Els mapes de la revolta a Síria
Els àrabs acostumen a denunciar amb amargor que l’orígen de moltes de les seves fronteres es remunten al caprici dels polítics occidentals que, armats amb un llapis i una esquadra, van ratllar el mapa físic de la regió d’acord amb els seus interessos. Aquest pot ser el cas de Síria, un estat gestat el 1916 pels acords secrets Sykes-Picot a tres bandes entre França, el Regne Unit i Rússia, i nascut quatre anys després amb l’aprovació d’un acord fronterer que repartia Síria, Líban, Palestina i Mesopotàmia entre París i Londres.
Ha passat prou temps des d’aleshores com per permetre la creació d’un sentiment nacional sirià. Però la geografia física i humana és tossuda i, de vegades, no s’acaba d’adaptar a les fronteres imposades. Així, en situacions de llibertat màxima o de tensió extrema, l’instint de les persones i els relleus del terreny prenen força i protagonisme i ens recorden on eren les fronteres abans que les potències europees es repartissin la resta del món.
Tot això us ho explico perquè m’ha cridat poderosament l’atenció com, en el cas de Síria, la línia del front de guerra coincideix amb les fronteres prèvies al repartiment franco-britànic de la regió. Ho podeu comprovar vosaltres mateixos comparant els mapes següents.
Curiosament, la divisió administrativa d’aquesta regió durant l’Imperi Otomà és la que coincideix més fidelment amb la divisió territorial provocada per l’actual guerra:
1. La capital i el seu entorn sota control del règim. 2. Una regió costanera de majoria alauita preparant-se per una eventual (poc probable) separació de Síria. 3. La regió del nordoest, al voltant d’Alep, ara sota control de diverses milícies rebels. 4. La província oriental de Síria, avui desvinculada de les àrees rebels del nord i sota el control d’Al-Qaida.
El poder colonial va modificar aquesta divisió amb la unió del nord i l’oest de Síria. També van crear un estat per la comunitat drusa al sud. Fixeu-vos en l’extraordinària semblança entre el mapa inferior de l’època francesa, que correspon a la segona dècada del s. XX, i el següent, de l’actual front de batalla, on les zones en verd fosc són les àrees de màxim suport al règim de Baixar al-Àssad i coincideixen amb els antics estats alauita i drus.
La geografia i el clima també tenen alguna cosa a veure amb les divisions antigues i el perfil del front que avui divideix les tropes fidels i els milicians contraris al règim de Damasc. El mapa inferior de l’esquerra mostra la producció de blat per províncies. Les grans diferències en la producció agrícola d’un indret a l’altra ens poden ajudar a fer-nos una idea de com ha de ser el paisatge de les diferents regions del país.
Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.En aquest cas, les línies de producció també coincideixen amb les fronteres de guerra. El groc està ocupat per l’exèrcit, el taronja pels rebels, el vermell per les milícies kurdes, la regió desèrtica marró de la dreta per Al-Qaida, i l’àrea marró del centre està en disputa. El mapa següent mostra en vermell les àrees controlades per l’exèrcit i en verd per les milícies.
A continació teniu un mapa que mostra els quatre grans dialectes que es parlen al país. No dibuixa les fronteres que hem vist en els altres mapes amb tanta claredat perquè els dialectes de llevant i najdi no coincideixen exactament amb el territori controlat per l’exèrcit, ni els dialectes del nord i l’iraquià no es corresponen amb precisió a les zones rebels.
No trobeu entre aquest mapa i el superior una certa similitud. Per exemple, en el nucli més occidental controlat pels opositors que penetra en les àrees sota autoritat del règim?
En conclusió, no sembla agosarat afirmar que el sacseig de Síria que ha suposat la rebel·lió armada contra el règim de Baixar al-Assad ha fet aflorar unes fronteres més naturals i coherents amb la gent i els paisatges de Síria que les que mostren els mapes.
En definitiva, tot ha canviat per tornar al principi. com anuncia aquest mapa que divideix el país per religió i cultures: alauites a la costa mediterrània, kurds a l’extrem oriental, drusos al sud i dues Síries àrabs: una al voltant d’Alep i l’altra al voltant de Damasc. El groc del mapa de l’esquerra és el Líban, un país que mai no ha sabut si ha de formar par de Síria o si se n’ha de desentendre.
De fet, aquest tros de terra que es diu Síria sempre ha estat dividit així, malgrat que els mapes no ho mostressin i molts que ho sabien no ho volguessin reconèixer.
Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)
_______________________________________________________________
Articles relacionats:
