primer, el vaig comentar en els primers paràgrafs del post Muammar Muhammad al-Gaddafi és jueu. A més, l’opinió pública egípcia, independentment de la seva tendència política o els beneficis personals que li pogués reportar la dictadura, s’haurien oposat a viure sota la batuta d’un líder afectat per la sospita de ser estranger. De fet, i per absurd que ens pugui semblar, els dubtes sobre la nacionalitat o l’adscripció religiosa d’un president àrab poden representar una amenaça més gran per la cúpula del règim que no pas la manca de transparència. Només així s’entén l’interès dels opositors perquè quallin les històries sobre suposats orígens forasters de la majoria de líders àrabs i la interpretació tan negativa que se’n fa a nivell popular. O que, per exemple, que a Gaddafi se l’ataqui per ser jueu en manifestacions que han estat convocades per a protestar contra el sistema dictatorial.

El president de Síria, un altre dels països en el punt de mira d’Occident -el diplomàtic nord-americà John R. Bolton l’ha situat “més enllà de l’eix del mal”, juntament amb Líbia i Cuba- ha fet una reflexió força interessant en el transcurs d’una entrevista concedida al diari The Wall Street Journal. Baixar al-Àssad afirma que el règim del seu país, a diferència dels de Tunísia, Egipte, Líbia i el Iemen, és estable perquè està al costat de les creences i l’opinió del seu poble. “Quan hi ha divergències es crea un buit que provoca els desordres”. diu.

Molts interpreten que Baixar fa seu el típic discurs populista dels dictadors, que diuen estar al costat del poble, malgrat l’evidència dels fets que ho desmenteixen a cada moment. Altres asseguren que una lectura entre línies de les seves paraules ens pot donar a entendre que ell, independentment de la seva gestió, no cometrà l’error de tocar les coses més sagrades dels sirians, allò pel que s’hi deixarien la pell, com són la religió i l’hostilitat amb Israel, per exemple.

Autor: Jordi Llaonart

      

_________________________________________________

Articles relacionats:

Muammar Muhammad al-Gaddafi és jueu Això és el que va passar al Caire
Debat sobre què va passar al Caire Síria, l’estreta relació entre religió i política
Aquesta entrada ha esta publicada en Egipte. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a … i Hosni Mubàrak, és libanès?

  1. Antoni Carrera Terradellas diu:

    Si el gran problema de los árabes es Israel… tendrán dictadores por años…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*