Homenatge a Damasc

Món àrab islam islàmic Pròxim Orient Damasc Síria musulmans golf Pèrsic

El periodista estranger transita per un carrer desert del centre de Homs ple de runa. Les totxanes i els mobles trencats cobreixen les voreres i la calçada. S’atura davant una trinxera ocupada per un grup de soldats i s’hi troba un dels pocs veïns del barri que gosen sortir al carrer. Li demana si el cor li diu que la guerra allargarà molt. L’home, s’eixuga les llàgrimes amb els palmells oberts de la mà i, entre sanglots, li respon que ja no té cor.

La guerra s’ha endut molta gent, i els morts s’emporten amb ells trossets de vida dels seus familiars. I bocins de l’esperit del país. Els sirians sempre han estat orgullosos de pertànyer a una nació amb una ànima immensa, però el devessall de tragèdies la supera i ja no dóna més de si. La gent perd l’esperança, i l’ànima de Síria s’esvaeix.

Durant molt de temps els sirians han somiat que, amb el tombant de segle, es desfarien dels mals que arrosegava el seu país, però que en mantindrien l’encant. Malauradament no ha estat així i, ara, la guerra arrasa i amenaça d’endur-s’ho tot: incloses les seves virtuts.

Tanmateix, hi ha alguna cosa de la vella Síria que mai no s’extingirà, mentre hi hagi gent per recordar-la. El Dr. Moisès Broggi deia que els records són un gran tresor que portem sempre amb nosaltres. Quan han desaparegut les persones i les coses que ens han alegrat la vida, i ja no existeixen, les podem recuperar a través del record, i reviure tantes vegades com vulguem. Això és el que m’ha vingut de gust fer avui: recuperar la cara positiva de la Síria d’abans de la guerra. Concretament, el record és per a Damasc, la ciutat que acollia i enamorava tot aquell que tenia la sort de posar-hi els peus i conèixer-la.


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.


La millor manera de conèixer una ciutat és passejar pels seus carrers i parlar amb els seus habitants. En el següent reportatge, el canal en anglès d’Al-Jazira ens convida a fer-ho de la mà d’una de les seves periodistes.

1a part: ciutat vella i mercat Hamidiye.
(VO anglès)
http://www.youtube.com/watch?v=D2LY7IEBUyA?rel=0

2a part: camp de refugiats palestins de Jaramana, Sitt Zeinab i barri cristià de Jaramana.
(VO anglès)
http://www.youtube.com/watch?v=_GDLWTdroZ8?rel=0

Abans del conflicte, Damasc era una de les destinacions favorites dels estudiants d’àrab. Els motius eren diversos: el baix nivell de vida, el seu dialecte, fàcil d’entendre pels estudiants novells, l’oportunitat de conviure amb una família local… La BBC ens en parla en el següent reportatge.

(VO anglès)http://www.youtube.com/watch?v=_JJ8c-WK8v4?rel=0

Pel que fa a la gent de Damasc, podem fer-nos una idea de com és, de quin aspecte té i de què parla amb els amics en el següent vídeo. No es tracta de cap document excepcional, però té la gràcia de captar la naturalitat d’una trobada d’un grup de nois i noies de 20 i 21 anys de Damasc, que es reuneixen per a celebrar l’aniversari d’una de les amigues de la colla. Parlen dels seus somnis, del que pensen que els oferirà el futur. I decideixen quedar al mateix lloc en deu anys, per parlar de com els ha anat la vida.

És sorprenent com el contrast entre les imatges del vídeo i el context actual del país pot embrutar l’alegria i la vitalitat dels joves que hi apareixen, i transformar el document en alguna cosa semblant al testament de tota una generació.

(VO anglès)http://www.youtube.com/watch?v=NbM4trP42NY?rel=0

Una de les activitats de lleure dels joves de Damasc com els que apareixen en el vídeo anterior, o com els estudiants d’àrab de la crònica de la BBC, era passejar, passar la tarda a la terrassa d’algun cafè o assistir a concerts. Un dels grups de música pop més destacats de la ciutat és Kulna Sawa (tots junts). A continuació, interpreten en un concert celebrat en el pati d’una casa típica del centre de Damasc un tema de Sayed Darwix, el pare de la música popular egípcia.

http://www.youtube.com/watch?v=dOSH6YNegOY?rel=0

No tots els joves de Damasc poden accedir a un concert, o es pot permetre el luxe de celebrar l’aniversari en una cafeteria de moda. Però tots poden participar en les festes populars que se celebren en les diades assenyalades, com aquesta organitzada per uns joves de Maalula amb motiu de la Festa de la Santa Creu.

Els joves del vídeo següent ballen dabke, una dansa molt popular als països de la regió, el que alguns anomenen Bilad al-Xam, o Gran Síria: Síria, Líban, Palestina i Jordània.

http://www.youtube.com/watch?v=Yza5X05n9xc?rel=0

La gran desgràcia que suposa la mort de tantes persones a Síria ha deixat en segon terme l’amenaça que suposa la guerra pel seu patrimoni arquitectònic. El conflicte destrueix persones i ara, també, l’herència de la seva història. En aquest sentit, un dels fets més sonats ha estat l’incendi que ha cremat aquesta setmana part del mercat d’Alep, el mercat cobert més gran del món, declarat patrimoni de la Humanitat. Els rebels asseguren que han estat destruïdes 500 botigues de les 1.500 que té escarpades pels seus 14 quilòmetres de carrers. Arran de la notícia, l’UNESCO ha recordat que cinc dels sis llocs declarats patrimoni de la Humanitat de Síria estan molt seriosament amenaçats o ja han estat danyats pels combats.

En aquest context, algunes persones s’han proposat conservar la memòria del patrimoni amenaçat. L’any passat, quan la revolta i la contrarevolta van començar a prendre un caire violent, un exambaixador d’Austràlia a Damasc va crear un web per a recollir-hi fotografies del patrimoni monumental de Síria. La seva prioritat és afegir-hi les fotografies dels monuments més amenaçats. Ross Burns és autor de diversos llibres d’història i arqueologia de Síria, i el seu web és Monuments of Syria. Gràcies a aquest web podrem recordar els monuments, tal com eren, i reviure’ls tantes vegades com vulguem.

Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)
_______________________________________________________________
Articles relacionats:


Síria, l’estreta relació entre religió i política

Per què els kurds no participen en la revolta a Síria

Les claus del conflicte a Síria

Proposta de solució a la crisi de Síria


  1. Viatgera com sóc, tinc el cor trencat en veure un dia i un altre i un altre, la mort de persones, una violència sense límit, com es trenca tot un país, la cultura, i com els rapinyaires s’aprofiten. Fent-se amb tots els poders possibles i no deicxar-los, obviant a la gent, la cultura, la vida. Deixar el poder i els diners en mans dels professionals és el pitxor dels mals.
    Seguir el teu bloc és conèixer millor el món àrab i entrendre moltes de les coses que passen.
    Gràcies. 
  2. No coneixia el teu bloc. És molt bo, et felicito.

    És molt interessant aquest homenatge a Damasc que has fet.  Fa una setmana també vaig parlar de Síria a Tot és una mentida. Concretament Síria: revolució i literatura. 10 autors,  10 llibres. Molts d’ells tenen Damasc com a ciutat de naixement, o com a ciutat on fan viure els seus personatges.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de arabislam, Síria | s'ha etiquetat en per arabislam | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent